Activitats Acadèmia

Un total de 81 produccions candidates, rècord en la història dels guardons

L’Acadèmia del Cinema Català arrenca demà la primera volta de votacions de la setzena edició dels Premis Gaudí, que romandrà oberta fins al 1 de desembre de 2023 per a les setanta-una produccions catalanes candidates (trenta-vuit llargmetratges de ficció, tretze d'ells en català; setze documentals; cinc films d’animació; dues pel·lícules per a televisió i deu curtmetratges) i les deu produccions europees preseleccionades. La producció catalana assoleix així una xifra significativament superior als cinquanta-vuit títols que s'hi presentaven l'any passat. Aquest vespre, a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm, patrocinador oficial dels Premis, l’Acadèmia donarà la benvinguda als professionals candidats en la setzena edició, a la qual s’incorpora iryo com a transport oficial. 

La lectura de les nominacions tindrà lloc el 12 de desembre de 2023 a l’Auditori de La Pedrera. La gala se celebrarà el diumenge 4 de febrer al CCIB - Centre de Convencions Internacional de Barcelona, i serà retransmesa en directe per TV3 i Catalunya Ràdio. Comptarà com a mestres de cerimònies amb les humoristes Maria Rovira i Ana Polo, creadores del popular podcast Oye Polo. Ana Polo és periodista i humorista i ha treballat a diversos programes de RAC1, Catalunya Ràdio i TVE. Autora del llibre La meva primera guia feminista, actualment presenta el late show Santa Paciència. Maria Rovira, més coneguda com a Oye Sherman, és guionista i monologuista. Forma part del col·lectiu de monologuistes El Soterrani i col·labora amb L'Irradiador d'iCat i Està Passant de TV3.

 

Candidates a encapçalar el palmarès dels Gaudí

Tretze títols opten a la nominació a la Millor pel·lícula del 2023: Els encantats, de l’acadèmica Elena Trapé; Creatura, de l’acadèmica Elena Martín Gimeno; Unicorns, de l’acadèmic i participant de la primera edició de la Residència de guions Àlex Lora; Saben aquell, de David Trueba; La imatge permanent, de l’actual resident Laura Ferrés Moreno; Quest, d’Antonina Obrador; Ruta salvatge, de l’acadèmic Marc Recha; Beach House, d'Hèctor Hernández Vicens; Un cel de plom, de Miquel Romans; Estols, de Xavier Moreno; Teoria dels cossos, de l’acadèmic J.R. Armadàs Monclús; Otger Cataló, la llegenda, de l’acadèmic Joan Frank Charansonnet, i L'home dels nassos, d'Abigail Schaaff Moll.

En l’altra categoria que corona el palmarès, la de Millor pel·lícula en llengua no catalana, els aspirants són vint-i-cinc llargmetratges: 20.000 especies de abejas, d'Estibaliz Urresola; Las buenas compañías, de l’acadèmica Sílvia Munt; La niña de la comunión, de Víctor Garcia; Los buenos modales, de Marta Díaz de Lope Díaz; La paradoja de Antares, de l’acadèmic Luis Tinoco; Esperando a Dalí, de David Pujol; La contadora de películas, de Lone Scherfig; Sica, de Carla Subirana; Mi soledad tiene alas, de Mario Casas; El favor, de Juana Macías; Te estoy amando locamente, d'Alejandro Marín; Run Baby Run, de Toni Andújar Sánchez; Secaderos, de Rocío Mesa; El cuco, de l’acadèmica Mar Targarona; La mesita del comedor, de Caye Casas; Sobre todo de noche, de Víctor Iriarte; Upon Entry, d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez; El maestro que prometió el mar, de l’acadèmica Patricia Font; Poèmes, d'Héctor Faver; Teresa, de Paula Ortiz; Loli Tormenta, d'Agustí Villaronga; Un amor, d'Isabel Coixet; La última noche de Sandra M., de Borja de la Vega; La corriente, Ibiza Blue, de Jesus Lloveras, i Negu hurbilak, d’Ekain Albite, Mikel Ibarguren, Adrià Roca i Nicolau Mallofré.

La collita de 2023 també compta amb cinc pel·lícules d’animació, xifra rècord en la història dels premis, que multiplica l'únic film animat que s'hi presentava en les dues darreres edicions dels Gaudí. Són Robot Dreams, de Pablo Berger; Mòmies, de Juan Jesús García Galocha "Galo"; Heavies Tendres, de Joan Tomàs Monfort; Hanna i els monstres, de Lorena Ares, i Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal. Pel que fa a les pel·lícules per a televisió, hi ha dues candidates: Quico Sabater, sense destí, de l’acadèmica Sílvia Quer, i Miró, de l’acadèmic Oriol Ferrer.

 

Les pel·lícules europees, els curtmetratges i els documentals preseleccionats 

En les categories de documental (si se superen els quinze títols), curtmetratge i pel·lícula europea, l’Acadèmia designa una comissió independent formada per diversos professionals que s’encarreguen de fer una preselecció. 

Pel que fa als documentals, els setze títols seleccionats són:  Alteritats, de les acadèmiques Nora Haddad Casadevall i Alba Cros Pellisé; Ara la llum cau vertical, d'Efthymia Zymvragaki; Els Orrit, de Ferran Ureña i Marc Solanes; Fauna, de l’acadèmic Pau Faus; Hafreiat, de l’acadèmic Àlex Sardà; Hermano caballo, de l’acadèmic Marcel Barrena; La Singla, de l’acadèmica Paloma Zapata; Mentre siguis tu, l’aquí i l’ara de Carme Elías, de Claudia Pinto Emperador; Muyeres, de Marta Lallana; Néixer per néixer, de Pablo García Pérez de Lara; Once Upon a Place (Hi havia un lloc), de Cèlia Novis; Remember My Name, de l’actual resident Elena Molina; Regreso a Raqqa, de l’acadèmic Albert Solé i Raúl Cuevas; Terenci: la fabulació infinita, de Marta Lallana; Toda una vida, de l’acadèmica Marta Romero, i Unzué. L'últim equip del Juancar, de Xavi Torres, Santi Padró i Jesús Muñoz.

Els deu curtmetratges seleccionats són: Blow!, de l’acadèmica Neus Ballús; Millor la llengua, de Mar Pawlowsky; La herida luminosa, de Christian Avilés; El bus, de Sandra Reina; Carmen, sin miedo a la libertad, d’Irene Baqué; Pisanka, de Jorge Yúdice; Amanece la noche más larga, de Lorena Ares i Carlos F. de Vigo; Tots els meus colors, dels actuals residents Anna Solanas i Marc Riba; Castells, de Blanca Camell Galí, i The Real Truth About the Flight, d'Andrea Slaviĉek. 

Per la seva banda, les deu pel·lícules europees seleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són: La emperatriz rebelde, de Marie Kreutzer (Àustria); Close, de Lukas Dhont (Bèlgica); Aftersun, de Charlotte Wells (Regne Unit); Godland, de Hlynur Pálmason (Islàndia); Almas en pena de Inisherin, de Martin McDonagh (Regne Unit); El triángulo de la tristeza, de Ruben Östlund (Suècia); Eo, de Jerzy Skolimowski (Polònia); Las ocho montañas, de Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (Itàlia); Alma viva, de Cristèle Alves Meira (França-Portugal), i La sociedad de la nieve, de l’acadèmic  J.A. Bayona (Espanya). 

 

El català en la collita candidata als guardons

La producció de cinema en català continua creixent respecte anys anteriors. Enguany parlem de tretze llargmetratges de ficció en llengua catalana, després dels nou de l'any passat i dels sis de les edicions de 2020 i 2021. 

Si fem un recompte tenint en compte la resta de categories, comprovem que vint-i-nou de les setanta-una produccions catalanes candidates enguany s’han rodat en català, trenta-dues en castellà, nou en altres llengües i n'hi ha una sense diàlegs. A banda de les dues pel·lícules per televisió, cal destacar que vuit dels setze documentals i quatre dels deu curtmetratges preseleccionats són en versió original catalana. Això equival a un percentatge del 40,85% de produccions de l’any en versió original catalana, que suposa un augment respecte a l’any passat (un 32,76% amb vint-i-dues de les cinquanta-tres produccions).

 

Millora l’accés de les dones a la indústria en els rols de lideratge

El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció i documentals, pel·lícules per a televisió i curtmetratges, confirma un significatiu augment respecte a les xifres de passades edicions en termes globals, tot i que encara hi ha camí per recórrer. Enguany, la presència femenina en la categoria de direcció arriba al 47,8%, una xifra que millora la dels d'anys anteriors: el 2022 era d’un 34,5% i el 2021 d’un 31,1%. Continuant amb els rols de lideratge, la presència femenina al capdavant del guió és del 48,5% mentre que en la producció es queda en el 33,9%. 

Pel que fa a la proporció de dones excloent les categories de documental i curtmetratge (que obeeixen a la preselecció), cal destacar la presència femenina del 40% en la direcció dels films candidats, del 60% al capdavant del guió i del 36,5% a la producció.

 

La relació entre gènere i inversió: es reverteix una bretxa històrica 

Les candidatures als Premis Gaudí serveixen de termòmetre anual de la producció i la indústria catalanes, i un dels indicadors més expressius són els pressupostos de les produccions.

Dels trenta-vuit llargmetratges de ficció catalans que conformen les actuals candidatures, n’hi ha sis que superen els 3 milions d’euros de pressupost: Saben aquell, de David Trueba; La contadora de películas, de Lone Scherfig; El cuco, de Mar Targarona; El favor, de Juana Macías; La niña de la comunión, de Víctor García; i Las buenas compañías, de Sívlia Munt. D’aquests, només un és en versió original catalana (Saben aquell).

Disset dels llargmetratges de ficció candidats tenen un pressupost que oscil·la entre 1,5 i els 3 milions, quatre d'elles en català (Un cel de plom, Els encantats, Ruta salvatge i Creatura).

Per sota del milió i mig milió d’euros de pressupost hi ha setze pel·lícules (set en català i nou en altres llengües). Hi ha nou llargmetratges que no arriben als 500.000 euros (dos en català i set en castellà).

Si analitzem les pel·lícules en català, observem que el pressupost mitjà de les tretze produccions s'acosta al milió i mig d’euros (1,39 milions), una pujada del 40% respecte a l’anterior collita i una xifra que dobla la mitjana del 2021, situada en 720.000€. En castellà, estan per damunt dels dos milions (2,05). En aquest cas, també ha pujat respecte a edicions anteriors, un indicador que certifica la millora de la salut del nostre cinema.

Si ens fixem en la relació entre gènere i finançament per aixecar un llargmetratge de ficció, veiem que el pressupost dels films dirigits per dones s’ha incrementat significativament, i la bretxa amb els signats per homes s’ha invertit. Respecte a les dades de l'any passat, la mitjana d'inversió en films dirigits per dones ha augmentat d'1,5 milions als 2,2 d'enguany. La xifra de la mitjana pressupostària en títols signats per homes baixa dels 1,8 milions a 1,38. 

 

La visibilitat de totes les històries

Com fan altres acadèmies europees i fruit de la comissió de treball engegada el 2020 amb Dones Visuals i el Col·lectiu Ficcial, l’Acadèmia del Cinema Català continua mantenint el seu ferm compromís en matèria de diversitat, recollint dades de les produccions inscrites relatives a gènere, orientació sexual, edat, origen, diversitat funcional i educació cursada. 

Per un costat, s'analitzen les dades que tenen a veure amb les pròpies pel·lícules: l'argument, les temàtiques i els personatges que veiem a la pantalla, amb un formulari obligatori per a les produccions inscrites. D'altra banda, es recopila informació sobre totes aquelles persones que formen els equips de rodatge, amb un altre qüestionari de caràcter voluntari i anònim. Les dades recollides confirmen que tant davant com darrere de la càmera, el patró de dones i homes cis (91,88% a la pantalla, 93,88% entre els equips humans que fan possibles les pel·lícules), heterosexuals (65,36% i 55,1%), d’origen caucàsic (84,81% i 81,63%) i sense diversitat funcional (93,66% i 90,63%) és el més freqüent. Si parlem de la diversitat en termes d'edat, els equips de rodatge estan formats en la seva majoria per professionals d'entre 30 i 50 anys, amb un 64,28%. En canvi, a les pel·lícules veiem un ventall molt més igualat, i només un 34,64% dels personatges tenen entre 30 i 50 anys. Pel que als professionals del nostre cinema, un 95,92% tenen estudis superiors. Una altra de les dades recollides és la de la diversitat de classe en els personatges dels films: un 9,05% és de classe alta, un 55,33%, mitjana i un 34,21%, de classe baixa. 

A mig termini, aquesta anàlisi ha de permetre visibilitzar totes les històries i establir estàndards d’obligat compliment per a les produccions candidates.