"La lapidació de Sant Esteve" al Sala 33

La lapidació de Sant Esteve de Pere Vilà i Barceló és un film sensiblement dur. Perquè més que una pel·lícula forta és fortor el que ens traspassa a través de la pantalla. No només la fortor de les deixalles del pis on viu Esteve, sinó la flaire dels fantasmes del seu passat. Poesia per a tots els sentits.

I és que Esteve no és un diògenes. Ho guarda tot, però no qualsevol cosa. Conserva cada un dels precisos records que encara li queden de la seva dona i la filla mortes, que només tenen sentit dins del seu pis. Per això no vol sortir mai d'allà, per molt que la seva altra filla li faci mobbing, o el seu germà l'animi a acompanyar-lo a una residència.

Lou Castel, actor extrem i extremista —expulsat d'Itàlia durant el primer govern d'Andreotti pel seu radicalisme d'esquerres— que ha treballat amb Passolini, Wenders o Fassbinder, és l'ànima absoluta del film. Va interioritzar el seu paper, es va fer objecte perquè va entendre que, en aquest film, els objectes teníem més a dir que les persones.

Àlex Gorina es va desplaçar fins a Girona, al mateix pis on es va rodar el film, encara abandonat amb papers al terra i vidres trencats. Allà vam quedar amb Pere Vilà i Barceló... i amb les ànimes de la dona, la filla... i de Sant Esteve.