Panoràmica

Els orígens. L’època muda

La primera exhibició del Cinématographe Lumière es va fer a Barcelona cap el 20 de desembre de 1896. Poc abans s’havia fet a Madrid i lògicament a París (el 28 de desembre de 1985). Aquell esdeveniment va tenir lloc a la casa de fotografia Napoleón, ubicada a la Rambla. Abans i després d’aquestes dates s’havien presentat altres invents relacionats amb el que seria el cinema, com les llanternes màgiques, però en aquells moments tots ells tenien un interès més científic que no pas artístic. Eren simples imatges en moviment que despertaven la curiositat i res més, ningú no podia imaginar les seves possibilitats futures. Les primeres filmacions a Catalunya les va fer Fructuós Gelabert, cineasta i inventor, considerat com el fundador de la cinematografia catalana i espanyola. El 1897, després d’alguns documentals, Gelabert filma la primera pel·lícula de ficció espanyola, Riña en un café. Després crearia la productora Films Barcelona i adaptaria obres teatrals com Terra Baixa (1907) i Maria Rosa (1908). Altres noms dels pioners catalans són Albert Marro i Ricardo de Baños, que amb Hispano Films van fer pel·lícules procedents de la literatura, però també actualitats, com Don Juan Tenorio (1908), Don Joan de Serrallonga (1910), Justicia del rey Felipe II (1910) o Don Pedro el Cruel (1912), seguint així les experiències italianes del film d’art. Un dels grans noms, un autèntic innovador del cinema –junt amb el francès George Méliés– va ser Segundo de Chomón, un home d’imaginació i recursos tècnics prodigiosos, que entre 1902 i 1905 va filmar a Catalunya pel·lícules que exploraven a fons el cinema i incorporaven els trucatges més sorprenents, com El hotel eléctrico (1905), un geni fonamental pel devenir del cinema reconegut a nivell mundial. A partir del 1908, allò que al principi havia estat un simple entreteniment es comença a convertir en un espectacle popular. Intervenen els poders fàctics, atemorits per les seves repercussions, i apareix la censura a diferents nivells. Els cineastes donen a la gent el que li agrada i que normalment procedeix del teatre i la literatura, melodrames, comèdies i sarsueles. Francesc Gelabert enlluerna amb títols com Corazón de madre (1908) i Amor que mata (1908). El 1914 Barcelona és la capital del cinema espanyol, el centre de producció de tota la indústria cinematogràfica i una de les ciutats del món amb més sales (140), només darrera de Nova York i París. Els intel·lectuals donen l’esquena al cinema –un fet que ha amainat però que encara dura– però un d’ells, Adrià Gual, crea el 1914 la casa Barcinógrafo amb la qual produeix adaptacions de clàssics com El alcalde de Zalamea o La gitanilla (ambdues del 1914). La guerra europea repercuteix en una baixada de la producció, i després el cinema català –i també l’espanyol– copia les tendències que funcionen arreu del món. Cintes còmiques, serials, melodrames, històriques… tractant de guanyar diners oferint el mateix que fa guanyar diners als films estrangers. Comencen a aparèixer els primers cinèfils, gent que hi veu més enllà, gent que creu en un futur diferent, en un setè art: Guillermo Díaz-Plaja i Josep Palau funden el Mirador, el primer cine club de l’Estat Espanyol. Santiago Rusiñol en presideix un altre. El 1928 es publica un manifest d’avantguarda cinematogràfica signat pel grup L'amic de les Arts, on figuren com a membres, entre altres, Sebastià Gasch i Salvador Dalí.

El règim republicà no mostra cap interès pel cinema. Ben al contrari, el carrega d’impostos i no el protegeix. A més a més, els alts costos de la implantació del sonor per la transformació de les sales encara agreugen la situació. Això no obstant, el progrés és imparable i Catalunya segueix essent capdavantera en el cinema espanyol. El nou sistema també va començar a Barcelona. El gener de 1929 s’estrena el film d’Amic Les Caramelles, sonoritzat pel sistema Parlophon que, com El cantor de jazz, es basa en discos sincronitzats. El mateix director, que no estava content amb els resultats, enregistra la cançó “El noi de la mare”, cantada per Raquel Meller, amb el sistema nord-americà Western Electric. A finals del mateix any s’estrenen els migmetratges La España de hoy i Cataluña, sonoritzats pel sistema Filmófono, adaptació del Tobis-Klangfilm alemany.

La República. El cinema sonor

Els primers anys del nou invent van propiciar els lògics experiments d’una joguina que reclamava urgentment un manual d’instruccions que aclarís les idees de la gent del cinema. Els esdeveniments històrics que es produirien acceleradament no van donar precisament massa temps de reflexió per a descobrir quines podien ser les formes d’expressió del cinema sonor català. A la resta del món va passar el mateix, però sobretot Hollywood va reaccionar més ràpidament explorant les possibilitats d’un nou món on el so es podia convertir en un element dramàtic imprescindible com a complement de la imatge. Per això, sembla lògic que adoptés, com de fet ho estava fent pràcticament la resta del món, la simple ‘sonorització’ de films muts, utilitzant les possibilitats del sonor només per fer parlar els personatges i no pensar en el so com forma diferenciada d’expressió. Un exemple és El Nandu va a Barcelona (1931) de Baltasar Abadal, en versió muda i sonoritzada, una comèdia musical aparentment inspirada en la revista musical catalana “Que és gran Barcelona”, sobre un pagès (en Nandu) que viatja a la gran Barcelona i on es contrasten les diferències entre el camp i la ciutat.

El 1932, el productor francès Camille Lemoine, un dels fundadors de la productora francesa Orphea Film, munta els estudis Orphea a instàncies de Francisco Elías, i els ubica a la part posterior del què havia estat el Palau de la Química de l'Exposició Universal de 1929 a Montjuïc. Després l’empresa va ampliar-los per formar una empresa productora. El primer rodatge que s’hi fa és el de Pax, una faula pacifista, dirigida pel mateix Elías, i en versió francesa ja que no trobà capital per fer-la en una de les llengües cooficials. José Buchs roda Carceleras, primera cinta sonora totalment parlada i cantada en castellà. En aquells moments, les produccions no eren encara totalment sonores, com ho proven El último día de Pompeyano (F. Elías) i El sabor de la gloria (F. Roldán). Gràcies l’Orphea, Barcelona es converteix de nou en la capital cinematogràfica de l’Estat Espanyol. Tota la producció espanyola de 1932 i 1933 surt dels estudis. El dia 7 de febrer de 1936, i durant el rodatge de María de la O (F. Elías), es declara un incendi al plató que els destrueix i no s’acaben de reconstruir fins després de la Guerra Civil.

Cal esperar el primer llargmetratge íntegrament sonor en català (del que se’n va fer també una versió castellana encara que no es va estrenar a Madrid fins el 1941) –El cafè de la Marina (Domènec Pruna, 1933)– per trobar un film realment autòcton. Fou un projecte molt ambiciós apadrinat per part de la burgesia culta catalana que, malgrat la generositat del seu pressupost va tenir problemes econòmics i va caler acabar-lo de pressa i corrent, la qual cosa va constituir un gran fracàs comercial que segurament va desanimar a inversors potencials, perjudicant així les pel·lícules de ficció en català i propiciant la consolidació de la sarsuela i l’espanyolada. L’autor de l’obra teatral en què es basa va col·laborar en el rodatge, fet que va pressuposar que el film conservava els aspectes sociològics de l’obra original, un retrat de la Costa Brava, increïblement pobre i miserable, que feia somiar els seus habitants en emigrar cap a Amèrica. L’argument gira al voltant de la protagonista, Caterina, la filla de l’amo del cafè, que es veu obligada a avortar després que l’abandoni el seu cínic promès i accepta resignada un matrimoni de conveniència amb un ric francès de Banyuls. S’han perdut totes les còpies del film destruïdes per un incendi, i per tant només es pot valorar per escrits periodístics de l’època. La Segona República havia consolidat Barcelona efectivament com la indiscutible capital del cinema espanyol, però la majoria de les produccions –rodades per cineastes estrangers i de la resta d’Espanya– no s’ocupaven de temes autènticament catalans sinó que transformaven en sonores les històries i temes més o menys similars que havien tingut èxit en el cinema mut. Catalunya com a tema continuava absent de la major part de les produccions catalanes rodades a Barcelona.

Encara que sigui pels seus aspectes documentals cal mencionar Boliche (Francisco Elías, 1933) que mostrava moltes parts de la ciutat de Barcelona i vistes aèries rodades des del funicular. El film reflectia el fenomen del trio argentí Irusta Fugazot i Demare, grans triomfadors en aquells moments dels escenaris barcelonins. I també Barrios bajos (Pedro Puche, 1937), produïda en plena Guerra Civil pel SIE (Sindicat de la Indústria de l’Espectacle), la productora anarcosindicalista que descobreix aspectes insòlits dels barris baixos barcelonins a través d’un melodrama passional i de suspens que, en certa manera, avança els plantejaments del futur neorealisme italià, i del qual sorprenen algunes seqüències eròtiques, consideres fortes per a l’època. Ara són d’allò més innocents.

Però un dels films més representatius de la Barcelona de la Guerra Civil fou Aurora de esperanza (Antonio Sau, 1936-1937), també produït pel SIE, que en aquella època es va considerar com el primer assaig de cinema social i també com el primer film autènticament revolucionari. A través de l’argument s’exposa la situació de la classe treballadora en aquells moments conflictius, fet que la va convertir en una defensa de l’ideari anarcosindicalista i en un al·legat contra les injustícies del capitalisme i la necessitat d’implicar-se en la lluita armada contra el feixisme. No obstant això, si la ficció resulta escassa, tot el contrari és la producció de documentals i els noticiaris a través del quals es pot reconstruir una gran part de la conflictiva segona meitat de la dècada. La Guerra Civil va potenciar l’aparició d’un documental català d’urgència que s’utilitzava com a informació però també com a eina didàctica per a educar la població. Madrid va servir també com a centre de producció de la resta de la zona republicana, però aquí, a banda dels films rodats pels sindicats, destaquen les produccions de Laya Films, la secció cinematogràfica del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, creada el 1936, dedicada a la producció i distribució de films i dirigida per Joan Castanyer. La seva producció més emblemàtica, Espanya al dia, comprenia 60 noticiaris de periodicitat setmanal. El 1938 es crea Catalònia Films, integrada en l’organigrama de la Generalitat, encarregada de potenciar la producció nacional. La fi de la guerra va acabar amb totes aquestes realitats i el cinema català va quedar, com tota la resta, en mans dels vencedors.

El franquisme. La llibertat emmordassada

Immediatament després de l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el cinema català va ser expropiat pels guanyadors. Senzillament el van desmantellar. D’acord amb les ordres del “Régimen Especial de Ocupación” es va procedir a la confiscació de tots els elements bàsics de la producció cinematogràfica. Les sales d’espectacles es van tancar, per reobrir-se al cap de trenta dies. Durant aquesta dècada, el regim feixista va controlar fèrriament el cinema per la seva condició d’art popular per excel·lència –censura, llistes negres, subvencions a projectes favorables, etc.– i, lògicament, prohibint qualsevol expressió nacionalista de les comunitats històriques. La situació va ésser pràcticament la mateixa fins gairebé la fi de la dècada, quan el regim de Franco es va veure obligat a un cert desglaç per la desfeta dels alemanys i la seva posterior entrada en organismes internacionals.

Fins el 1942 Catalunya no recupera l’activitat cinematogràfica de l’època republicana. Iquino, el més prolífic realitzador i productor del nostre cinema, primer treballa per a CIFESA, fent divertides comedietes que demostren el seu gran domini del mitjà, com ¿Quién me compra un lío? (1940), El difunto es un vivo (1941), Boda accidentada (1942), i més tard, l’any 1942 crea Emisora films amb la qual fa un tipus de cinema d’estil internacional que no té res a veure amb el que es fa en aquells moments a Espanya, amb títols com Hombres sin honor (1944), Cabeza de hierro (1944), Noche sin cielo (1947) o El tambor del Bruch (1948). El 1948 Iquino fundaria IFI, i Emisora faria aquell mateix any En un rincón de España (dirigida per Jerónimo Mihura i a ben segur preparada per Iquino), la primera pel·lícula en color de patent espanyola, el Cinefotocolor, de vida efímera. Altres noms de directors d’aquella època són Miquel Iglesias (Adversidad, primera adaptació de l’època d’un clàssic català Solitud), Llorenç Llobet i Gràcia (Vida en sombras, 1947-1948) o Ricard Gascón (Don Juan de Serrallonga, 1948), així com el llargmetratge d’animació Garbancito de la Mancha (1942-45, Arturo Moreno, Armando Tosquellas i José María Carnicero), la primera producció europea de dibuixos animats en color, un esforç empresarial i artístic de gran envergadura, insòlit a l’Espanya de l’època. El 1950, dues pel·lícules inicien el cinema policíac barceloní, Brigada criminal (Iquino) i Apartado de Correos 1001 (Julio Salvador), un gènere autòcton diferenciat totalment del què es feia a Madrid que, amb les lògiques variants, arriba fins els nostres dies i que en aquella època aportaria obres fonamentals com El cerco (Miquel Iglesias, 1955), Distrito quinto (1957), Un vaso de whisky (1958), ambdues de Julio Coll, A sangre fría (Joan Bosch, 1959), Los atracadores (Francesc Rovira Beleta, 1961) o A tiro limpio (Francesc Pérez Dolç, 1962). Fet amb molt pocs mitjans, rodant en escenaris naturals i partint de fets criminals reals, comptava amb un star system propi potenciat per un estil directe, amè i espectacular. Així i tot, calia anar en compte perquè la censura no s’adonés que darrera les figures d’alguns delinqüents comuns s’amagaven al·lusions a politics que el règim considerava delinqüents.

L’any 1962 desapareixen els estudis Orphea en un incendi, però continua la mateixa activitat a Barcelona. El 1963, Los tarantos de Rovira Beleta va ser proposada per l’ Oscar. El 1965 els Balcázar creen a Esplugues de Llobregat els seus estudis –batejats amb el nom d’Esplugues City– per a la producció de pel·lícules de gènere popular, especialment westerns, en uns moments de màxima acceptació d’aquest tipus de cinema, que durarien fins a principis de la dècada següent i on s’apunten la major part de realitzadors que acabarien sobrevivint: Joan Bosch, Miquel Iglesias, Alfons Balcázar, Iquino, etc. Isasi Isasmendi fa dues produccions d’abast internacional, amb primeres figures del cinema mundial, Estambul 65 i Las Vegas 500 millones (1968), que de seguida tenen imitadors. Joan Bosch mostra el primer biquini i posa de moda les pel·lícules de platja amb Bahía de Palma (1962). Altres realitzadors tracten de fer un cine compromès que reflecteixi la realitat del país, com Pere Balañá (El último sábado, 1966), Jaime Camino (Los felices 60, 1964), Julio Coll (Los cuervos, 1961), Josep Maria Font (Vida de familia, 1963) o Josep Maria Forn que, a l’hora d’adaptar M’enterro en els fonaments (1968-69) té problemes tan greus amb la censura franquista que, per no voler acceptar les seves imposicions, no la pot estrenar fins el 1984, amb el títol de La Respuesta. Poc a poc es comença a permetre l’ús de la llengua catalana i apareixen films com Maria Rosa (Armand Moreno, 1964) o En Baldiri de la Costa (Josep Maria Font Espina, 1968).

Entre 1965 i 1968 es produeixen a Barcelona una sèrie de films de caire experimental gràcies a l’obertura de la nova llei de cine promoguda per Garcia Escudero, que afavoreix aquest tipus de films, i també gràcies als mitjans econòmics propis de la majoria dels realitzadors, perquè ben pocs recuperarien els seus costos a la taquilla. Encara que en aquells moments no es veiés com un moviment compacte, la revista Fotogramas es va encarregar de presentar-ho com un grup cohesionat batejat com Escola de Barcelona, que englobaria dins del mateix grup a cineastes com Pere Portabella, Carles Duran, Gonzalo Suárez, Jacinto Esteva, José María Nunes, Vicente Aranda o Joaquim Jordà. Els títols que el defineixen són, entre d’altres, Fata Morgana, Noches de vino tinto, Dante no es únicamente severo, Ditirambo, Nocturn 20, Biotexia, No compteu amb els dits, Cada vez que.., Libertina 70, Vampyr-Caudecuc, Esquizo o Después del diluvio. La mateixa llei de Garcia Escudero va propiciar l’aparició de l’anomenat Nuevo Cine Español, un tipus de cinema situat a les antípodes de l’Escola de Barcelona, en què predominava el missatge normalment social o polític, sobre experimentacions estètiques. La piel quemada (Josep Maria Forn, 1967) és un dels pocs films catalans que es poden incloure dins d’aquesta denominació, un dels millors films que s’han fent a l’Estat Espanyol al voltant dels problemes humans i socials de la immigració interior. El Nuevo Cine Español va tenir més repercussió a Madrid, (l’anomenaven “cine mesetario”) amb noms com Miguel Picazo, Carlos Saura, Julio Diamante o Basilio Martin Patino.

Durant els darrers anys del franquisme, el cinema a Catalunya segueix els passos de l’espanyol (un fet lògic per la dependència econòmica oficial i la manca d’independència política), cercant punts febles a la censura per fer productes comercials de baixa qualitat i fort contingut eròtic, encara que també se la posés a prova amb films sobre temes més importants. La desorientació dels censors va durar fins els primers anys de la transició, per entrar després en un estat de normalització sense cap mena de traves.

Cinema en democràcia. Llibertat

Sense cap mena de traves, La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1976) i Companys procés a Catalunya (Josep Maria Forn, 1979) es van eternitzar a les cartelleres, convertint-se en autèntics fenòmens socials. Els espectadors s’emocionaven, molts ploraven. Es comencen a fer pel·lícules sobre la Guerra Civil des de l’òptica dels perdedors, com Las largas vacaciones del 36 (1976) o La vieja memoria (1978), ambdues de Jaime Camino. La rabia (Eugeni Anglada, 1978) i Alicia en la España de las maravillas (Jordi Feliu, 1978) són dels films més innovadors i compromesos. Ara tot és possible.

Des d’aquells moments, el cinema a Catalunya es fa en total llibertat, com a la resta de l’Estat Espanyol. Ho proven noms com Francesc Bellmunt, Francesc Betriu, Ventura Pons, Bigas Luna, Vicente Aranda, Antonio Chavarrias, Antoni Verdaguer, Gonzalo Herralde, Rosa Vergés, Isabel Coixet, Judith Colell, Carles Benpar, Jesús Garay... i un llarg etcètera. Aquests directors fan tot tipus de pel·lícules, tant comercials com experimentals. S’ha creat un nou cinema català, amb autèntica denominació d’origen, exportat a tots els països i festivals del món amb títols i objectius diferents, films de José Luis Guerín, Marc Recha, Jaume Balagueró, Albert Serra, José Antonio Bayona, Agustí Villaronga, Cesc Gay, Manuel Huerga o Joaquim Oristrell. Hi ha tota una generació de joves que l’estant canviant. Han sorgit productores de tot tipus, poderoses com Filmax o Mediapro; de cinema de risc com Eddie Saeta o Kaplan; de les que cerquen la coproducció com a sortida per fer un cinema digne, com Messidor o Massa d’Or... només per citar-ne unes quantes. Els professionals estan més ben preparats –molts fan cine fora de Catalunya– gràcies a les escoles de cinema, que a sobre han creat estils propis. Els actors i les actrius també surten de les nostres fronteres. La televisió ha deixat de ser una sortida de segona per convertir-se en un mitjà d’expressió de qualitat. S’ha creat un genuí cinema fantàstic, documental i d’animació. I ha nascut l’Acadèmia de Cinema Català per a fomentar tota aquesta rica varietat de cinema que es fa al nostre país.

Àngel Comas
Periodista i historiador cinematográfic
Febrer de 2009

Principis fundacionals

L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes neix amb l’objectiu de ser la veu unitària de la cinematografia catalana formada per tots els sectors creatius i productius de la professió en matèria artística i científica, de forma anàloga a d'altres acadèmies cinematogràfiques.

Les finalitats principals de l'Acadèmia són:

1. Aglutinar els professionals del sector creatiu, tècnic i de producció cinematogràfica de Catalunya per donar una identitat a les nostres produccions cinematogràfiques. 
2. Cohesionar el sector cinematogràfic català.
3. Promocionar el cinema català i dotar-lo de prestigi davant dels mitjans de comunicació i el públic en general.
4. Contribuir a la internacionalització del cinema català.
5. Impulsar la innovació i la formació continuada entre els professionals catalans de tot el sector, impulsant fòrums de discussió i debats. 
6. Recolzar els joves talents.
7. Capitalitzar el potencial del cinema català.
8. Atorgar els premis Anuals de l'Acadèmia, anomenats Premis Gaudí, instaurats l'any 2008 i que varen prendre el relleu dels Premis Barcelona, impulsats i organitzats pel Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, consolidant-ne el seu prestigi i la seva trajectòria.
9. Aconseguir el reconeixement internacional de l’Acadèmia.
10. Intervenir en el redactat i aprovació de tots els elements legislatius i normatives oficials que afectin al cinema en qualsevol de les seves accepcions.
11. Exigir una política de recursos públics pel foment i la consolidació de la nostra cinematografia. 
12. Investigar, analitzar i estudiar científicament el fet cinematogràfic i difondre'n el seu coneixement. 

Pla d'actuació

Per a desenvolupar el seu objectiu i les finalitats que li són inherents, l'Acadèmia durà a terme les següents activitats:

• Organitzar trobades o cicles per promoure la cinematografia catalana arreu del món i internacionalitzar el cinema català;
• Establir vincles amb altres acadèmies cinematogràfiques i institucions culturals d'arreu del món;
• Crear sinèrgies amb entitats culturals i artístiques de Catalunya i d'arreu del món;
• Atorgar, organitzar i promoure els premis Anuals de l'Acadèmia i dotar-los del segell i del prestigi que tenen altres premis europeus i internacionals;
• Coordinar i col·laborar amb els diversos organismes i departaments del govern de la Generalitat implicats en la promoció i producció del cinema català per optimitzar els recursos;
• Intervenir en el redactat i aprovació de tots els elements legislatius i normatives oficials que afectin al cinema en qualsevol de les seves accepcions;
• Intervenir en la política de subvencions o polítiques cinematogràfiques;
• Recolzar els joves talents mitjançant la creació de Premis, beques o ajuts;
• Promoure la investigació científica del llenguatge cinematogràfic;
• Editar publicacions de referència amb les conclusions dels diferents estudis;
• Organitzar fòrums de discussió així com debats i seminaris;
• Fomentar la innovació entre els professionals de tots els àmbits del sector cinematogràfic;
• Qualsevol altra que sigui adequada al compliment de l'objecte i de les finalitats pels quals va ser creada l'Acadèmia.

Codi ètic i de conducta

La Junta Directiva de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes aplica una política de tolerància zero amb les conductes que atemptin contra els drets de les persones i, en particular, amb les agressions verbals, físiques i/o sexuals, ofenses, ultratges o provocacions, les conductes recollides en el Codi Penal o aquelles que siguin greument atemptatòries de la convivència social i que pugui cometre o hagi comès qualsevol persona que participi o estigui de qualsevol forma involucrada en l’organització, celebració, i/o intervenció en qualsevol acte, esdeveniment, activitat o actuació relacionada amb activitats de l’Acadèmia. 

Organigrama

L’Acadèmia del Cinema Català es composa d’una Assemblea General i es regeix per la Junta Directiva. La Junta Directiva actual està formada per deu socis de l’Acadèmia. L’Equip de Govern assisteix al president en les seves funcions executives i administratives.

• Presidenta Judith Colell
• Vicepresident Carlos R. Ríos
• Secretària Carla Simón
• Tresorer Eduard Sola
• Vocals Alba Cros, Maria Molins, Ana Pfaff, Sílvia Quer, Àngels Masclans i David Verdaguer

El càrrec de directora l'ocupa Laia Aubia que és qui exerceix l'organització, coordinació i supervisió dels diferents serveis que ofereix l'Acadèmia.

Membres de l'acadèmia

Els socis de l’Acadèmia es classifiquen en diferentes categories. A continuació pots triar segons la tipologia d'acadèmic:

Patrocinadors, col·laboradors i amics de l'AcadèmiaOLD

Amb el suport de

Mitjans de comunicació

Patrocinador oficial

Perruqueria i estètica oficial

Maquillatge oficial

Seu oficial dels XII Premis Gaudí

Amb la col·laboració de:

Amics de l'Acadèmia

L'Acadèmia del Cinema Català és membre de

La seu

L'Acadèmia del Cinema Català està instal·lada al passeig de Colom núm. 6 des de 2011, en un espai de dos pisos dissenyat a imatge de la seva missió. Aquest espai està integrat dins del Palau Bru, construït a inicis del segle XVII i restaurat el 1994 per Rafael Cáceres Zurita i els germans Esteve i Robert Terradas Muntañola.

Més enllà d’incloure les oficines on cada dia hi treballa l’equip que organitza i coordina els serveis que ofereix la institució, la seu de l’Acadèmia és la casa del cinema català per acollir aquells esdeveniments de difusió i promoció que donin impuls al sector.

El Hall

És la recepció de l'Acadèmia. Un collage de fotos de tots els membres numeraris i d'Honor decora i presideix l'entrada.

La Sala de Juntes

Lloc de reunió de la Junta Directiva. Mínim un cop al mes, els socis que la componen es troben per debatre els temes més rellevants i prendre decisions en nom de l'ACC. Compta amb un fons de pel·lícules candidates o guanyadores dels Premis Gaudí a disposició dels socis.

L'Espai Nunes

La segona planta de la seu, que pren el nom del traspassat director i fundador de l'Escola de Barcelona, José María Nunes, allotja les oficines de l'equip de l'Acadèmia del Cinema Català.

Avantatges dels acadèmics

Ser membre de l'Acadèmia significa compartir els principis fundacionals i objectius de la institució, que no són altres que els de recolzar i promocionar el cinema català. És una dinàmica de doble sentit en què els socis col·laboren activament per al bon funcionament del seu sector, de la mateixa manera que reben el suport dels altres membres i dels òrgans de govern de l'ACC per poder mantenir, fer créixer i promocionar el patrimoni cinematogràfic.

Ser membre de l'Acadèmia significa emetre el vot als Premis Gaudí i participar a les Assemblees on es decideixen les línies d'actuació per enfortir l'entitat. Però també gaudir de facilitats i descomptes exclusius, així com d'informació actualitzada de primera mà i altres avantatges.

Així, els socis reben el butlletí de l'ACC amb les notícies més destacades, mailing constant amb qüestions rellevants del sector i invitacions d'altres acadèmics a preestrenes o estrenes, etc.

També compten amb descomptes especials en el preu de les entrades de cinema a més de 50 sales de tot Catalunya, gràcies al conveni de l'ACC amb el Gremi de Cinemes de Catalunya, així com en l'abonament anual de la Filmoteca (45€ preu especial Acadèmics). Sense oblidar el descompte a totes les projeccions del Cicle Gaudí per 3 € l’entrada!

A més, tenen accés a les produccions candidates als Premis Gaudí a través de la plataforma de visionat online VeoGaudí i poden assistir als diversos esdeveniments i actes que organitza l'Acadèmia en el marc de la cursa dels Premis Gaudí i durant la resta de l'any (xerrades, entregues de premis, Festa d'Estiu del Cinema Català, etc.).

Tots aquells que així ho desitgin, poden comptar amb el suport directe de la institució en matèria de comunicació per als seus projectes i estrenes, així com gaudir de condicions especials en el lloguer de sales per a les projeccions promocionals dels Premis Gaudí. Les sales amb les quals mantenim acords actualment són:

• Cinemes Girona (C/ Girona, 175, Barcelona)
• Cinemes Verdi (C/ Verdi, 32, Barcelona)
• Zumzeig Cinecooperativa (C/ Béjar, 53, Barcelona)
• Soho House Barcelona (Plaça del Duc de Medinaceli, 4, Barcelona
• Sala Video Instan (C/ Viladomat, 239, Barcelona)

No dubteu a posar-vos en contacte amb l'Acadèmia per fer les vostres peticions o demanar més informació dels avantatges i serveis que ofereix l'ACC als seus socis: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

L'Acadèmia del Cinema Català forma part del cens d'entitats que fomenten l'ús de la llengua catalana. Per aquest motiu, les aportacions dels i les sòcies tenen una desgravació del 15%. Si necessiteu un certificat de la vostra aportació anual a l'Acadèmia per a la vostra declaració de renda, no dubteu en demanar-nos-el a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Uneix-te a l'Acadèmia

Per què fer-se membre de l’Acadèmia?

• Per formar part d’un projecte comú del cinema català.
• Per sumar sinèrgies.
• Per fer sentir la veu dels professionals del cinema català davant les institucions que regulen el sector cinematogràfic.
• Per votar els Premis Anuals de l’Acadèmia.
• Per assistir a fòrums de discussió, debats i seminaris.
• Per participar en treballs d’investigació cinematogràfica.
• Per contribuir a la internacionalització del cinema català.
• Per decidir en les subvencions i polítiques cinematogràfiques.

Per ser membre de l’Acadèmia ompliu el formulari amb les vostres dades

L'aportació per ser membre numerari de l’Acadèmia del Cinema Català és de 50 euros cada trimestre. 

Sol·licitud

Un cop hagueu omplert el formulari, l'heu de fer arribar a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. junt amb la següent Declaració jurada, i la carta d'aval de dos membres de l'Acadèmia del Cinema Català.

Estatuts

ESTATUTS DE L’ACADÈMIA DE LES ARTS I LES CIÈNCIES CINEMATOGRÀFIQUES CATALANES

CAPÍTOL I. DENOMINACIÓ, OBJECTE I DOMICILI

Article 1. DENOMINACIÓ
L’associació, constituïda el 21 de febrer de 2008 amb caràcter indefinit i sense ànim de lucre, es denomina “ACADÈMIA DE LES ARTS I LES CIÈNCIES CINEMATOGRÀFIQUES CATALANES”, denominació que podrà abreujar-se en la forma “ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ” quan sigui convenient, i regula les seves activitats d’acord amb la normativa vigent i els seus Estatuts.

Article 2. OBJECTE
L’Acadèmia té per objecte representar, fomentar, desenvolupar, dinamitzar, promocionar, internacionalitzar i defensar la cinematografia catalana formada per tots els sectors creatius i productius de la professió en matèria artística i científica, essent-ne la veu unitària també davant de tercers (entitats, organismes i institucions públiques o privades), de forma anàloga a d'altres acadèmies cinematogràfiques.
En queda exclòs tot ànim de lucre.

Article 3. FINALITATS
D’acord amb l’objecte de l’Acadèmia, les finalitats principals que aquesta persegueix són:

1. Aglutinar els professionals del sector creatiu, tècnic i de producció cinematogràfica de Catalunya per donar una identitat a les nostres produccions cinematogràfiques;
2. Cohesionar el sector cinematogràfic català;
3. Promocionar el cinema català i en llengua catalana i dotar-lo de prestigi davant dels mitjans de comunicació i el públic en general;
4. Contribuir a la internacionalització del cinema català;
5. Impulsar la innovació i la formació continuada entre els professionals catalans de tot el sector, impulsant fòrums de discussió i debats;
6. Recolzar els joves talents;
7. Capitalitzar el potencial del cinema català;
8. Atorgar els premis Anuals de l’Acadèmia, anomenats Premis Gaudí, instaurats l’any 2008 i que varen prendre el relleu dels Premis Barcelona, impulsats iorganitzats pel Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, consolidant-ne el seu prestigi i la seva trajectòria;
9. Aconseguir el reconeixement internacional de l’Acadèmia;
10. Intervenir en el redactat i aprovació de tots els elements legislatius i normatives oficials que afectin al cinema en qualsevol de les seves accepcions;
11. Exigir una política de recursos públics pel foment i la consolidació de la nostra cinematografia;
12. Investigar, analitzar i estudiar científicament el fet cinematogràfic i difondre’n el seu coneixement.

Article 4. ACTIVITATS
Per a desenvolupar el seu objecte i les finalitats que li són inherents, l’Acadèmia durà a terme les següents activitats:

1. Organitzar trobades o cicles per promoure la cinematografia catalana arreu del món i internacionalitzar el cinema català;
2. Establir vincles amb altres acadèmies cinematogràfiques i institucions culturals d’arreu del món;
3. Crear sinèrgies amb entitats culturals i artístiques de Catalunya i d’arreu del món;
4. Atorgar, organitzar i promoure els premis Anuals de l’Acadèmia i dotar-los del segell i del prestigi que tenen altres premis europeus i internacionals;
5. Coordinar i col·laborar amb els diversos organismes i departaments del govern de la Generalitat implicats en la promoció i producció del cinema català per optimitzar els recursos;
6. Intervenir en el redactat i aprovació de tots els elements legislatius i normatives oficials que afectin al cinema en qualsevol de les seves accepcions;
7. Intervenir en la política de subvencions o polítiques cinematogràfiques;
8. Recolzar els joves talents mitjançant la creació de Premis, beques o ajuts;
9. Promoure la investigació científica del llenguatge cinematogràfic;
10. Editar publicacions de referència amb les conclusions dels diferents estudis;
11. Organitzar fòrums de discussió així com debats i seminaris;
12. Fomentar la innovació entre els professionals de tots els àmbits del sector cinematogràfic;
13. Qualsevol altra que sigui adequada al compliment de l’objecte i de les finalitats pels quals va ser creada l’Acadèmia.

Article 5. DOMICILI I ÀMBIT D’ACTUACIÓ
L’Acadèmia té el seu domicili a Barcelona (08002), Passeig de Colom número 6.
El seu àmbit d’actuació primordial és Catalunya, sense perjudici que per al compliment de les seves finalitats podrà dur a terme activitats en altres àmbits territorials així com a nivell internacional.

CAPÍTOL II. DELS MEMBRES DE L’ACADÈMIA

Article 6. REQUISITS
Poden formar part de l’Acadèmia les persones físiques o jurídiques interessades en l’objecte i finalitats de la mateixa que compleixin els requisits següents:

En el cas de persones físiques:

1. Tenir capacitat d’obrar;
2. En el cas de menors:
   1. Si tenen edats compreses entre els 14 i els 18 anys, i no estan emancipats, hauran de comptar amb el consentiment dels pares o tutors per a ser membres de ple Dret, amb dret de vot a les Assemblees Generals, i no podran ser, en cap cas, elegits membres de la Junta Directiva;
   2. Si tenen menys de 14 anys, podran adquirir la condició de soci, comptant amb el consentiment dels pares o tutors, i assistir a les Assemblees amb veu però sense vot.

3. Ser professional del sector cinematogràfic i complir els requisits específics de l’Article 7.

En el cas de persones jurídiques:

1. Pertànyer al sector cinematogràfic i complir amb els requisits específics de l’Article 7; o bé,
2. Pertànyer al sector de l’exhibició i/o de la distribució cinematogràfica catalana:
   1. Estar degudament inscrites al Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya (REAC) de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de la Generalitat de Catalunya (o al que, en el seu cas, pugui substituir-lo);
   2. Complir amb els requisits específics de l’Article 7.
3. En ambdós casos: Estar degudament representada per una persona física amb poders suficients i amb plena capacitat d’obrar; entre els següents:
   1. L’Administrador/a de la companyia; o,
   2. El/La director/a general;
   3. En el cas dels exhibidors, podrà ser el/la propietari/propietària de la Sala o la persona que aquest/a designi
      
      

Article 7. TIPUS DE MEMBRES
Els membres es classifiquen en les següents categories:

a) Acadèmics Numeraris, categoria que engloba la sub-categoria de Membres Joves, que són els membres de menys de 34 anys que compleixin amb l’establert en aquests Estatuts;
b) Acadèmics d’Honor;
c) En règim transitori: Acadèmics Associats.

Els requisits per a accedir a cadascuna d’aquestes categories són els següents:

a) Acadèmics Numeraris:

1. Pertànyer a, com a mínim, una de les especialitats següents i complir amb l’historial que s’especifica a continuació:

N.B.1: A efectes d’historial, i només en les categories marcades amb un asterisc (*) un (1) llargmetratge equival a tres (3) curtmetratges sempre que els 3 curtmetratges hagin estat seleccionats, almenys, cumulativament a un (1) festival internacional a l’estranger i a tres (3) festivals internacionals nacionals de referència. 

N.B.2: L’historial per a l’especialitat “ALTRES” ha de consistir en una experiència d’un mínim d’anys consecutius, acreditada documentalment,  en mitjans, festivals o universitats i/o escoles rellevants dins del món del cinema, segons criteri de la Junta que haurà d’aprovar-ho per majoria simple dels presents.

N.B.3.: El número total d’Acadèmics numeraris inclosos a l’especialitat “ALTRES” no podrà superar el 10% del número total de membres de l’Acadèmia.

N.B.4.: Els llargmetratges acreditats han d'haver estat presentats públicament, ja sigui en el marc d'un festival o amb motiu de la seva estrena comercial. 

2. Alternativament, haver estat nominat/da a algun dels premis anuals de les Acadèmies de cinema del món.

3. En la subcategoria de Membres Joves podran figurar-hi:

1. Persones físiques que tinguin fins a 33 anys d’edat en el moment de realitzar la sol·licitud per a ser membre o bé que ja siguin membres, i que expressament sol·licitin pertànyer a aquesta sub-categoria; i

2. Que compleixin tots els requisits establerts per als Membres Numeraris excepte que podran substituir el requisit d'historial establert en el punt 1 anterior pel compliment d'algun dels següents:

1. Haver participat, com a cap d’equip o actor/actriu protagonista, en un llargmetratge (de ficció, animació o documental) que hagi estat projectat en una secció internacional a competició d’un dels festivals competitius homologats per la FIAPF; o,

2. Haver participat, com a cap d’equip o actor/actriu protagonista, en un llargmetratge (de ficció, animació o documental) que hagi estat nominat als Premis Gaudí.

4. Excepcionalment, tots els membres fundadors de l’Acadèmia del Cinema Català;
5. Excepcionalment, el/la professional i/o les institucions que desenvolupin una activitat dins del sector cinematogràfic, no descrita en el punt 1 però que, a judici de la Junta Directiva, sigui mereixedor/a de ser-ho: s’inclouen en aquest supòsit gestors institucionals, crítics o professors universitaris, així com institucions públiques relacionades amb el sector cinematogràfic, entre altres. Es requerirà l’aprovació de la Junta Directiva, per majoria simple.

b) Acadèmics d’Honor:

1. Ser una distingida personalitat de la professió cinematogràfica que destaqui per una llarga trajectòria creativa i d’èxit; i, en aquest cas:

i. Haver estat proposat a la Junta Directiva per, com a mínim, tres membres de la Junta Directiva, Acadèmics que hauran d’acompanyar llur proposta d’una relació de mèrits i condicions que facin al/a la candidat/a mereixedor/a d’aquesta condició;

ii. Comptar amb l’aprovació de la majoria de la Junta Directiva, conformada per les dues terceres parts dels seus membres.

2. Les personalitats distingides amb el Gaudí d’Honor.

c) Acadèmics Associats:

Els Acadèmics Associats són una categoria acollida inicialment a l’Acadèmia i que només conservaran aquells Membres que, a la data d’aprovació dels presents Estatuts, comptin amb la mateixa. Aquests membres podran optar a ser Acadèmics Numeraris si passen a pagar la quota íntegra de Membre Numerari.

Article 8. ADQUISICIÓ DE LA CONDICIÓ DE MEMBRE
8.1. Per a adquirir la condició de soci/sòcia i excepte pels Acadèmics d’Honor, la persona interessada haurà de presentar una sol·licitud, per escrit, a la Junta Directiva acreditant el compliment dels requisits establerts en l’Article 6.

8.2. La sol·licitud s’haurà d’acompanyar dels següents:

a) Declaració jurada declarant la veracitat del Currículum Vitae presentat; i,
b) Presentar l’aval de dos Acadèmics.

8.3. La Junta decidirà, en el termini màxim de tres mesos, sobre l’admissió en la primera reunió posterior a la recepció de la sol·licitud, i comunicarà les admissions a l’Assemblea General que es celebri posteriorment.

8.4. Alternativament a l’establert en els punts 1 a 3 anteriors, els nominats als Premis Gaudí són convidats a ser membres Numeraris de l’Acadèmia i adquireixen aquesta condició amb l’acceptació de la corresponent invitació, en els termes de la mateixa;

8.5. La condició de membre és intransmissible.

Article 9. DRETS DELS MEMBRES
9.1. Són drets comuns a tots els membres:

a) Participar en les activitats de l’Acadèmia;
b) Exposar i proposar a l’Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pot contribuir a fer més plena la vida de l’Acadèmia i més eficaç la realització del seu objecte i finalitats;
c) Assistir a les Assemblees de l’Acadèmia amb veu i vot;
d) Ésser informats per la Junta Directiva, un cop convocada l’Assemblea i amb l’antelació suficient, dels assumptes que s’hagi previst tractar-hi, i rebre’n informació verbal durant la reunió seguint els procediments establerts per a l’accés a aquesta documentació;
e) Impugnar els acords de l’Assemblea general i de l’òrgan de govern que s’hagin adoptat contravenint la normativa vigent i/o el previst en els presents Estatuts i normativa que els desenvolupi;
f) Ésser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries;
g) Accedir als Estatuts i normes que regulen el funcionament de l’Acadèmia i obtenir-ne un exemplar, que podrà ser lliurat només en format electrònic descarregable;
h) Gaudir del fons solidari quan per circumstàncies econòmiques excepcionals no puguin satisfer les quotes mensuals, sempre segons les disponibilitats de l’Acadèmia;
i) Ésser informats de la identitat dels altres membres, del nombre d’ altes i baixes, i de l’estat de comptes, als efectes del qual podran consultar els llibres de l’Acadèmia, prèvia sol·licitud escrita adreçada a la Junta Directiva.

9.2. Només els Membres Numeraris i els Membres d’Honor gaudiran dels drets addicionals següents:

a) Vot als Premis Gaudí sempre que siguin majors d’edat i, en el cas dels Membres Numeraris, comptin amb una antiguitat mínima de sis (6) mesos; aquest requisit no serà aplicable als Membres d’Honor;
b) Ser designats assessors de les Comissions i/o dels òrgans de govern de l’Acadèmia, amb funcions consultives i no decisives.
c) Ser elegits membres de la Junta Directiva i, a aquests efectes, formar part de i presentar candidatures a les eleccions corresponents;
d) Ser elegits membres de les Comissions de tot tipus que creï l’Assemblea i/o la Junta Directiva, incloses les interventores i liquidadores.

Article 10. DEURES DELS MEMBRES
10.1 Són obligacions de tots els Membres de l’Acadèmia, les següents:

a) Complir la legalitat i, en particular, l’establert en aquests Estatuts i en qualsevol Reglament que els desenvolupi;
b) Comprometre’s amb les finalitats de l’Acadèmia i participar activament per a assolir-les;
c) Comunicar a l’Acadèmia qualsevol circumstància sobrevinguda que pugui afectar al manteniment de la seva condició de membre de la mateixa;
d) Mantenir sempre actualitzades les seves dades personals i de contacte en els registres de l’Acadèmia;
e) Assistir a les Assemblees de l’Acadèmia;
f) Acceptar les decisions i els acords presos pels òrgans de govern de l’Acadèmia;
g) Exercir la representació de l’Acadèmia que aquesta pugui conferir-los, amb diligència i respectant els termes de la representació concedida
h) Contribuir al sosteniment econòmic de l’Acadèmia amb el pagament de les quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades per l’Assemblea i aprovades d’acord amb els Estatuts; amb les particularitats següents:

i. Els Membres Associats gaudiran d’una reducció del 50% en totes les quotes ordinàries, extraordinàries o d’ingrés que es fixin.
ii. Els nominats als Gaudí que acceptin la invitació a ser Membres Numeraris estaran exempts del pagament de quotes durant el primer any de pertinença a l’Acadèmia, havent d’assumir-les a partir del segon any per a poder mantenir aquesta condició;
iii. Els Membres Numeraris de més de 65 anys podran quedar exempts, si ho sol·liciten per escrit, del pagament de qualsevol quota o altra quantitat fixada per l’Acadèmia;
iv. Els Membres d’Honor estaran, en qualsevol cas, exempts del deure de pagament de la quota a l’Acadèmia i de qualsevol altra quantitat fixada per l’Assemblea.

10.2. Són, a més a més, obligacions dels Membres Numeraris i dels Membres d’Honor, les següents:

a) Observar les normes de les Comissions quan intervinguin en les mateixes.
b) Exercir els càrrecs pels quals hagin estat nomenats amb diligència, lleialtat i ple respecte de la legalitat i de les normes de les que en cada moment es doti l’Acadèmia.

Article 11. PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE MEMBRE
La condició de membre de l’Acadèmia es perdrà en els casos següents:

a) Per renúncia voluntària, degudament comunicada per escrit adreçat a la Junta Directiva;
b) Per impagament reiterat o retard en el pagament de les quotes, tal i com està previst en el Reglament de Règim Intern de l’Acadèmia;
c) Per incompliment greu de les obligacions estatutàries;
d) Per pèrdua sobrevinguda de les condicions requerides per a accedir a la condició de membre de l’Acadèmia;
e) Per acord motivat de la Junta Directiva, derivat d’un expedient sancionador..

Article 12. CONFLICTE D’INTERESSOS
12.1. Hom no podrà intervenir en la presa de decisions o en l’adopció d’acords en els assumptes en què tingui un conflicte d’interessos amb l’Acadèmia.

12.2. Els membres dels òrgans de govern de les persones jurídiques han de comunicar a l’òrgan qualsevol situació de conflicte, directe o indirecte, que tinguin amb l’Acadèmia. Abans que l’òrgan adopti un acord en el qual hi pugui haver un conflicte entre un interès personal i l’interès de l’Acadèmia, la persona afectada ha de proporcionar a l’òrgan la informació rellevant i s’ha d’abstenir d’intervenir en la deliberació i la votació.
12.3. S’equipara a l’interès personal, a l’efecte d’apreciar l’existència d’un conflicte d’interessos, l’interès de les persones següents:

a) En el cas de persones físiques: el del/de la cònjuge, el d’altres persones amb qui hom estigui especialment vinculat/da per lligams d’afectivitat, el dels seus parents en línia recta i en línia col·lateral fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat; i el de les persones jurídiques en les que hom exerceixi funcions d’administració o amb les quals hom constitueixi, directament o per mitjà de persona interposada, una unitat de decisió, d’acord amb la legislació mercantil;
b) En el cas de persones jurídiques: el dels seus administradors o apoderats, el dels membres de control i el de les entitats que hi formin una unitat de decisió, d’acord amb la legislació mercantil.

Article 13. RÈGIM DISCIPLINARI
13.1. En el supòsit d’incompliment de les obligacions estatutàries, la Junta Directiva, prèvia la tramitació del corresponent expedient sancionador, podrà sancionar les infraccions comeses pels membres.
13.2. Sense perjudici del seu possible ulterior desenvolupament en el Reglament de Règim Intern que aprovi l’Assemblea, el procediment sancionador serà tramitat per la Junta Directiva o persona en qui aquesta delegui, seguint, al menys, les següents fases:

a) Incoació, d’ofici per qualsevol dels òrgans de Govern de l’Acadèmia i/o per denúncia escrita de qualsevol membre adreçada a la Junta Directiva;
b) Nomenament, en el termini de 10 dies hàbils, d’Instructor/a que podrà recaure en un membre de la Junta Directiva o en un Membre Numerari de l’Acadèmia;
c) Audiència a l’interessat/da, en el termini de 15 dies hàbils des del nomenament de l’instructor/a;
d) Resolució motivada i aprovada per dues terceres parts de la Junta, en el termini de 15 dies hàbils des del tràmit d’audiència.

13.3. Les sancions aplicables aniran des de l’amonestació, la suspensió cautelar dels drets del membre expedientat o bé la seva expulsió en funció de la gravetat de la infracció comesa i que es qualificarà de lleu, greu o molt greu, segons fixi el Reglament de Règim Intern en desenvolupament d’aquest article.
13.4. Les sancions per infraccions qualificades de greus o de molt greus es podran recórrer davant l’Assemblea General que tingui lloc immediatament posterior a la resolució, mitjançant escrit motivat del/de la sancionat/da, adreçat a l’Assemblea, que decidirà si confirma o bé si revoca la sanció, prenent aquesta decisió, en votació secreta, amb el vot de dues terceres parts dels vots emesos.

CAPÍTOL III. DE L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT L’ACADÈMIA

- SECCIÓ 1ª: DELS ÒRGANS DE L’ACADÈMIA -

Article 14. ÒRGANS
Són òrgans de l’Acadèmia, amb les competències i atribucions que seguidament s’especifiquen:

a) l’Assemblea General, constituïda per tots els membres per dret propi i que, com a òrgan sobirà, delibera sobre qualsevol assumpte d’interès per a l’Acadèmia, adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de l’òrgan de govern; i,
b) la Junta Directiva, que administra i representa l’Acadèmia.

- SECCIÓ 2ª: DE L’ASSEMBLEA GENERAL -

Article 15. FUNCIONS
Corresponen a l’Assemblea General les funcions següents:

a) Aprovar, si escau, la gestió de la Junta Directiva, el pressupost i els comptes anuals;
b) Elegir i separar els membres de la Junta Directiva i controlar-ne l’activitat;
c) Modificar els Estatuts;
d) Acordar les quotes anuals dels membres, així com qualsevol derrama o aportació extraordinària que aquests hagin de fer;
e) Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’Acadèmia;
f) Acordar la incorporació o la separació en federacions o confederacions;
g) Sol·licitar la declaració d’utilitat pública;
h) Aprovar el reglament de règim intern, el reglament electoral i qualsevol altre reglament que hagi de desenvolupar previsions estatutàries, així com llurs modificacions;
i) Conèixer les sol·licituds per ser membre, així com les altes i baixes degudes a una raó diferent de la separació definitiva;
j) Ratificar, si s’escau, les baixes disciplinàries i altres sancions imposades per la Junta de Govern per infraccions greus o molt greus;
k) Resoldre qualsevol altra qüestió no atribuïda a cap altre òrgan de l’Acadèmia.

Article 16. REUNIONS
16.1. L’Assemblea General es reuneix en sessió ordinària, com a mínim, un cop l’any, dins del primer semestre de l’any natural, per a aprovar, si s’escau, la gestió de la Junta Directiva, el pressupost i els comptes anuals.
16.2. La Junta Directiva pot convocar l’Assemblea General, amb caràcter extraordinari, sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer en els casos expressament previstos legalment o estatutària, així com quan li ho sol·liciti per escrit un nombre no inferior al 10% dels membres, en aquest últim cas, l’Assemblea ha de tenir lloc dins del termini dels trenta dies següents a comptar de la data de presentació de la sol·licitud.
16.3. La persona que presideix la Junta Directiva presideix les reunions de l’Assemblea General, en el seu defecte, ho fa el/la Vice-President/a i si faltés també aquest/a, el/la vocal de més edat de la Junta; la persona que ostenta la Secretaria de la Junta ostenta igualment la de l’Assemblea.
16.4. Les reunions seran preferentment presencials però, quan així ho estableixi la convocatòria, la pròpia reunió (incloses les votacions i presa d'acords) es podrà celebrar per mitjans telemàtics (videoconferència, conferència telefònica múltiple o similars). En cas de reunió telemàtica, caldrà assegurar-se que tots els membres que es connectin remotament disposen dels mitjans necessaris, caldrà que la persona en funcions de la Secretaria reconegui la identitat dels intervinents. Les reunions telemàtiques i els acords que s'hi adoptin s'entendran fets en sessions celebrades en el domicili social de l'Acadèmia.

Article 17. CONVOCATÒRIA
17.1. L’Assemblea és convocada per la Junta Directiva mitjançant una convocatòria que ha de contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió tant en primera com en segona convocatòria.
17.2. La convocatòria s’ha de comunicar amb una antelació mínima de quinze dies abans de la data de la reunió; aquesta comunicació es farà preferentment per via de correu electrònic individual a cada membre de l’Acadèmia, i només mitjançant escrit adreçat al domicili d’aquells membres que no hagin facilitat cap adreça de correu electrònic o bé hagin fet constar, en llur fitxa de membre, que no accepten aquesta via de comunicació. Igualment, la convocatòria es publicarà en lloc destacat del lloc web de l’Acadèmia i podrà fer-se constar en els altres mitjans de comunicació de la mateixa.

Article 18. ORDRE DEL DIA
18.1. L’Assemblea General només podrà adoptar acords sobre els punts que constin en l’ordre del dia, llevat que l’Assemblea s’hagi constituït amb caràcter universal i, presents tots els membres, una majoria de les 3/4 d’aquests aprovi la inclusió d’un nou punt a debatre en la mateixa.
18.2. Tanmateix, un nombre de membres que representi almenys el 10% dels membres de l’Acadèmia, pot sol·licitar a l’òrgan de govern la inclusió d’un o més assumptes en l’ordre del dia de l’Assemblea General. Aquesta sol·licitud es podrà fer en qualsevol moment previ a la convocatòria de l’Assemblea però, un cop convocada aquesta, només podrà fer-se dins del primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data prevista per a la reunió.

Article 19. CONSTITUCIÓ
L’Assemblea queda vàlidament constituïda, en primera convocatòria, si hi assisteixen la meitat més un dels membres; si no s’aconsegueix aquest nombre, transcorreguts 10 minuts, l’Assemblea quedarà vàlidament constituïda sigui quin sigui el nombre d’assistents.

Article 20. DRET DE VOT I ADOPCIÓ D’ACORDS
20.1. Correspon un vot a cada membre.
20.2. La delegació de vot s’haurà de fer per escrit adreçat a l’Acadèmia i presentar-se al/a la Secretari/Secretària en el moment de constitució de l’Assemblea.
20.3. Els acords es prenen per majoria simple dels vots emesos, de persones presents o representades, excepte en els supòsits següents, en què caldran majories reforçades:

• Per la modificació dels Estatuts, la dissolució de l’Acadèmia, la constitució o integració en una federació, confederació o estructura similar, així com per la confirmació o revocació de sancions als seus membres: dues terceres parts dels vots emesos, de persones presents o degudament representades.

Article 21. ELECCIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA
21.1. Els membres de l’Acadèmia escullen els membres de la Junta Directiva entre les candidatures que, com a llistes tancades, es presentin.
21.2. Les candidatures que es presentin consistiran en llistes de Membres Numeraris i cobriran els següents càrrecs: Presidència, Vice-presidència, Tresoreria, Secretaria, i un nombre de fins a 6 vocals, preferentment que representin el màxim de professions del sector cinematogràfic.
21.3. Les candidatures es presentaran a la Junta Directiva un cop hagin estat convocades les eleccions i tindran dret a obtenir una còpia de la llista dels membres de l’entitat, amb els seus domicilis i adreces de correu electrònic sempre que l’Acadèmia compti amb l’autorització expressa dels membres per a aquesta finalitat. En qualsevol cas, la Junta haurà de comunicar als membres, una vegada com a mínim, els programes de cada candidatura.
21.4. L’elecció de la Junta Directiva es fa per majoria simple o relativa dels vots emesos en el procés electoral convocat per a aquest fi, així com dels vots rebuts per correu i per mitjans electrònics, quan sigui tècnicament segur, que es rebin amb anterioritat a la celebració de les eleccions: és a dir, es proclama guanyadora la candidatura que obtingui més vots, exclosos els vots en blanc i els nuls.
21.5. L’Assemblea aprovarà el Reglament Electoral que reguli el procés electoral, desenvolupant aquest article dels Estatuts.

- SECCIÓ 3ª: DE LA JUNTA DIRECTIVA -

Article 22. ATRIBUCIONS
Corresponen a la Junta Directiva les funcions següents:

a) Regeix, administra i representa l’Acadèmia i, a aquest fi, complir les decisions preses per l’Assemblea General, d’acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta estableixi;
b) Pren els acords en relació amb la compareixença davant organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents;
c) Proposar a l’Assemblea General la defensa dels interessos de l’Acadèmia;
d) Proposar a l’Assemblea General les quotes que els membres de l’Acadèmia han de satisfer;
e) Convocar les Assemblees Generals;
f) Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici a l’Assemblea General per a la seva aprovació i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent;
g) Contractar els empleats que l’Acadèmia pugui tenir;
h) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat;
i) Establir grups de treball per a aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l’Acadèmia, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme;
j) Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups;
k) Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir:

a. Subvencions o altres ajuts;

b. L’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana.

l) Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvis a qualsevol establiment de crèdit o d’estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició de fons es determina en l’article 35;
m) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els Estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l’Assemblea General;
n) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d’una manera específica a cap altre òrgan de govern de l’Acadèmia o que li hagi estat delegada expressament.

Article 23. COMPOSICIÓ I REQUISITS PER A SER-NE MEMBRE
23.1. Composen la Junta el/la: President/a, Vice-president/a, Tresorer/a, Secretari/Secretària, i un nombre de fins a 6 vocals, preferentment que representin el màxim de professions del sector cinematogràfic, càrrecs, tots ells, que seran exercits per persones diferents.
23.2. Només poden accedir a aquests càrrecs els Membres Numeraris i d’Honor de l’Acadèmia que siguin majors d’edat.

Article 24. ELECCIÓ, NOMENAMENT I DURADA DEL CÀRREC
24.1. Els membres de la Junta Directiva són elegits a través del procés electoral convocat a aquest fi, en un nomenament certificat pel Secretari de la Junta Electoral, amb el vist-i-plau del/de la President/a, on constarà, a més a més, el cessament de l’anterior Junta i l’acceptació de càrrecs de la nova Junta.
24.2. L’elecció i acceptació de la nova Junta es comunicarà al Registre d’Associacions, per a la seva inscripció.
24.3. Els membres elegits, que entren en funcions després d’haver acceptat el seu càrrec, l’exerciran diligentment durant un període de quatre (4) anys, sense perjudici que puguin ser reelegits amb un màxim de dues (2) legislatures seguides.
24.4. Els membres de la Junta exerceixen els seus càrrecs de forma gratuïta. Tenen dret, però, a la bestreta i al reemborsament de les despeses degudament justificades que derivin de l’exercici dels seus càrrecs.
24.5. En el cas de produir-se qualsevol vacant, ja sigui per:

a) Mort de la persona física o extinció de la jurídica;
b) Incapacitat o inhabilitació;
c) Renúncia degudament notificada;
d) Separació acordada per l’Assemblea General o qualsevol altra establerta per la llei o els Estatuts;
aquesta es cobrirà en la primera reunió de l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l’Acadèmia, a elecció de la Junta, pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.

Article 25.- CONVOCATÒRIA, CONSTITUCIÓ I ADOPCIÓ D’ACORDS
25.1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel seu/per la seva President/a o persona que el substitueixi, s’ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, sense que aquesta pugui ser inferior a un cop cada dos mesos; igualment, es pot reunir en sessió extraordinària quan el President la convoqui amb aquest caràcter o bé si ho sol·liciten dos membres de la Junta.
25.2. La Junta Directiva queda vàlidament constituïda si hi assisteixen, al menys, la meitat més un dels seus membres.
25.3. Els membres de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excusar-se’n. L’assistència del/de la President/a o del/de la Secretari/Secretària o bé de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.
25.4. La Junta Directiva pren els seus acords per majoria simple de vots dels assistents. En cas d’empat, el vot del/de la President/a és diriment.
25.5. Totes les convocatòries es comunicaran per mitjans telemàtics. Les reunions seran preferentment presencials però, quan així ho estableixi la convocatòria, la pròpia reunió (incloses les votacions i presa d'acords) es podrà celebrar per mitjans telemàtics (videoconferència, conferència telefònica múltiple o similars). També a petició de qualsevol membre de la junta, la seva assistència a les reunions podrà ser telemàtica. També a instàncies de la persona que ocupi la Presidència i/o a petició de dos membres de la junta, es podran adoptar acords mitjançant votació per escrit i sense sessió. En cas de reunió o d'assistència telemàtica, caldrà assegurar-se que tots els membres que es connectin remotament disposen dels mitjans necessaris, caldrà que la persona en funcions de la Secretaria reconegui la identitat dels intervinents i que faci constar a l'acta l'assistència telemàtica. Les reunions telemàtiques i els acords que s'adoptin per escrit s'entendran fets en sessions celebrades en el domicili social de l'Acadèmia. Aquestes regles seran d'aplicació a les reunions de Comissions o Comitès que l'Acadèmia pugui tenir constituïts.
25.6. Tots els acords de la Junta es faran constar en un llibre d’actes, on es relacionaran tots els assistents i estaran signats pel Secretari amb el vist-i-plau del President.
25.7. En l’inici de cada reunió de la Junta Directiva, es llegirà l’acta de la sessió anterior perquè s’aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

Article 26. DELEGACIÓ DE FUNCIONS
26.1. La Junta pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per a fer-ho, amb el vot favorable de dos terços dels seus membres.
26.2. També pot nomenar, amb el màxim quòrum, un o uns quants mandataris per a exercir la funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.
26.3. No só delegables la formulació dels comptes ni els actes que hagi d’autoritzar o aprovar l’Assemblea General.

Article 27. DE LA PRESIDÈNCIA I LA VICEPRESIDÈNCIA
27.1. Són pròpies del/de la President/a les funcions següents:

a) Dirigir i representar legalment l’Acadèmia, per delegació de l’Assemblea General i de la Junta Directiva;
b) Presidir i dirigir els debats, tant de l’Assemblea General com de la Junta Directiva;
c) Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d’empat;
d) Establir la convocatòria de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva;
e) Visar les actes i els certificats confeccionats pel/per la Secretari/Secretària;
f) Les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per les quals el deleguin l’Assemblea General i la Junta Directiva.

27.2. El/La President/a és substituït/da, en cas d’absència o malaltia, pel/per la Vicepresident/a i, si manqués també aquest, pel vocal de més edat de la Junta.

Article 28. DE LA TRESORERIA
El/La Tresorer/a té com a funcions:

a) la custòdia i el control dels recursos de l’Acadèmia;
b) l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes;
c) portar el llibre de caixa;
d) signar rebuts de quotes i altres documents de tresoreria;
e) fer els pagaments aprovats per la Junta Directiva.

Article 29. DE LA SECRETARIA
El/La Secretari/Secretària té com a funcions:

a) la custòdia de la documentació de l’Acadèmia;
b) aixecar, redactar i signar i autoritzar les actes i certificats de l’Assemblea General i de la Junta Directiva;
c) portar el llibre registre de membres.

Article 30. DE LA DIRECCIÓ
Per a assegurar el funcionament continu de l’Acadèmia, i en exercici de la funció prevista en l’article 22.g anterior, la Junta Directiva contracta un/a Director/a, que té les funcions següents:

a) Dirigir l’Acadèmia, seguint estrictament les instruccions de la Junta Directiva;
b) Dur la gestió diària de l’entitat, inclosos els pagaments a proveïdors i personal contractat (laboral o no), disposant de signatura als comptes corrents o de dipòsit o anàlegs titularitat de l’Acadèmia;
c) Dirigir el personal contractat en qualsevol règim per l’Acadèmia, i contractar els professionals externs que hagin de donar suport a la seva tasca;
d) Organitzar, coordinar i supervisar els Premis Gaudí, així com tots els actes de difusió, promoció i informació de l’Acadèmia;
e) Organitzar, coordinar i supervisar els serveis que l’Acadèmia dóna als seus membres;
f) Presidir les comissions de treball que constitueixi la Junta Directiva, els Premis, les jornades d’estudi, fòrums, conferències, entre altres;
g) Assistir, amb veu però sense vot, a les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva;
g) Representar l’Acadèmia, per encàrrec de la Junta Directiva, en aquells actes en els que sigui convenient la seva presència, tals com festivals, congressos o activitats institucionals de tot tipus.

La Junta podrà atorgar poders expressos a la persona que ocupi aquest càrrec concretant o limitant les funcions aquí descrites.

CAPÍTOL IV. LES COMISSIONS O GRUPS DE TREBALL

Article 31. COMISSIONS O GRUPS DE TREBALL
La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball la proposaran els membres de l’Acadèmia que vulguin formar-los, que n’han d’informar la Junta Directiva i explicar les activitats que es proposen dur a terme, sempre dins l’objecte i les finalitats pròpies de l’Acadèmia. La Junta Directiva farà seguiment de les activitats de les diferents Comissions o grups de treball, els encarregats dels quals queden obligats a presentar-li, un cop al mes, un informe detallat de llurs actuacions.

CAPÍTOL V. DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS

Article 32. MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS
32.1. Els Estatuts es podran modificar, quan així sigui convenient o quan sigui necessari per a adaptar-los a la realitat de l’Acadèmia i/o a la legalitat vigent.
32.2. La modificació estatutària serà proposada per la Junta Directiva i valorada i, en el seu cas, aprovada per l’Assemblea General convocada amb aquesta finalitat, per la majoria establerta en l’article 19.
32.3. Els Estatuts modificats, degudament aprovats, s’inscriuran al Registre d’Associacions.

CAPÍTOL VI. RÈGIM ECONÒMIC

Article 33. RECURSOS ECONÒMICS
Els recursos econòmics de l’Acadèmia es nodreixen de:

a) Les quotes dels membres, així com les derrames i altres aportacions fixades per l’Assemblea;
b) Les rendes del seu patrimoni o altres ingressos que pugin obtenir-se;
c) Les subvencions oficials o particulars;
d) Les donacions, les herències o els llegats.

Article 34. EXERCICI ECONÒMIC
L’exercici econòmic de l’Acadèmia s’inicia l’1 d’abril i es tanca el 31 de març de l’any natural següent.

Article 35. PATRIMONI
El patrimoni de l’Acadèmia està constituït pels béns mobles i els immobles que figuren en l’inventari que es tanca a finals de cada exercici.

Article 36. COMPTES CORRENTS I ALTRES DIPÒSITS BANCARIS
36.1. En els comptes corrents o llibretes d’estalvis obertes en establiments de crèdit o d’estalvi hi constaran les signatures del/de la President/a, del/de la Tresorer/a i del/de la Secretari/ Secretària de la Junta Directiva.
36.2. Per a poder disposar de fons n’hi ha prou amb dues firmes, una de les quals ha de ser la del/de la Tresorer/a o bé la del/de la President/a.

CAPÍTOL VII. SUPÒSITS DE DISSOLUCIÓ, DESTINACIÓ BÉNS SOBRANTS

Article 37. DISSOLUCIÓ
L’Acadèmia es pot dissoldre per acord de l’Assemblea General, expressament convocada, amb caràcter extraordinari, expressament per a aquest fi.

Article 38. LIQUIDACIÓ
38.1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea general, directament o a partir de la proposta que formuli la Comissió Liquidadora que podrà nomenar a aquest fi, prendrà les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l’Acadèmia com a la resolució, extinció i liquidació de qualsevol operació pendent.
38.2. El romanent net que resulti de la liquidació es lliurarà directament a una entitat pública o privada sense ànim de lucre que, en l’àmbit territorial i sectorial d’actuació de l’Acadèmia, tingui finalitats anàlogues a les d’aquesta i/o destaqui en la seva activitat a favor d’obres benèfiques.
38.3. L’execució dels acords de liquidació adoptats de conformitat amb el previst en els apartats anteriors serà competència i responsabilitat de la Junta Directiva sempre i quan l’Assemblea no hagués assignat expressament aquesta missió a la Comissió Liquidadora.
38.4. Els membres estan exempts de responsabilitat personal.