This entry is not available in English.

Academy activities


A la sessió hi han participat Elena Trapé, directora i guionista de la pel·lícula; Marta Ramírez, productora executiva; Miguel Ibáñez Monroy, guionista; Bruno Sevilla i Maria Ribera, actors; i Anna González, directora de càsting

Les distàncies, guanyadora del Gaudí a la Millor pel·lícula en llengua catalana i nominada en 7 categories de l'onzena edició dels Premis Gaudí, ha protagonitzat la segona sessió de Converses de l’Acadèmia en col·laboració amb AISGE. La sessió ha comptat amb la participació de la directora i guionista de la pel·lícula, Elena Trapé, Marta Ramírez, productora executiva, Miguel Ibáñez Monroy, guionista, Bruno Sevilla i Maria Ribera, actors, i Anna González, directora de càsting. La moderació ha estat a càrrec de Pere Vall, periodista de cinema.

La sessió s’ha iniciat parlant sobre la gestació del guió, que es va desenvolupar durant l'estada de quatre mesos que Elena Trapé i Josan Hatero (co-guionista) van fer a Berlín el 2011 gràcies a la beca del Nipkow Programm. Inicialment el film tenia forma de road movie i l'acció se situava entre Barcelona i Berlín, i Trapé i Hatero van decidir fer en cotxe el viatge que volien mostrar a la pel·lícula, però un cop van arribar a la capital alemanya van veure clar que tota la pel·lícula havia de tenir lloc allà. Trapé ha explicat que el fet de centrar l'acció en un grup d'amics de la universitat que es retroba al cap d'un temps funciona molt bé perquè evidencia el pas del temps, els canvis de rol i les decepcions. En una fase més avançada del projecte, el guionista Miguel Ibáñez Monroy es va incorporar a l'equip per aportar un punt de vista extern i treballar l'estructura narrativa. Monroy ha parlat del guió com una eina o un mitjà, no com un producte acabat, motiu pel qual cal estar oberts a canvis, tant en les fases de rodatge com de muntatge. En aquest sentit, Monroy i Trapé han explicat que sobre el guió les escenes estaven molt més farcides de diàlegs i explicacions que després es van anar substituint per silencis que marquen el to de la pel·lícula. En aquest sentit la tasca de la muntadora, Liana Artigal, també nominada als XI Premis Gaudí, va ser essencial.

Com a anècdota, Trapé i Monroy han explicat que van arribar a escriure i rodar dos finals diferents perquè tenien por de deixar als espectadors amb una sensació massa negativa, però finalment van decidir ser coherents amb el film que estaven explicant i apostar pel final menys amable. 

A nivell de producció el finançament del projecte va ser un procés molt llarg, que va durar cinc anys, i tot el rodatge es va concentrar en quatre úniques setmanes. En un inici, per economitzar recursos, es va plantejar rodar les escenes interiors a Barcelona, però en un viatge a Berlín tant la Marta Ramírez, productora executiva, com l'Elena Trapé van veure clar que a Barcelona seria molt complicat recrear la llum, l'estil i la sonoritat dels pisos de Berlín. És per això que van apostar per rodar-ho tot a la ciutat alemanya, una decisió que va anar a favor del resultat del film en tots els departaments, des de la fotografia fins a la interpretació. En aquest sentit els actors Bruno Sevilla i Maria Ribera han destacat que el fet de conviure durant el rodatge va facilitar que es generés el clima de grup d'amics que retrata la pel·lícula. Si a aquesta convivència li sumem les absències de Miki Esparbé que marxava de la ciutat durant períodes més llargs en els quals no tenia escenes, la sensació buscada de desconnexió del personatge d’Esparbé respecte el grup encara es va emfasitzar més.

Pel que fa al càsting, l'Anna González ha explicat que es va partir des de zero i que tenien la ment molt oberta, ja que durant el procés d'escriptura l'Elena Trapé tenia alguns noms en ment, però com que el finançament va costar tant d'aixecar, en el moment de la pre-producció aquestes persones en qui ella havia pensat ja no tenien l'edat que encaixava amb els personatges. González també ha destacat que el fet de ser una pel·lícula sobre un grup d'amics va marcar el procés de càsting, perquè no buscaven actors i actrius que encaixessin en un paper individual, sinó que havien de funcionar com a grup d'amics que passa per un moment molt concret. L'equip de càsting el van formar la directora, la productora i la directora de càsting, i tant el Bruno Sevilla com la Maria Ribera han destacat que van ser proves més llargues de l’habitual, on van poder gaudir de la seva feina, provar i mostrar propostes diferents. En el cas de la Maria Ribera, per exemple, en un primer moment va fer la prova pel personatge de l'Olivia (finalment interpretat per Alexandra Jiménez) i després pel de l'Anna, a qui finalment va interpretar i que li va valdre una nominació al Gaudí a Millor actriu secundària. 

A nivell de direcció d'actors i d'interpretació, Elena Trapé ha explicat que abans de començar a pensar en la trama del film, van escriure pàgines i pàgines de descripció de personatges i del seu background, bàsic en una pel·lícula que plasma un moment de les vides d’un grup que fa molt temps que existeix. La construcció d’aquest passat compartit que determina cada personatge va portar a cada actor a treballar individualment amb recursos diversos. Maria Ribera va parlar d’imatges que ella s’anava construint a partir del que Trapé li anava explicant o del que ella mateixa anava imaginat. Miki Esparbé, en canvi, li va demanar a la directora una llista de música que escoltaria el seu personatge. 

Durant la sessió també hi ha hagut espai per l'autocrítica, i Trapé ha afirmat que hagués hagut de fer més assajos, perquè això hagués ajudat a resoldre molts dubtes i provar coses que en rodatge no van acabar funcionant. Tot i així, tant Ribera com Bruno Sevilla han destacat que tots els actors i actrius van treballar de manera molt compenetrada, sentint que en tot moment l'equip remava en la mateixa direcció. Ambdós actors van destacar en positiu l’exigència en aquest film d’estar permanentment escoltant els companys de repartiment (perquè es tracta d’una pel·lícula de silencis, mirades, gestos i reaccions) i l’obligació de ser molt generosos entre ells a cada seqüència. 

Entre les preguntes del públic assistents es va fer referència al bilingüisme amb que està rodat el film, fet que Trapé i Ramírez van explicar que es devia a la fidelitat dels personatges retratats, que es relacionen entre ells en català i en castellà. Pere Vall també ha posat sobre la taula l’encasellament d’Alexandra Jiménez com a actriu còmica i si això va suposar un risc per Elena Trapé. Anna González i Elena Trapé han explicat que treure els actors del seu registre habitual (Alexandra Jiménez feia personatge dramàtic, enlloc de còmic; Miki Esparbé en un paper silenciós i contingut, enlloc d’expansiu; o Isak Fèrriz interpretant un home més conservador i discret, enlloc dels personatges més salvatges als que està avesat) els va fer sortir de la zona de confort i que el resultat va ser més estimulant.

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies.