JORDI FELIU

Barcelona, 1926 – Barcelona, 2012. Era director, guionista i crític de cinema. Cofundador del grup La gente joven del cine amateur juntament amb Pere Balañá, Sergi Schaaf i Jorge Juyol. El 1957 se’n va a Madrid per estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematogràficas, única escola oficial de cinema de l’estat. A partir de 1960 inicia una estreta col·laboració amb Josep Maria Font i Espina, relació que es tradueix en diversos treballs conjunts, entre els quals hi figuren els guions de dos llargmetratges d’Antonio Isasi-Isasmendi (Tierra de todos, 1961; i Vamos a contar mentiras, 1962) i la direcció compartida de Diálogos de la paz (1965), El arte de casarse (1966) i El arte de no casarse (1966). Més tard, i ja en solitari, dirigeix un documental sobre els 75 anys d’història del FC Barcelona (1974), una faula política sobre la transició titulada Alicia en la España de las Maravillas (1978), llargmetratge que va ser convidat a la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes, així com als festivals de Brasil, Nova York, Belgrad, Cartagena de Indias, Nova Delhi i Fantasporto, entre d’altres, i un documental sobre la història de la Generalitat de Catalunya, Som i serem (1982). Va dirigir nombrosos curtmetratges sovint vinculats a l’Institut del Cinema Català, entitat de la que va ser el president, així com treballs més recents sobre suport magnètic. També va treballar per a TVE i TV3. Com a crític, va col·laborar en les revistes Imágenes, Film Ideal, Afal, L'Altro Cinema (Milà) entre d'altres. Com afirma Lluís Bonet Mojica al llibre que li dedica, Jordi Feliu: un creador a l’Espanya de les meravelles (Editorial Pòrtic), “Jordi Feliu és un realitzador multidisciplinari que es va formar en l’àmbit del cinema amateur dels anys cinquanta, un cinema que sumava la renovació estilística a la dissidència ideològica”.