Homenatge a Elena Jordi, primera directora de cinema d’Espanya

Acció de recuperació de la memòria cinematogràfica dedicada a Elena Jordi i les pioneres del cinema

L’Acadèmia del Cinema Català, des del seu compromís amb la recuperació del patrimoni cinematogràfic, reivindica enguany una pionera, que com tantes altres, ha estat marginada per la historiografia: l’estrella del vodevil, empresària teatral i directora de cinema Montserrat Casals i Baqué, més coneguda com a Elena Jordi (Cercs, 1882 - Barcelona, 1945). Jordi va dirigir, produir i també protagonitzar una pel·lícula perduda, Thais (1917-1918), i va esdevenir així la primera directora de cinema d'Espanya, avançant-se uns anys a la valenciana Helena Cortesina (que va dirigir Flor de España el 1921). 

Amb la voluntat de reivindicar la seva figura i, per extensió, exigir més recerca sobre les pioneres del cinema a casa nostra, l’Acadèmia ha impulsat tres accions que permetran visibilitzar el valor d’aquesta dona en la nostra història. La primera és la creació d'un itinerari virtual escrit per Josep Cunill, el seu biògraf, que recupera espais de la ciutat de Barcelona vinculats a la seva carrera: de l’estanc a la Boqueria a les productores Studio Films i Hispano Films, passant pel Gran Teatro Español, actual sala Barts, i altres indrets que recorden l’efervescència cultural de la capital catalana, que va tenir Elena Jordi com una de les seves indiscutibles protagonistes i promotores. La segona és la creació d'un Fons Elena Jordi al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya, format per 56 fotografies, articles i documents, la majoria aportats per Josep Cunill, que ha fet donació de la seva col·lecció particular. En tercer lloc, l’Acadèmia ha demanat a la Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona la correcció de la placa ubicada a la plaça del Poble Nou que porta el seu nom, la Plaça Montserrat Casals, per incorporar “directora de cinema” a la seva descripció, atès que ara només és identificada com a artista i empresària. Les tres accions seran presentades el 13 de desembre a les 19.00 h per la presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, acompanyada d’Anna Fors, cap de documentació de la Filmoteca de Catalunya; Rosa Serra, cap de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, i Josep Cunill, biògraf d’Elena Jordi. Després de les seves intervencions tindrà lloc la taula rodona Elena Jordi i les pioneres del cinema, que comptarà amb la cineasta Rosa Vergés, la crítica Eulàlia Iglesias i la investigadora Francina Ribes, moderades per la periodista Montse Virgili. 

 unnamed_1.png  unnamed_5.jpg 
1. Antoni Esplugas (1915). 2. Walken (1914)

D’estanquera de la Boqueria a estrella del Paral·lel

La seva família, originària de Cercs, va obrir el 1906 un estanc al carrer de la Boqueria, punt de trobada de periodistes, intel·lectuals, dramaturgs i bohemis, on ella i la seva germana, la també actriu Tina Casals Baqué, amenitzaven animades tertúlies amb les seves actuacions. I d’estanquera a actriu en la temporada 1908-1909, primer amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual, on coincidiria amb la jove Margarida Xirgu com a primera actriu, i després al Teatre Principal. A la seva etapa de vodevils francesos conqueriria un èxit extraordinari, però seria La dona nua, de Henry Bataille, l’obra que la catapultaria a la fama. Aclamada pel públic com a estrella indiscutible del vodevil, Jordi faria un pas realment heroic en aquella època: formar una companyia pròpia, la Companyia Catalana de Vodevil Elena Jordi. Seria el 1914 i al Teatre Espanyol, i representaria obres populars i títols inèdits al país -atrevint-se en diverses ocasions a fer-los en català- que gaudirien de gran èxit, i amb els quals la incombustible emprenedora volia prestigiar el gènere. 

El salt al cinema i un final sobtat

De la mà de Studio Films i al costat de la seva germana Tina Jordi, Elena Jordi va entrar al món del cinema el 1916, debutant com a actriu a la pel·lícula La loca del monasterio (1916), i més tard amb la Hispano Films faria el salt a la producció i la direcció amb la pel·lícula Thais (1917-1918), de la qual no se'n conserva cap còpia, però sí diverses referències en ressenyes i entrevistes publicades a la premsa de l’època. La cinta portava al cine l'òpera homònima de Massenet, adaptació de la novel·la d'Anatole France. El mateix any, Elena Jordi adquiriria un gran solar que havia projectat com la “catedral barcelonina del vodevil” i seu de la seva companyia, un somni freqüent de les grans actrius de l’època, que algunes van realitzar a París i a Londres. Ubicat a Via Laietana, que, amb l'enderroc de les antigues muralles de Barcelona era un eix en plena expansió, es va veure definitivament frustrat per dificultats econòmiques i repetides vagues de la construcció. Finalment, la sala s'inauguraria el 1923 com a cinema amb el nom de Pathé Palace, rebatejat el 1940 com a Palau del Cinema. Jordi actuaria per darrera vegada a Barcelona el 1929 al Teatre Goya, amb l’obra La prisionera, i després desapareixeria del món artístic i social fins a la seva mort, el 1945.

Recuperant el nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement a l’actriu i empresària se suma a les cinc accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuïc. El 2019, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic i l’any passat va retre homenatge a les tretze sales de cinema encara actives que van iniciar les seves projeccions fa més de 100 anys, amb un catàleg en suport digital a càrrec del periodista Toni Vall i una placa commemorativa als tretze cinemes homenatjats.

ITINERARI VIRTUAL

GALERIA D'IMATGES

Organitza: ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ
Col·laboren: FILMOTECA DE CATALUNYA / ÀMBIT DE RECERQUES DEL BERGUEDÀ
Amb el suport de: DIPUTACIÓ DE BARCELONA / DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA - ICEC

 

bannerweb candidatesxiii