Història del cinema

L´any 1896 obre les portes a Calella el Teatre La Constància, amb un cafè a l’entrada i unes sales polivalents al primer pis. Un ampli espai dedicat al lleure i a la cultura.

L’arribada del cinematògraf està documentada en cròniques i revistes del 1904 (en un mateix dia d’aquell any es van programar dues pel·lícules i tres sarsueles curtes) encara que possiblement les projeccions itinerants de curtmetratges de Gaumont o Pathé Frères, tan freqüents a l’època, es fessin en dates anteriors a aquest any.

Quan La Constància instal·la el seu cinema, l’esdeveniment s’anuncia amb l’estrafolari nom de "El antiplástico cromolístico electro serpentigraf". Des d´aquell moment les projeccions (mudes amb piano o orquestrines, sonores, amb efectes especials, en color, en tots els formats...) han continuat fins el dia d’avui.

El 1926 el músic, pedagog i compositor Claudio Salom Morera i la seva esposa Francisca Romaguera Salvà compren l’edifici i canvien el nom pel de Sala Mozart. Instal·len al pis superior l’Acadèmia de Música, que serveix per completar i augmentar la resta d’activitats culturals, d’oci i entreteniment que s’esdevenen a la Mozart. Vàries generacions familiars han seguit l’esperit cultural de la casa.

El cinema ha tingut i té al llarg dels anys a la Mozart totes les variants i manifestacions possibles. Fins i tot durant la Guerra Civil i la Postguerra no s’atura l’activitat del centre. Les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum es desenvolupen des de finals dels cinquanta fins els anys vuitanta, i són presentades per figures com Miquel Porter Moix, Josep Mª López Llaví, Antoni Kirchner i Jaume Figueras, entre molts d’altres. El cinema també organitza nombroses presentacions del pel·lícules amb l’assistència de l’equip tècnic i artístic, va ser el cas de La piel quemada de Josep Mª Forn o La plaça del Diamant de Francesc Betriu. La programació habitual de la Mozart compta amb les estrenes dels films més rellevants de la cartellera.

La sala, de manera habitual i consubstancial a la seva personalitat cinèfila, ha conreat l’hàbit de promocionar i acollir diversos festivals de fort arrelament local com el de curtmetratges Festimatge, organitzat per Foto-film Calella i on cineastes com J. A. Bayona hi presenten els seus primers treballs. També el Calella Film Festival, que ajuda al llançament de produccions de baix cost i que ha comptat amb presència d’actors com José Sacristan i Sergi López, entre d’altres professionals. La Sala Mozart ha mostrat en diverses ocasions part de la gran i extraordinària col·lecció de material cinematogràfic de Josep Mª Queraltó.

Una fita rellevant arriba l’any 1988, quan la sala rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya, per la difusió del cinema català.

L'actualitat

Amb l’objectiu d’actualitzar les antigues instal·lacions, especialment l’escenari, d’estructures centenàries, poder adequar la sala a les normatives i, especialment, donar continuïtat a les moltes activitats culturals que acull, la propietat cedeix el 2018 a l’Ajuntament de Calella l’espai de l'edifici que ocupa el cinema. Les millores fetes i les següents actuacions a la sala han permès mantenir i ampliar tota mena d’activitats, entre elles el cinema, amb el Cicle Gaudí, les sessions de cineclub, festivals i diverses projeccions.

D’aquesta manera el Centre Cultural Can Salom, nom popular que l’Ajuntament de Calella ha proposat donar a l’equipament, podrà seguir existint com a espai social, popular i urbà, i resistir així la desaparició progressiva i sembla que inevitable, de tants teatres i cinemes al nostre país.

(Amb la col·laboració d’Arcadi Lluís Salom)