Notícies

Carme Elias, Gaudí d’Honor 2021

L’Acadèmia del Cinema Català reconeix la trajectòria d’una actriu icònica que ha treballat a la pantalla, als escenaris i al doblatge durant cinc dècades

 

En la seva filmografia destaquen pel·lícules emblemàtiques com Lorgia, Pont de Varsòvia, La flor de mi secreto, Quién te cantará o Camino

Barcelona, 17 de febrer de 2021 · La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català, formada per Isona Passola (presidenta), Joan Bas (vicepresident), Judith Colell (secretària), Agustí Argelich (tresorer) i els vocals Josep Maria Civit, Maria Molins, Paco Poch, Sílvia Quer, Edmon Roch i Eduard Sola, ha acordat distingir l’actriu Carme Elias amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2021, màxim reconeixement del cinema català. Rebrà el guardó honorífic en el marc de l’acte de difusió dels Gaudí 2021, que tindrà lloc el diumenge 21 de març de 2021 a l’Auditori del Fòrum CCIB.

L'Acadèmia ha volgut distingir Elias per la seva extensa i reeixida carrera audiovisual, que inclou treballs amb cineastes tan diversos com Francesc Bellmunt, Pere Portabella, Isabel Coixet, Fernando Fernán-Gómez, Pedro Almodóvar, Javier Fesser o Carlos Vermut. Ha rebut importants reconeixements institucionals, com el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, mediàtics, com el Premi Sant Jordi, i dels companys d’ofici, com el Goya a la millor actriu o el premi Unión de actores.

Fins avui, han estat guardonats amb el Premi Gaudí dHonor-Miquel Porter Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Francesc Betriu (2020).

 

Una vocació descoberta al teatre del Clot

Carme Elias (Barcelona, 1951) va descobrir la seva vocació al teatre del seu barri del Clot al costat dun gran mestre que li va ensenyar les bases de l'escena. A partir d'aquí, convenceria els pares d'estudiar a l'Institut del Teatre i després viatjaria a Nova York, a lescola de Lee Strasberg. Ben aviat es comença a fer un lloc en l’àmbit del teatre català, i inicia la seva carrera el 1974 amb La señorita Julia, sota la direcció dAdolfo Marsillach. Sis anys després participa al muntatge de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, paper que la consolida en lescena teatral. La seva intensa i versàtil activitat en aquest àmbit, que conviu amb la seva carrera al cinema i la televisió, inclou obres com Los cabellos de Absalón (1983), de Calderón de la Barca, La gata sobre el tejado de zinc (1984), de Tennessee Williams, com a Margaret, El hombre del destino (1989), de George Bernard Shaw, Casi una diosa (1993), de Jaime Salom, on dóna vida a Gala Dalí, Els gegants de la muntanya (1999), de Luigi Pirandello, La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter, La gaviota, dAnton Chéjov, Edipo Rey (2008), de Sófocles, en el paper de Yocasta, Prometeo (2010), dEsquilo, Purgatorio (2011), dAriel Dorfman, Al galope (2015), monòleg dirigit per litalià Guido Torlonia en el qual  es posa en la pell de Diana Vreeland, editora de les revistes Harper's Bazaar i Vogue o la darrera Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, dirigida pel mateix Torlonia i on comparteix escenari amb Vicky Peña per recrear la releació de rivalitat entre aquestes dues grans estrelles de Hollywood.

Carme Elias al cinema

La seva primera experiència al cinema és amb Lorgia (1978), de Francesc Bellmunt, un film controvertit per ser un dels primers que tenia un alt contingut sexual durant la Transició espanyola. Des daquell moment, Carme Elias compagina el teatre i el cinema amb la mateixa excel·lència. 

Ha actuat sota les ordres de cineastes de referència del cinema català: Massa vell per morir jove (1987) dIsabel Coixet, Pont de Varsòvia (1989) de Pere Portabella, que li va valdre el Premi de Cinematografia de la Generalitat a la Millor actriu, Capità Escalaborns (1990) de Carles Benpar, Els de davant (1993) de Jesús Garay o Morir (o no) (2000) de Ventura Pons, entre molts daltres. 

En l’àmbit del cinema espanyol, la seva carrera ha estat també molt fructífera, i destaquen títols com Stico (1985) de Jaime de Armiñán, Los peores años de nuestra vida (1994) dEmilio Martínez-Lázaro, La flor de mi secreto (1995) de Pedro Almodóvar, Sinfonía desconcertante (2004) de Belén Santos, amb el que guanya el Premi especial del jurat del Festival de Cinema dIndianapolis, Los aires difíciles (2006), de Gerardo Herrero, o Planes para mañana (2010), de Juana Macías.

Camino (2008), de Javier Fesser, on encarna la mare d'una nena que mor de càncer en una família de l'Opus Dei, la portaria a guanyar el premi Goya a la millor actriu, i molts altresa guardons, entre els que destaquen els de la Unión de actores, el Sant Jordi de RNE o el Premio Butaca. Més recentment, per Quién te cantará (2018), de Carlos Vermut, va ser nominada al Premi Gaudí a Millor protagonista femenina. Lactriu treballa actualment en un nou projecte de la directora veneçolana Claudia Pinto, amb qui ja ha rodat dues pel·lícules, La distancia más larga i Las consecuencias.

 

Entre Barcelona i Madrid

Pel que fa a la televisió, Elias va participar en produccions emblemàtiques, en una època en què Madrid va acabar sent la seva segona casa. Va debutar a la petita pantalla lany 1983 amb la trencadora Anillos de Oro, dirigida per Pedro Masó. Destaquen també la seva interpretació duna advocada dofici a Turno de oficio (1986) dAntonio Mercero, que va convertir-la en una de les actrius més populars del moment, i altres ficcions televisives com Hasta luego, cocodrilo (1992), Señor alcalde (1998), Mar de fons (2006), Herederos (2008), Gavilanes (2010), La riera (2013) o Cites (2015).

Com a actriu de doblatge Carme Elias ha posat la veu a companyes dofici com Demi Moore, Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Nastassja Kinski.

Fotografia de l'ACC - Martí Pujol / White Horse. Amb la complicitat de l'Hotel Arts Barcelona.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat