Premi Pepón Coromina 2018

2018: D'A Film Festival


El D’A Film Festival guanya el Premi Pepón Coromina 2018, que s'entrega en el transcurs de la 10ª Festa d'Estiu del Cinema Català, als jardins del Palauet Albéniz.

El jurat determina que "el D’A és una aposta arriscada que el podria haver condemnat a romandre com a festival minoritari  i en canvi, ha assolit un èxit rotund que es reflecteix en les xifres, tant pel que fa a l’assistència de públic, passant de 6.640 el 2011 a 15.339 el 2017, com del número de pel·lícules i sessions programades que s’ha multiplicat gairebé per 3.  El D’A  ha aconseguit també convertir-se en una cita anual de referència  a  la ciutat de Barcelona i a tot el territori. Per tot això, el Jurat del Premi Pepón Coromina 2018, ha considerat el Festival D’A mereixedor del guardó, per la seva  iniciativa arriscada i innovadora, sinó és arriscat en si mateix el fet de situar-se en l’àmbit del cinema d’autor.

El guanyador

El D’A Film Festival va néixer com a iniciativa de Noucinemart i, cada primavera, fa un repàs exhaustiu de l’actualitat cinematogràfica mundial, oferint als espectadors la possibilitat de gaudir de pel·lícules amb un llarg recorregut internacional, èxits i premis de crítica i públic, combinades amb propostes de nous talents i cinematografies, tant internacionals com locals. Al llarg de vuit edicions, el D’A s’ha posicionat com un esdeveniment imprescindible per gaudir del millor cinema independent i d’autor que es fa actualment, multiplicant any rere any el nombre d’assistents. El festival és una cita cultural plenament arrelada a la ciutat de Barcelona, una experiència única que combina les projeccions amb la presència de directors i el diàleg amb el públic a través de xerrades i tallers oberts a tothom. Actualment és el festival de cinema més important de la ciutat.

Carlos R. Ríos (Director del D’A Film Festival)

La principal cara visible del D’A Film Festival és el seu director, Carlos Rodríguez Ríos. A més de dirigir el festival, és distribuïdor a través de Noucinemart, companya a través de la qual ha fet possible l’estrena comercial d’obres destacades de cinema català com La Plaga, de Neus Ballús, El perdut, de Christophe Farnarier, El camí més llarg per tornar a casa, de Sergi Pérez o Historia de la meva mort, d’Albert Serra.

El jurat

Marta Esteban

Productora de cinema, va estudiar economia i música. Després d’una temporada a Perú, on va realitzar múltiples documentals, el 1985 inicia la seva col·laboració amb Televisió de Catalunya com a realitzadora a programes com Curar-se en salut o Cinema 3. El 1991 tanca la seva etapa a TVC per dedicar-se a la producció executiva des de Messidor Films, amb la qual ha produït pel·lícules de directors com Alain Tanner, Ken Loach, Cesc Gay o Joaquim Oristrell. El 1996 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya.

Sergi López

Actor de teatre i cinema, va estudiar interpretació a l’escola Jacques Lecoq. El 1991 el director Manuel Poirier va introduir-lo en el cinema, amb qui va rodar sis films, entre ells Western (1997), Premi del Jurat a Canes. El 2001 va rebre el César al millor actor, sent la primera persona no francesa en rebre’l, pel seu paper a Harry, un amic que us estima, de Dominik Moll. Ha actuat en produccions catalanes i espanyoles emblemàtiques com Carícies, de Ventura Pons, Mapa de los sonidos de Tokyo, d’Isabel Coixet, El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, Petit indi, de Marc Recha o La propera pell, d’Isaki Lacuesta i Isa Campo.

Marta Molins (Presidenta Honorífica del jurat) és guionista, directora i actriu. Graduada en guions per cinema i televisió per la Universitat de Los Angeles (UCLA), on guionitza l’adaptació del còmic Custer. Com a guionista de televisió, treballa a diferents sèries com Poble NouNissaga de poder o Amar en tiempos revueltos i pel·lícules com Dalí, être dieuDespacito y a compás o Xtrems, nominada al Gaudí al millor guió. Combina la creació de guions amb les activitats d’script consulting i de jurat a diferents festivals de cinema.

Iván Morales

Actor, director i guionista. Va debutar com a actor a sèries com El cor de la ciutat o Poblenou. Ha participat en pel·lícules com La caja Kovak, de Daniel Monzón, Una casa de locos, de Cédric Klapisch o Ti piace Hitchcock, de Dario Argento. Ha signat els guions de films com El truco del manco, de Santiago A. Zannou, guanyadora de tres Goya, o Mi dulce, de Jesús Mora. En teatre, va fundar la Cia. Prisamata, produïnt Jo mai i Sé de un lugar, guanyador d’un Premi Butaca, un Premi Time Out i nominat a un Max. Recentment ha estrenat Esmorza amb mi a la Sala Beckett, el primer espectacle de la cia. losMontoya.

Elena Trapé

Directora llicenciada en història de l’art per la UAB, màster en gestió cultural i graduada en direcció a l’ESCAC. No vull la nit va ser el seu projecte de graduació, rodat en 35 mm. La ruina, la seva primera tv-movie, va ser nominada al Gaudí el 2010. Aquell any acaba Blog, la seva òpera prima, i el 2014 realitza el documental Palabras, mapas, secretos y otras cosas, sobre Isabel Coixet. Compagina la docència a l’ESCAC amb la realització publicitària. Amb el seu nou film, Les distàncies, s’ha endut la Biznaga de Oro a la Millor Pel·lícula i la Biznaga de Plata a la Millor Direcció al Festival de Màlaga 2018.

El guardó

FORESTINME d’Anton Unai. “Explorar el bosc interior, amb àrees frondoses plenes de vida, viatges, històries, màgia i color. Al bosc de la creativitat també hi ha zones inexplorades i aparentment inaccessibles. És la metàfora d’un bosc urbà on hi floreix l’estrès de la ciutat, on les branques estan plenes d’obsessions, drames, històries impossibles o inclús sense sentit, amb personatges de la cultura, transgressors i fins i tot radicals, a la par que confusos i obscurs. ”

Anton Unai (Barcelona, 1974). Artista català resident a Berlín. S’inspira en l’street art i utilitza objectes trobats i residus urbans per crear collages i instal·lacions de gran escala.

bannerweb candidatesxiii