“Stella cadente" al Sala 33

Stella cadente, guanyadora dels Gaudí d'enguany a la millor direcció artística i al millor disseny de vestuari, és un divertiment històric, la visió pop i molt personal del breu regnat d'Amadeu I de Savoia, vingut d'Itàlia a proposta del general Prim, poc abans que aquest morís en un atemptat. Amadeu I de Savoia va venir amb idees modernitzadores i amb ganes d'implantar més justícia social. Però es va topar amb una societat convulsa, endarrerida, analfabeta i pobre i amb un govern ple d'enemics amb poques ganes de progrés, cosa que va fer que acabés abandonant el país.

Stella cadente és una de les poques referències cinematogràfiques en relació amb aquesta etapa de la història d'Espanya –després de l'abdicació d'Isabel II i l'adveniment de la 1a República–, però no es tracta d'una biografia històrica. De fet, els anacronismes són presents durant el relat i això ens situa en un espai i un temps lluny dels convencionalismes de la narrativa cinematogràfica més clàssica.

Lluís Miñarro és el pare d'Eddie Saeta, la productora que va donar suport a projectes com L'oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors, Palma d'Or a Canes (2010), o a pel·lícules de Manoel de Oliveira com Singularitats d'una noia rossa. També a El cant dels ocells, d'Albert Serra; La Mosquitera, d'Agustí Vila, o la segona pel·lícula d'Isabel Coixet, Coses que no et vaig dir mai. Stella cadente ha estat el darrer producte de la factoria Eddie Saeta, que acaba de tancar portes.

Àlex Gorina conversarà amb Lluís Miñarro i l'actor Àlex Brendemühl, després de la projecció de Stella cadente, un relat sobre la confrontació de dos mons antagònics, sobre el progrés i l'immobilisme, però també sobre la bellesa i la llibertat.