Activitats Acadèmia

Un itinerari virtual per les seves localitzacions emblemàtiques i un acte a L'Hospitalet de Llobregat reivindicaran el gènere el 28 de febrer

L'Acadèmia del Cinema Català reivindica aquest mes de febrer el cinema quinqui com a representació icònica de les perifèries urbanes durant la Transició i la dècada dels vuitanta, memòria visual d'un món esborrat del relat actual de la ciutat, però que forma part de la història de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Badalona o Girona. La iniciativa està emmarcada en la línia de recuperació del patrimoni cinematogràfic, endegada per l’Acadèmia del Cinema Català el 2016.

Nascut el 1976 als nous polígons de barraquisme vertical dels extraradis, aquest cinema de denúncia va desafiar la seva època parlant de drogues, sexe i delinqüència i portant a la pantalla un conflicte social sense coartades redemptores, incòmode per a dretes i esquerres. En un context de diàspora rural, lluita veïnal i violència estructural en els marges de les ciutats, el cinema quinqui va ser un gènere popular i breu que acabaria el 1985, després d’una trentena de pel·lícules rodades al carrer i amb actors no professionals, que sovint confonien la ficció amb la seva pròpia vida. És el cas de personatges com El Torete o El Vaquilla, autèntics herois populars amb finals tràgics, tant a la pantalla com a la realitat.

Quatre dècades més tard, l’Acadèmia analitza la representació cinematogràfica del fenomen, amb un mirada específica a les localitzacions reals que van servir d’escenari d’aquestes pel·lícules, reivindicant-les i reflexionant en present sobre com va ser aquesta representació, quins efectes va tenir per a aquestes ciutats, i quins son encara ara els reptes i deures del cinema català en relació a l’estigmatització de determinats espais i a la perpetuació de vells estereotips quinquis adaptats a altres comunitats.

 

Les localitzacions del cinema quinqui, en un itinerari virtual

Un itinerari virtual inèdit pels escenaris més emblemàtics d'aquesta cinematografia a Barcelona i l’àrea metropolitana, comissariat per la crítica cinematogràfica Núria Vidal, reivindicarà la seva memòria i les perifèries urbanes com a espais de rodatge i de dinamització cultural.

Perros callejeros, de José Antonio de la Loma, va ser rodada a l’antic reformatori de Wad-Ras, al Poble Nou de Barcelona, i als barris de La Mina i de Bellvitge, així com a Gavà i Castelldefels. Perros callejeros II va fer servir les localitzacions de la presó Model, el Parc de la Ciutadella o la discoteca Zafiro 3, i es va filmar també al barri del Pomar de Badalona, a L’Hospitalet de Llobregat, Rubí i Saragossa. Amb Yo, El Vaquilla, José Antonio de la Loma aniria a Torre Baró i el Camp de la Bota, Castelldefels, Gavà, Girona, Lloret de Mar, Perpinyà i Vilanova i la Geltrú. Nuria Vidal amplia la selecció amb dos títols que anticipen personatges quinquis:  Últimas tardes con Teresa, de Gonzalo Herralde, rodada al barri del Carmel i al Turó de la Rovira, entre altres indrets, i Fanny Pelopaja, de Vicente Aranda, en part rodada al barri Xino i a Vilafranca del Penedès. El 2022, Daniel Monzón faria una relectura contemporània del fenòmen a Las leyes de la frontera, adaptant la novel·la de Javier Cercas.

 

Denúncia, exotització o nostàlgia?

L’Auditori Barradas de L'Hospitalet de Llobregat acollirà el 28 de febrer a les 18.30 la taula rodona Els quinquis i la representació de les perifèries urbanes al cinema català: denúncia, exotització o nostàlgia?, que comptarà amb la participació de la crítica de cinema Nuria Vidal, el cineasta hospitalenc Juan Cruz (Tapes, Pelotas), l’escriptor Miqui Otero (Rayos, Simón) i la investigadora Alba Solà Garcia, autora de la tesi Campesinos, punks y charnegos. Luchas autónomas por la descolonización del pasado y del territorio en las periferias urbanas de Barcelona (1970-1992), una investigació sobre el nostre passat recent a partir d'estudis culturals, urbans i de memòria.

El debat abordarà les lògiques d'opressió que es perpetuaven en el gènere, els seus estigmes i les seves contradiccions. Van aconseguir realment aquestes pel·lícules denunciar unes condicions urbanes i socials, un “problema col·lectiu” tal i com s’anunciava a Perros Callejeros, la pel·lícula fundacional del cinema quinqui? O només van contribuir a la perpetuació d'estereotips i estigmes sobre determinades geografies urbanes (i humanes)? Hi havia una mirada que exotitzava, a la vegada que victimitzava, l'alteritat de classe del quinqui? Quatre dècades després, les ciutats i els barris que van protagonitzar aquestes històries han viscut grans transformacions, però hi ha coses que potser no han canviat tant. Qui són els quinquis d’ara i què els està representant? Quins buits de representació persisteixen en el cinema català? Després de la taula rodona es projectarà Perros callejeros, de José Antonio de la Loma (1977), rodada en part al barri de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat.

 

Recuperant el nostre patrimoni cinematogràfic

Aquest reconeixement al cinema quinqui s’afegeix a les set accions dutes a terme per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial en els darrers anys: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuïc. El 2019, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic, i el 2020 va retre homenatge a les tretze sales de cinema centenàries i encara actives. El 2021 seria el torn d’Elena Jordi (Cercs, 1882 - Barcelona, 1945), estrella del vodevil, empresària teatral i primera directora de cinema d'Espanya, marginada per la historiografia. La reivindicació del cineclubisme català, associat a les avantguardes artístiques i gestat en els moviments culturals de la Segona República, ha estat la darrera darrera acció memorial de l’Acadèmia.

 

 

DIMECRES, 28 DE FEBRER A LES 18.30

AUDITORI BARRADAS (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT)

ACCÉS LLIURE

TAULA RODONA

Els quinquis i la representació de les perifèries urbanes al cinema català:  denúncia, exotització o nostàlgia?

Amb la participació de la crítica Nuria Vidal, el cineasta Juan Cruz, l'escriptor Miqui Otero i la investigadora Alba Solà Garcia.

PROJECCIÓ

Perros callejeros

(José Antonio de la Loma, 1977)

Organitza:

ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

Amb el suport de:

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Amb la col·laboració de:

AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT - DISTRICTE CULTURAL LH / AUDITORI BARRADAS