Notícies

El director, productor i guionista, ha mort als 78 anys

Aquesta tarda ha mort a Barcelona a l’edat de 78 anys, el director, productor i guionista Ventura Pons, Premi Gaudí d'Honor - Miquel Porter 2015, un dels més importants cineastes del nostre país, i que més ha fet pel cinema català i en català. Referent de moltes generacions pel seu talent, la seva sensibilitat i la seva capacitat de connexió amb el públic, la seva prolífica carrera ha estat reconeguda dins i fora de casa. 

Ventura Pons va prendre contacte amb el cine als anys 60, al Londres dels Angry Young Men. Després d’una dècada dedicada al teatre, com a director, es va llençar al cinema amb Ocaña, retrat intermitent (1977). El 1985 va crear la productora Els Films de la Rambla, on han vist la llum èxits com La rossa del bar (1986), Què t'hi jugues, Mari Pili? (1990) o Aquesta nit o mai (1992). Des de l’estrena d’El perquè de tot plegat (1994), amb guió basat en el llibre homònim de Quim Monzó, Pons ha adaptat textos de Josep Maria Benet i Jornet (Actrius, 1996, i Amic/Amat, 1998); de Sergi Belbel (Carícies, 1997, Morir (o no), 1999, i Forasters, 2008); de Lluís-Anton Baulenas (Anita no perd el tren, 2000, Amor idiota, 2004, i A la deriva, 2009), entre d’altres. Amb la seva pel·lícula Ignasi M (2013), Ventura Pons torna al documental. En aquest gènere la segueixen el documental sobre Colita Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona) del 2015 o el retrat de Barcelona Universal i faraona (2018), i ficcions com Sabates grosses (2017), Miss Dalí o la darrera, Be happy! (2019).

La tardor de 2014 va encapçalar el projecte d’exhibició de cinema internacional en VO subtitulada sempre en català dels Cinemes Texas de Barcelona, model que va reproduir a València amb els Cinemes AlbaTexas de València i a Figueres  amb els cinemes Las Vegas.

Amb més de vint-i-cinc pel·lícules al seu currículum i amb presència constant als millors festivals internacionals, va ser vicepresident de l’Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España. Va rebre, entre d’altres, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, la Creu de Sant Jordi del Govern català, el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, un Premi Ondas, el Premi Sant Jordi de la crítica de Barcelona, el Premio Ciudad de Huesca, el Zinegoak, el Zlatni Pecât (Segell d’Or) a Belgrad (Sèrbia), el premi Respecte a Piestany (Eslovàquia), el Gloria Award a Chicago (Estats Units) i el Premi Andalesgai d’Honor 2014, a Sevilla.