Notícies

El sonidista va morir el passat 19 de juliol

El passat 19 de juliol moria Joan Quilis (Barcelona 1942), un dels grans pioners del so directe durant els anys setanta i vuitanta. Per la seva immensa trajectòria, l’Acadèmia del Cinema Català va nomenar a Quilis, Membre d’Honor l’any 2021, que va rebre el reconeixement en mans de la productora i acadèmica Marta Esteban. 

Llicenciat en Enginyeria per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona,  Joan Quilis va triar l'especialitat d'Electrònica perquè Acústica i òptica no tenia prou demanda i no es va arribar a obrir el grup. D'aquí que pel seu compte es dediqués a gravar amb un magnetofon Uher tots els sons del seu voltant i que passés dos estius formant-se a la secció acústica de CSIC a Madrid, a pocs metres de la seu del No-Do. Des de llavors Quilis va ser pioner en el seu àmbit avançant-se al seu temps amb muntatges que incloïen grans quantitats de bandes de so i fent embogir la producció en els rodatges amb la seva exigència de silenci per crear els room-tons (preses de so en una sala amb tots els actors i equip de la pel·lícula de peu i en silenci) i demanant càmeres ben greixades que no grinyolessin. 

Joan Quilis va introduir-se al món del so cinematogràfic amb títols com Furia espanyola (1974), de Francesc Betriu; Inflables Cadaqués (1975), de Josep Ponsatí; Bilbao (1978), de Bigas Luna.  Des de llavors, la seva filmografia va recollir més de 80 títols, entre els quals hi trobem La verdad sobre el caso Savolta (1980), d’Antonio Drove; Numax presenta (1980) i De nens (2003), de Joaquim Jordà; La quinta del porro (1981), de Francesc Bellmunt; Lola (1986), de Bigas Luna; Luces y sombras (1988), de Jaime Camino; Krámpack (2000), de Cesc Gay; o el curtmetratge Letargo (2008), de Francesc Orella. Així mateix, va ser responsable del so directe en sèries com La Saga dels Rius (1975), Desiderio (1977), 13x13 (1987), La Mari (2003) o Majoria absoluta (2003).

El sonidista, va combinar el seu ofici amb la docència, en nombroses acadèmies i escoles de cinema com la Universitat Pompeu Fabra, l'ESCAC o l'Institut Català de Noves Professions, així com en centres cívics i altres entitats.