Notícies

La conferència Un Museu de cinema, és possible a Barcelona?, celebrada el 9 de desembre de 2013, al Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), va tancar amb èxit les taules rodones programades com a activitats paral·leles de l'exposició "L'Experiència màgica del cinema" que encara es pot veure al vestíbul de l'Edifici Històric de la UB.

Els ponents de la conferència, que presentava una gran i variada assistència de públic, van ser Josep M. Queraltó, President de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, i Jordi S. Bonet, vicepresident. Va presentar l'acte el Dr. Pere J. Quetglas, vicerector de Comunicació i Projecció de la Universitat de Barcelona, qui va substituir l'últim minut al rector, Dídac Martínez, qui malauradament no va poder assistir-hi per causes alienes als seus desitjos.

Va començar la ponencia Jordi S. Bonet responent la pregunta que formulva la conferència amb veu alta, clara i contundent: "Sí" per a continuació explicar les causes que ho fan possible i "necessari": Barcelona, motor principal de Catalunya, és un referent internacional d'excel·lència, amb una tradició històrica, i ciutat clau de desenvolupament industrial i productiu a la península Ibèrica i l'àrea Mediterrània. Tanmateix va destacar la seva importància com a ciutat cultural i turística.

Tot seguit va fer un recorregut pels museus de cinema i audiovisuals més importants del món, que ell mateix, i a vegades acompanyat del propi Josep M. Queraltó, han visitat per tenir elements de comparació del material col·leccionat pel president de la Fundació. Va anomenar, entre d'altres, l'Institut Lumière a Lyon, la Cinemateca francesa a París (França), el Museu Nacional de Cinema a Torí (Itàlia), el Museu de Cinema a Potsdam (Alemanya), el Museu de Cinema a Berlín (Alemanya), el Museu de Cinema a Londres, conegut com The Movieum, (Gran Bretanya), el Museu Nacional de Mitjans de Comunicació a Bradford (Regne Unit), el Museu de Fotografia i Cinema Eastman Kodak a Rochester-Nova York (Estats Units), el nou Museu Americà d'Imatge en Moviment a Queens-Nova York (Estats Units) i el Museu de Hollywood a Los Angeles (Estats Units).

Les principals conclusions extretes de Jordi S. Bonet després d'aquest recorregut van fer referència a l'equiparació de la Col·lecció Josep M. Queraltó amb el material que exhibeixen els millors museus del món, va destacar el volum aconseguit de peces que superan les 20.000 unitats, generant un patrimoni que no es pot perdre, i tot això, -va sentenciar- és "gràcies a un home. Hi ha un expert sobre el tema: Josep M. Queraltó, fundador de Kelonik fa 40 anys. Coneix a fons el món de l'exhibició i la tècnica cinematogràfica". En el seu discurs també va donar alguns detalls de com s'estructuraria el futur museu o Aula de cinema i va assenyalar que es basa en tres fonaments conceptuals "el concepte patrimonial-cultural, el pedagògic i d'innovació i el d'oci i turisme".

La intervenció de Josep M. Queraltó es va centrar en donar algunes pinzellades sobre la distribució en aules del futur espai museístic que va projectar fa algun temps. Per exemple, va fer esment d'un espai dedicat a les llanternes màgiques i els espectacles que es poden realitzar amb elles, un altre dedicat a la fotografia i la seva tècnica, la invenció del cinema s'explica pas a pas així com el cinema sonor. En la nova intervenció, Jordi S. Bonet va fer referència a tot el treball realitzat des de la col·lecció Josep M. Queraltó durant gairebé una dècada i des de la Fundació fa més de tres anys, per difondre aquest gran patrimoni cinematogràfic privat, com ho han estat exposicions a tota Espanya (38), conferències, publicacions de llibres i l'edició de diversos DVD's i una presència als mitjans de comunicació, tant pel que fa a la premsa escrita com a la ràdio, la televisió i molt especialment a Internet i xarxes socials.