L’Acadèmia del Cinema Català homenatja Orphea Film i Estudis Trilla, pioners del cinema sonor a l’Estat


L’Acadèmia del Cinema Català ha homenatjat avui al CaixaFòrum els estudis de cinema sonor que van fer de Barcelona el centre de la producció estatal als inicis de la dècada dels anys 30: Orphea Film, ubicats al que havia estat el Palau de la Química de l’Exposició Universal, i Estudis Trilla, a l’antic Pavelló de la Metal·lúrgia.

Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia, ha emmarcat l’homenatge en la tasca de recuperació del patrimoni cinematogràfic català que du a terme l’entitat, reivindicant espais amb un significat clau i avui enterrats en la memòria col·lectiva.

L’artista Roc Blackblock signa el mural urbà commemoratiu que ja es pot veure a l’Avinguda Ferrer i Guàrdia, i que ha pintat en els darrers dies. Un cop inaugurat, l’homenatge ha continuat dins l’Auditori del CaixaFòrum amb un muntatge inèdit de Jordi Morató, construït amb fragments d’arxiu de la Barcelona de l’època, imatges dels estudis i de pel·lícules produïdes en aquest platós. Ha estat sonoritzat en directe, tal i com es feia en els orígens del cinema, per Kiku Vidal, els seus fills i la seva parella, dues generacions d’una família de llarga tradició en l’ofici del so. Després de la projecció, la periodista Montse Virigili ha conduit la taula rodona sobre la memòria cinematogràfica de Barcelona, que ha comptat amb la participació d’Esteve Riambau, historiador del cinema i director de la Filmoteca de Catalunya; Toni Vall, periodista; Luci Lenox, directora de càsting, acadèmica i coneixedora de l’època dels Estudis, i Amanda Villavieja, sonidista. A l’homenatge s’han sumat testimonis dels Orphea, com Horacio Seguí, fotògraf que va retratar els rodatges; Joan i Lídia Minguell, nets de Manuel Soriano, operador de cabina dels estudis; Eulàlia Perafita, filla d’un constructor de decorats; Rosa Arcas, veïna del barri, que de ben petita va veure l’incendi dels Orphea; o Paco Marin, fill de Paco Marin, operador de càmera, entre d’altres.

El procés de creació del mural commemoratiu dels Orphea i els Trilla

En la línia de recuperació del patrimoni històric cinematogràfic català iniciada el 2016 l’Acadèmia ret homenatge als primers estudis sonors de l’Estat espanyol, els Orphea Film i els Estudis Trilla, ubicats a Montjuic. L'artista Roc Blackblock signa un mural urbà commemoratiu de gran format que queda instal·lat a l’Avinguda Ferrer i Guàrdia, molt a prop d’on hi havia els dos estudis rememorats: bit.ly/2RVZ4fk

Posted by Acadèmia del Cinema Català - Premis Gaudí on Tuesday, November 27, 2018


Esteve Riambau ha desmitificat amb paraules contundents la llegenda dels Orphea, “segurament alimentada per l’incendi que va posar punt i final a aquests platós”. La seva trajectòria va ser irregular, ha recordat el director de la Filmoteca,  “tributària d’uns personatges més propis de la picaresca que de l’heroïcitat”. Riambau ha repassat les seves tres etapes: “una primera republicana, des de la seva constitució al Palau de la Química amb l’arribada d’un equip francès amb uns camions i material llogat que no van tornar mai. Una segona, durant la Guerra Civil, quan els estudis són confiscats pels anarquistes i la CNT i se’ls infiltra Paco Elias, quintacolumnista reconegut. I una tercera, quan els estudis tornen a la propietat d’Aragonés i Pujol, amb un tercer soci. Sota quest triumvirat Orphea produeix unes 150 pel·lícules. La indústria catalana quedaria definitivament desmantellada quan les sucursals de les majors marxen a Madrid”.

Luci Lenox, directora de càsting i experta en l’època dels estudis a Hollywood, ha manifestat la seva sorpresa per la falta de memòria del nostre país. “Em sorprèn que no es conegui la història del cinema d’aquí, que va començar a la vegada que als Estats Units. Aquí sempre hi ha misteriosos incendis, es podria parlar de la conspiració del foc en la indústria catalana”.

“Vivim una aniquilació del patrimoni cultural i urbanístic de Barcelona, una ciutat on tenim una política molt precària de conservació de la història”, ha recordat el periodista Toni Vall, abans d’enumerar les sales que tenia Barcelona el 1995 i lamentar l’ús actual d’algunes d’elles: Cine ABC (avui un supermercat), Astòria (ara una discoteca), Alexandra (un Mango), Dante (després Lauren Horta, i avui sala tancada), Diagonal (actualment una botiga de llums), Club Pere IV, Club Doré, Regio Palace, Río, Rívoli, Victòria, Fantasio (un Benetton avui), Femina, Cine Publi (una Nespresso), Savoy, Aquitània (primer Filmoteca i actualment un teatre), Nàpols (avui els cinemes Phenomena), Texas (després de ser els Lauren Gràcia han tornat a recuperar el nom original), Waldorf, Florida (Reonoi Floridablanca actualment), Renoir Les Corts, Lauren Sant Andreu, Club Coliseum, Alcázar (ara Casa del Llibre), Balmes (un gimnàs), Rex, Urgell (amb unes obres paralitzades), Novedades (un solar), Maremagnum i París (un Zara).

De l’ampli ventall de professionals tècnics que l’Acadèmia vol reivindicar, avui ha posat l’èmfasi en els i les sonidistes. Barcelona és actualment una veritable cantera d’artistes del so, amb referents d'altíssim nivell, malgrat el poc reconeixement del públic i la pròpia indústria. Amanda Villavieja, present avui a l’homenatge, ha recordat que el seu és “un ofici de coneixement i de procés d’escriptura, de copsar el mon sonor que tenim davant. És important reivindicar allò sonor en el treball de l’audiovisual. Hi ha un gran handicap: molta gent creu que el so és la paraula, però està inserida dins un espai o paisatge sonor, conformat de diferents elements”. Ha aprofitat per anunciar la creació de l’Associació de Professionals del So Audiovisual (APSA), presidida per Isaac Bonfill. “No només servirà per reivindicar l’ofici, també serà una manera de donar a conèixer la nostra feina”, ha remarcat la sonidista.

 

Col·laboren en l’Acte d’Homenatge als estudis Orphea Film i Estudis Trilla:

CAIXAFORUM BARCELONA – OBRA SOCIAL LA CAIXA / FILMOTECA DE CATALUNYA / DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC / FILMOTECA ESPAÑOLA / EGEDA CATALUNYA / FUNDACIÓ AULA DE CINEMA COL·LECCIÓ JOSEP M. QUERALTÓ / GRAMONA

Han cedit les seves imatges:

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT / CNT / EYE FILMMUSEUM / JOAQUIM TARRUELLA SENEGÁS / LÓPEZ-LI FILMS / RICARD FONT SERRA / THE NEDERLANDS FILMMUSEUM / VIDEOMERCURY

bannerweb candidatesxiii