És directora, guionista i docent. És responsable de 9 llargmetratges, entre els quals destaca Elisa K; Dones; 53 dies d’hivern i 15 horas. Ha obtingut el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya. Ha estat nominada als premis Gaudí i Goya en diverses ocasions. És Directora del Grau en Comunicació Audiovisual a la Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i co-fundadora de CIMA. El 2011 fou elegida vicepresidenta de l'Acadèmia del Cinema Espanyol i ha format part de la Junta Directiva de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes. La seva darrera pel·lícula és Frontera estrenada el 2025.

Tono Folguera té una trajectòria de més de 25 anys en la producció de documentals, i ficcions, entre els seus principals mèrits destaquen Premis Gaudí, Premis Goya, nominacions als EFA de l’Acadèmia europea, un Os d’Or de la Berlinale i dues Bisnagues d’or del Festival de Màlaga.

Entre les desenes de títols que ha produït s’hi troben Bicicleta, cullera, poma i Petitet, de Carles Bosch; Balandrau, infern graçat, de Guill Cascante; 10.000 KM, Els dies que vindran i Polvo seran, de Carlos Marques-Marcet; Mediterráneo, de Marcel Barrena; Libertad, de Clara Roquet; Suro, de Mikel Gurrea; Creatura, d’Elena Martin; El mestre que va prometre el mar, de Patrícia Font o Alcarràs, de Carla Simón, entre d’altres.

Ha estat President de Pro-docs, Vicepresident de PROA i membre de la Junta de la Academia de Cine Español i de l'Associació dels Amics del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà.

Es va establir com a directora el 2015 codirigint la pel·lícula Les amigues de l’Àgata amb Laia Alabart, Laura Rius i Marta Verheyen. El film es va estrenar amb èxit a les sales de cinema, fins a ser nominada a Millor Pel·lícula als Premis Gaudí de l’Acadèmia de Cinema Català. Col·labora amb A Bao A Qu des de 2013 i forma part de l’equip de Cinema en Curs des del 2015-2016. És coordinadora d’Acció de Cap de Dones Visuals. Actualment, està desenvolupant el documental Alteritats/Otredades codirigit amb Nora Haddad, sobre identitats lesbianes i produït per Amor & Lujo.

Director i guionista de les pel·lícules com El 47, Mediterráneo, Món petit i 100 metros, totes elles amb un gran impacte social, mediàtic i industrial.

Guardonada amb vuit Premis Gaudí, cinc Premis Goya i dos Premios Forqué, El 47 (2024) va ser la pel·lícula en versió original catalana més vista als cinemes en 40 anys. El seu anterior llarg, Mediterráneo (2021), es va presentar al festival de Sant Sebastià i va ser la preseleccionada per representar espanya als Oscar. Els seus reconeixements inclouen i reconeguda amb quatre Premis Gaudí, tres Premis Goya, un Premi Platino, una Medalla de la CECC.

Uns anys abans amb 100 metros (2016), aconseguia més de 400.000 espectadors als cinemes i dos Premis Gaudí per a Karra Elejalde i Alexandra Jiménez, els dos actors que acompanyaven el protagonista interpretat per Dani Rovira.

Entre les seves incursions en el camp documental, destaca Món petit (2012), amb el qual va ser reconegut a festivals de prestigi internacional com IDFA o Palm Springs, a més de rebre el Premi Gaudí al Millor documental.

Elena Martín debuta el 2015 com a actriu a Les amigues de l'Àgata i el 2017 com a directora amb Júlia ist, per la que rep la Bisnaga de Plata a la Millor direcció al Festival de Màlaga. Des de llavors sempre ha combinat les seves facetes com a intèrpret, guionista i directora, tant en cinema com en teatre.

La seva segona pel·lícula com a directora, Creatura, és reconeguda com a Millor film europeu de la secció Quinzena de Cineastes al festival de Cannes de 2023, i als Premis Gaudí de l'any següent, amb sis guardons, entre ells el de Millor direcció i a Millor pel·lícula.

Com a intèrpret, destaquen títols com La dona del segle, de Sílvia Quer, Con el viento, de Meritxell Colell, A Stormy Night, de David Moragas, Nosaltres no ens matarem amb pistoles, de Maria Ripoll o el curtmetratge multipremiat Suc de síndria, d’Irene Moray.

Graduat a la University of Southern California de Los Angeles (USC) on va obtenir el títol de Bachelor of Music en l'especialitat de música de cinema, ha treballat com a compositor de música per a cinema i TV en 35 llargmetratges i 20 sèries de TV. Ha treballat per a directors de prestigi com ara Marcel Barrena (El 47, Mediterráneo), Cesc Gay (Mi amiga Eva, Félix, 53 domingos), Fernando León de Aranoa (A Perfect Day), Jaume Balagueró (Way Down, Rec 4, Los sin nombre), Pau Freixas (Herois, Polseres Vermelles, Todos mienten, Sé quién eres) o Maria Ripoll (Vivir dos veces), entre d'altres.

Ha estat nominat al Goya en tres ocasions per El 47, La Paradoja de Antares i Mediterráneo per la qual, a més, va guanyar el Gaudí a la millor música original. També ha estat nominat als Premis Gaudí quatre vegades per la música d'Herois, Rec 4, El elegido i El 47.

A més, també és professor de composició per a mitjans audiovisuals a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

És distribuïdor, director de festivals, i programador. Cofundador i promotor de la difusora cinematogràfica 100.000 Retinas, entitat dedicada a promoure el cinema com a cultura. Ha estat promotor i coordinador del cicle CINEAMBIGÚ, espai cinematogràfic setmanal que oferia el millor cinema internacional sense distribució al nostre país. Durant més de 10 anys va codirigir el Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona – BAFF, i des del 2010 és director de Noucinemart (difusora i distribuïdora cinematogràfica) i del D’A Film Festival – Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona. Actualment, és president de l’associació Catalunya Film Festivals.

Àngels Masclans ha estat, fins al 2020, productora delegada d’Oberon Cinematogràfica, des d’on ha participat en els seus projectes, essent els més recents La hija de un ladrón, dirigida per Belén Funes; Petra, dirigida per Jaime Rosales i Vida Privada, minisèrie dirigida per Sílvia Munt. Ha treballat amb directores i directors com Antonio Chavarrías, Claudia Llosa, Agustí Villaronga, Judith Colell, Jordi Cadena, Oriol Paulo, i Marc Recha, entre d’altres. Darrerament, ha participat com a freelance en la producció de Girasoles silvestres, de Jaime Rosales, i ha col·laborat amb Dones Visuals, en el seu programa Acció Producció. Actualment, està desenvolupant diversos projectes de llargmetratge sota el segell de Dos Soles Media. També és membre de la Junta de ProFicció.

Graduada en Direcció de fotografia, per l’ESCAC, i formada a l’EICTV de San Antonio de los Baños, Gina Ferrer té 15 anys d’experiència com a DOP durant els quals ha combinat ficció, documental, sèries de TV i publicitat.

Entre les seves referències destaquen Sorda d'Eva Libertad, guardonada a la Berlinale i Málaga i 20.000 especies de abejas, d’Estibaliz Urresola, reconeguda als mateixos certàmens i per la qual obté el Gaudí a Millor fotografia i la nominació als Goya en aquesta categoria; O corpo aberto, d’Ángeles Huerta, que li val el premi Mestre Mateo a la Millor fotografia; Bodegón con fantasmas d'Enrique Buleo; La maniobra de la tortuga, seleccionada a Málaga; o els curtmetratges mutiguardonats Farrucas, d’Ian de la Rosa i Panteres, d’Èrika Sánchez

El 2025 ha signat la fotografia dels llarmetratges Corredora de Laura García Alonso i A nadadora de Sandra Sánchez.  

És Muntador i Supervisor d’Efectes Visuals. Entre els seus treballs destaquen pel·lícules amb premis internacionals dirigides per Antonella Sudasassi, Lone Scherfig, Maya Vitkova, Sílvia Munt, Judith Colell, Isabel Coixet, Agustí Villaronga, entre molts d’altres. A més de llargmetratges narratius, en Bernat també ha participat en sèries de televisió, documentals per cinema, pel·lícules de gran format (Imax), llargmetratges estereoscòpics i projectes de realitat virtual, desenvolupant un sentit únic que uneix la narració, la creativitat i la tecnologia dels VFX.