Cinema Bosque (Barcelona)

Història del cinema

Joan Munsó Cabús, periodista i gran cinèfil va publicar el 1995 el llibre Els cinemes de Barcelona (Editorial Proa), una obra de referència, avui descatalogada i convertida en un clàssic. Munsó Cabús va morir l’agost de 2018 i a l’Acadèmia del Cinema Català li ha semblat pertinent rendir-li un petit homenatge reproduint el seu text sobre el Bosque, l’únic cinema centenari en actiu de Barcelona.

“El Bosc –o Teatre del Bosc- s’inaugurà el diumenge 19 de març de 1905, a dos quarts de quatre de la tarda, “con artistes de primierísimo cartello”: Victoria Benimelli, soprano; Manolo Utor, tenor i Juan Gil Rey, baríton. (Tots tres representaren l’òpera Marina). Les primeres pel·lícules arribaren l’octubre de 1906, adobades amb les dosis corresponents de sarsuela i varietats. Però el primer impacte cinematogràfic no es donà fins el 19 d’octubre de 1907 amb Las inundaciones de Cataluña.

Al final de 1913 començà a córrer el rumor d’una possible desaparició del Bosque, el terreny del qual es deia que havia estat adquirit per una comunitat religiosa amb la finalitat de construir-hi un convent (...) El projecte dels monjos pompeians se n’anà a l’aigua i el Bosque continuà delectant la gent amb les seves pel·lícules, varietats i sarsueles.

L’originari teatre, situat al bosc que ocupava La Fontana, fou reformat el 1916. Tanmateix, les millores que s’hi introduïren no comportarien uns resultats gaire satisfactoris, per tal com una mica després l’edifici fou enderrocat a fi de construir-ne un de nou, que s’inaugurà el 21 de juny de 1917 amb l’inici de la temporada de circ.

La façana del nou immoble es decorà amb quatre caps de Pau Gargallo representant Picasso, Isidre Nonell, Ramon Reventós i l’artista mateix; conjunt escultòric que passà posteriorment a ennoblir el frontispici de l’actual Bosque.

El so autèntic s’escoltà al Bosque, per primer cop, el 25 de desembre de 1930 gràcies al “aparato sonoro mayor del mundo”: el Loetafon, sistema vinculat a la Philips que reproduïa el so mitjançant els dos procediments utilitzats aleshores: el de disc i l’anomenat “de banda”. Primer amb el Principal –abans i després de la Guerra Civil i més tard –a partir del març de 1953 amb el Capitol i el Metropol, el Bosque mantingué al llarg dels anys una programació que independentment dels valors cinematogràfics que s’hi haguessin pogut trobar –més aviat escassos en moltes ocasions- comptà gairebé sempre amb un suport popular infreqüent en altres casos.

Així van passar els anys fins que Pere Balañá Forts decidí tancar i tirar a terra el vell cinema per a construir-hi allà mateix l’actual edifici, un bloc de 23 metres d’amplada per 31 de profunditat i 11 d’alçada. La inauguració del nou local va ser el 22 de desembre de 1965 amb l’estrena –compartida emb el Borràs i el Regio Palace- d’El Padrecito, protagonitzada per Cantinflas.

D’ençà d’aleshores, el Bosque passà a ajuntar-se, segons les conveniències, amb el Palacio Balañá, el Regio o el Borràs –molts cops amb tots tres alhora- per estrenar tot tipus de pel·lícules, per bé que en general de segona fila. Malgrat tot, aquesta tendència s’alterà a partir de l’estrena de Terremoto, l’abril de 1975. Aquest llargmetratge causà un fort impacte, no per les seves virtuts intrínseques –més aviat escasses- sinó pels efectes de so que aportà a l’espectacle el denominat Sensorround, gràcies al qual la sensació acústica del terratrèmol adquirí un realisme esfereïdor.

L’adequació i la potència del so foren de tal magnitud que les seves vibracions afectaren de manera totalment perceptible els espectadors de la sala i, a la vegada, les cases confrontants. Sembla que en un bar proper al cinema arribaren a esclatar fins i tot algunes peces de vidre. El conflicte va ser espectacular i n’és la prova que una colla de veïns, emprenyats i un pèl espantats, demanaren ajuda als bombers. Al final, per tenir tranquil·litat i bons aliments, no hi hagué altre remei que abaixar el volum del so i reduir-ne els efectes a l’àmbit de la sala, és el que calia haver fet des de bon començament”.

Aquest text de Joan Munsó Cabús és de 1995. L’any següent a la publicació d’Els cinemes de Barcelona, el Bosque va tancar les portes i va reobrir dos anys després, el 14 d’agost de 1998, convertit en multisales. Allà continuen avui les nou sales dedicades en la seva integritat a les grans estrenes de Hollywood, amb especial atenció al cinema infantil i familiar i també a títols destacats del cinema espanyol.

Dades i curiositats:

  • Nom actual: Bosque Multicines
  • Adreça: Rambla del Prat 16, Barcelona.
  • Nom original: Teatre del Bosc
  • Any d’inici de les projeccions: 1906-1907
  • Capacitat original: 1.000 persones (aprox.)
  • Capacitat actual: 2.011 persones
  • Una curiositat: El Cinema Bosque, originalment el Teatre del Bosc, deu el seu nom al fet que estava situat al bosc que ocupava La Fontana a principis del segle passat.

bannerweb candidatesxiii