Notícies

Mostra de cinema català i balear a l’ARSENAL de Berlín de l’1 al 3 d’octubre.

La mostra, que porta per títol “Katalanische Filmtage” i està comissariada per la crítica de cinema Núria Vidal, presenta sis pel·lícules que aniran acompanyades de col·loquis amb els seus directors i professionals alemanys del sector.

Des de fa anys, el cinema de Catalunya i de les Illes Balears té una presència continuada a festivals internacionals. La seva exhibició en sales comercials de tot el món comença a donar bons resultats. Una de les raons principals d’aquest èxit és l’enorme varietat de propostes que té la cinematografia catalana. Des del cinema més comercial i d’alt pressupost, la pel·lícula experimental i de baix cost, el documental de creació que investiga la realitat fins al cinema que renova els gèneres més clàssics: el cinema català i balear és ric i variat. Un exemple d’això seria poder enunciar com a film històric dues pel.lícules com ara, Pa negre, d’Agustí Villaronga, i d’altre banda, Los pasos dobles, d’Isaki Lacuesta; un film inclassificable.

De la constatació d’aquesta varietat neix el desig de l’Institut Ramon Llull d’organitzar una mostra representativa d’aquest nou cinema, per tal de donar una visibilitat més gran a aquestes pel·lícules, més enllà del circuit de festivals internacionals. Es tracta de films realitzats en els darrers tres anys, representatius dels diferents corrents que alimenten el cinema català. La mostra, gràcies al suport i cooperació del prestigiós cinema Arsenal, es presentarà a Berlín del 1 al 3 d’octubre. Durant tres dies, professionals catalans i alemanys debatran els diferents eixos temàtics proposats per Núria Vidal, comissària de la mostra i moderadora dels debats.

El programa:

1 d’octubre
19.00 h
Blog, Elena Trapé. Amb: Candela Antón, Irene Trullén i Alada Vila. 2010, 90 min
VOS anglès
Un grup de noies adolescents, l’amistat per sobre de tot, un pla secret, un objectiu comú i el poder de fer-los realitat, són els ingredients de l’òpera prima d’Elena Trapé. Una pel·lícula divertida, enginyosa i que desprèn tendresa en alguna de les seves confessions. Darrera aquest film hi ha un gran treball de construcció: dels personatges, de la fotografia, del muntatge, del so, i per què no, de la moral.

La importància de la formació. Paper de les escoles de cinema
Col·loqui amb la directora de fotografia de la pel·lícula, Bet Rourich i Isona Admetlla, coordinadora del World Cinema Fund de la Berlinale i professora de la UOC.

21.00 h
Màscares, Elisabet Cabeza i Esteve Riambau. Amb: Josep Maria Pou. 2009, 90 min
VOS anglès
Mes enllà de la frontera entre el documental i la ficció, aquest film planteja un interrogant: ¿quin és el fil que uneix un personatge real –Orson Welles–, l’actor que li dóna vida a un escenari de teatre –Josep Maria Pou–, i els directors –Elisabet Cabeza i Esteve Riambau–, que el miren i filmen la seva transformació? Un film apassionant a tots els nivells.

Fronteres entre documental i ficció
Col·loqui amb els directors de la pel·lícula, Elisabet Cabeza i Esteve Riambau i el documentalista Christoph Pasour.

2 d’octubre
19.00 h
El perfecte desconegut, Toni Bestard. Amb: Colm Meaney, Vicky Peña i Biel Duran. 2011, 92 min
VOS anglès
El perfecte desconegut és un irlandès pèl-roig i callat que arriba una nit a un poblet adormit de Mallorca; una illa amb habitants una mica tocats pel vent. La seva misteriosa presència provoca la curiositat d’un adolescent tan callat com ell. A poc a poc, el film va agafant el to i d’una manera tranquil·la va portant l’espectador cap a un final que tancarà el misteri del perfecte desconegut; el primer film de Toni Bestard.

Idees per a una nova manera de produir
Col·loqui amb el director de la pel·lícula, Toni Bestard i el productor alemany Peter Rommel.

21.00 h
La mosquitera, Agustí Vila. Amb: Emma Suárez, Eduard Fernández i Geraldine Chaplin. 2010, 95 min
VOS anglès
Es tracta d’una pel·lícula estranya, curiosa. Explicada en 25 paraules (una miqueta més), La mosquitera és la història d’una família caòtica. El pare no s’adona de res, la mare s’adona de massa coses i el nen viu al seu món. Amb ells conviuen sis gossos (o són set?), tres gats, una assistenta sud-americana, una àvia amb Alzheimer i un avi que es vol suïcidar. Ah, i no ens oblidem de la germana sàdica i la seva filla masoquista.

Els nous canals de difusió. Circuits alternatius
Col·loqui amb Agustí Vila, director de la pel·lícula i Vincenzo Bugno, director del World Cinema Fund del Festival de Cinema de Berlín.

3 d’octubre
19.00 h
Mientras duermes, Jaume Balagueró. Amb: Luis Tosar i Marta Etura. 2011, 103 min
VOS alemany
Tothom estarà d’acord que els porters dels edificis tenen una funció inquietant. Algú que vigila i controla és un personatge ideal per fer un film negre. César (Luis Tosar) pertany a la categoria dels porters dolents, dolent perquè sí, dolent amb ganes de fer mal pel simple plaer de fer mal. César és tan servicial com mortal, especialment amb la riallera i feliç Clara. No hi ha res més terrorífic que pensar que mentre dorms, algú pot estar al teu costat...

La importància d’un cinema comercial i de gènere
Col·loqui el director de la pel·lícula, Jaume Balagueró i Martin Hamdorf, periodista.

21.00 h
Guest, José Luis Guerín. 2011, 120 min
VOS anglès
En la ciudad de Sylvia va donar l’oportunitat a José Luis Guerín a anar de convidat a un munt de festivals d’arreu. El director va aprofitar aquestes visites per fer un film com a convidat. Un convidat que mira més enllà del festival que el convida i fa un intent d’aproximar-se als llocs on l’atzar de la pel·lícula el porta. Guest acaba sent un retrat de dos universos: el del cinema i el de la realitat. Un experiment apassionant.

El paper de la crítica i els festivals en la difusió del cinema

Col·loqui amb Jose Luis Guerín, director de la pel·lícula.