Actualitat

Montserrat Carulla, Premi Gaudí d’Honor 2013, visitarà la seu de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España a Madrid el 24 d’abril, en un acte d’homenatge previst a partir de les 19 hores que inclourà la projecció de Surcos (1951) de José Antonio Nieves Conde, seguit d’una taula rodona.

L’endemà, la veterana actriu serà al Centre Cultural Blanquerna a les 18 hores per presentar el seu llibre “El record és un pont al passat”.

Properament, Concha Velasco, Goya d’Honor 2013, rebrà un homenatge a Barcelona. Una commemoració que comptarà amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya i de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.

Surcos (1951)
Monserrat Carulla va debutar al món del cinema amb aquesta obra de José Antonio Nieves Conde considerada per la crítica una de les millors pel·lícules de la història del cinema espanyol, i que també va ser candidata al gran premi del Festival de Cannes de 1952. L’actriu recorda aquest drama neorrealista com “un gol que li van marcar al franquisme”.
Tot i l’èxit del film, Carulla va tardar 12 anys a tornar a aparèixer a la pantalla. Un conflicte amb el productor de la pel·lícula va fer que el seu nom s’inclogués a “la llista negra” del lobby del cinema d’aleshores. El silenci es va interrompre amb Vida de família de Josep Lluís Font. I després vindrien també Companys, procés a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn, El vicari d’Olot (1982) de Ventura Pons, Tu nombre envenena mis sueños (1996) de Pilar Miró, El pianista (98) de Mario Gas o La ciutat dels prodigis (99) de Mario Camus.
Recentment, l’actriu ha intervingut a El orfanato (2007) l’opera prima de J.A Bayona i a Orson West (2012) de Fran Ruvira.

El record és un pont al passat (2013)
Són les vivències de Montserrat Carulla, una biografia de l’actriu, però també de la dona i la nena que va ser. Editades per Ara llibres, repassen els records més llunyans sempre lligats a la realitat catalana d’aquells anys, sacsejada per la Guerra Civil i la postguerra.
Carulla desvetlla unes memòries properes, tendres i apassionats en què hi apareixen figures tan emblemàtiques com Josep Maria de Sagarra o Pere Quart. Unes memòries que formen part, indestriablement, de la història del nostre país.