Teatre Mundial (La Bisbal d'Empordà)

Història del cinema

Judit Terradellas al llibre L’Abans. La Bisbal d’Empordà. Recull gràfic 1867-1965, publicat per Efadós l’any 2005, fa un relat fantàstic del primer mig segle de vida del cinema Mundial. Aquí en reproduïm íntegrament alguns fragments..

“L’any 1914, el propietari d’una de les factories sureres més importants de la ciutat, Robert Mercader, situada al passeig Marimon Asprer, inicià la construcció de l’actual Mundial. En un principi, el local del cinema que fou edificat al costat de la fàbrica de taps, era una ampliació d’aquesta i albergava part de la maquinària utilitzada per a la transformació del suro. Poc temps després de la construcció del magatzem, l’empresari va quedar captivat per les possibilitats del nou art del segle XX, el cinema.

Aquesta fascinació convertí les noves sales de la fàbrica en un local de cinema i espectacles que oferí la possibilitat de gaudir del setè art als bisbalencs. Es transformà l’interior de l’antiga nau industrial i s’acomodà amb butaques, llotja i un cafè. A més, es bastí l’edifici amb una façana d’estil modernista, símbol inconfusible del Mundial, obra de l’arquitecte Martí Sureda, fill del responsable del projecte arquitectònic de les Voltes.

Els inicis del cinema a Can Mercader foren durant l’estiu de l’any 1912, en el mateix pati de la fàbrica de suro. Allà, l’Heliotema Olympia organitzà unes vetllades nocturnes amb projeccions de pel·lícules. En aquells moments, hi havia dos cinemes a la ciutat que proposaven projeccions de films al públic bisbalenc, el Pathé i l’Olympia, situats ambdós a les Voltes. A aquests calia afegir-hi el Mundial.

Dos anys després de les primeres projeccions al pati de la fàbrica, durant la fira de Cinquagesma del 1914, s’obrí el nou cinema. El dia de la seva inauguració, el Mundial va oferir un programa complet de cinema i varietats. El local es va convertir en una nova sala d’espectacles que estrenava, tal com deia en el programa d’actes, “magnífiques decoracions i un enllumenat espectacular”.

En els seus primers anys de funcionament, i sota la coordinació del mateix Robert Mercader, els bisbalencs acudien a la sala del Passeig per veure actuar estrelles italianes, en drames passionals que feien caure llàgrimes a més d’un. Més endavant a la pantalla del Mundial es projectaren films americans que responien al gènere d’intriga. Alguns eren dividits per episodis, i el cap de setmana següent a la primera projecció, en una llarga cua a la taquilla s’hi esperaven impacients els seguidors de les creacions cinematogràfiques nord-americanes.

Les pel·lícules sempre venien precedides de les revistes d’actualitats, com les Pathé o Eclair. Al final de cada sessió de cinema es presentava un número de varietats. Als anys trenta la societat de Francesc Sarís i Narcís Quintà, vinculada a la xarxa d’espectacles Cinaes, es feu càrrec del Mundial a més de l’altre cinema que funcionava aleshores, l’Olympia.

El Mundial va oferir pel·lícules amb noves figures com la Troupe Maypu-Espectacle, amb unes bellíssimes senyoretes que captivaven els cinèfils, actrius com Mary Pickford i Gloria Swanson i actors com Rodolfo Valentino i Douglas Fairbanks, que mostraven la seva elegància i bellesa a la pantalla, deixant impressionat al públic assistent. S’hi estrenaren grans èxits cinematogràfics, precedits dels noticiaris Verdaguer, Cinaes i Fox.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, els dos cinemes de la recent estrenada societat foren col·lectivitzats pels membres de la CNT. Un cop s’acabà el conflicte, els cinemes passaren a mans dels vencedors, els membres de la Falange. Després d’algunes gestions, els cinemes foren retornats als seus antics propietaris. Durant la festa major de 1939 s’obriren les portes de la sala per acollir de nou tots els amants del cinema i dels espectacles. Anys després, a finals de la dècada dels cinquanta, es va remodelar la sala: es retiraren l’antiga barana i la camarilla, s’estrenaren butaques noves i es va donar un pendent pronunciat a la platea.

Els anys de la postguerra i fins a finals dels anys seixanta, foren els més esplendorosos per als cinemes de la ciutat, ja que les seccions teatrals actives durant la República, com l’Escut o l’Ateneu, van ser clausurades pel nou govern franquista. Molts ciutadans es van veure obligats a canviar d’activitat en les seves estones de lleure. El teatre es va veure sovint substituït pel cinema, i això feia que les sales de projecció s’omplissin, fins i tot sobrepassant la seva capacitat”.

L’any 1979 el Mundial va tancar les seves portes i el 1986 va passar a propietat municipal, que va encarregar una reforma completa.

L'actualitat

Després de quasi tres dècades i havent testimoniat, tancat, els mandats de quatre alcaldes de tres partits polítics diferents, a finals de l’any 2007 el Mundial tornava a obrir les seves portes per a convertir-se en la sala teatral i cinematogràfica de referència de la capital del Baix Empordà. En l’actualitat, programat per l’Ajuntament, ofereix regularment estrenes, documentals i cinema infantil. També acull les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

(Amb la col·laboració de Judit Terradellas, Jordi Frigola i Maria Dolors Figueras)

Dades i curiositats:

  • Nom actual: Teatre Mundial
  • Adreça: Passeig Marimon Asprer 10, La Bisbal d’Empordà.
  • Nom original: Can Mercader
  • Any d’inici de les projeccions: 1912
  • Capacitat original: Desconeguda
  • Capacitat actual: 521 persones
  • Una curiositat: El Mundial neix de la passió pel cinema del propietari de la fàbrica de taps de suro de Can Mercader. Les primeres projeccions van ser al pati de la fàbrica, el 1912, abans de remodelar una de les naus industrials i convertir-la en un cinema amb cafè.

bannerweb candidatesxiii