A l'Elisa, que farà onze anys a l’estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus.
Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L’amic del pare l’ha fet plorar i després li ha dit: "Si deixes de plorar, et regalaré una polsera de plata".
Ningú no s’adona del que ha passat. L’Elisa està una mica estranya i prou. Fins que passen catorze anys, quatre mesos i uns quants dies, i truca a la seva mare per demanar-li, espantada: "Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible".