Història del cinema

Segons consta en el llibre d’actes de l’entitat, a data 16 de gener de 1910 ja funcionava a la societat La Calàndria d’El Masnou un cinematògraf a càrrec del senyor Baldomero Guarda. No es té constància de cap contracte d’explotació amb Guarda però tot sembla indicar que aquest empresari llogava el local per realitzar sessions cinematogràfiques amb material de projecció propi.

Aquestes sessions tenien èxit entre els ciutadans d’El Masnou ja que en sessió datada el 28 de març de 1910, la Junta Directiva proposa instal·lar directament un cinematògraf i oferir espectacles públics a la sala de festes de la societat. Finalment no es du a terme la idea per no fer competència a un cinema particular que hi havia en aquells moments al Masnou i que estava situat a l’actual carrer Prat de la Riba, 12.

L’inici oficial del cinema La Calàndria és l’any 1914. A l’acta de la Junta General de data 5 d’abril de 1914, s’acorda per unanimitat comprar i instal·lar un aparell cinematogràfic a la societat. També s’acorda que el preu de l’entrada serà de 15 cèntims pels socis i 20 cèntims pels no socis. No s’ha pogut trobar, o almenys no hi ha constància, de la persona o empresa encarregada de gestionar aquesta activitat. L’1 de setembre de 1933 es firma un contracte per l’explotació del cinema amb Salvador Vidal Majó, que havia estat president de la Societat la Calàndria. Tres anys després s’instal·la calefacció a la sala d’espectacles que, per cert, era coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans.

A mitjans d’abril de 1950, es firma un nou contracte d’arrendament pel nou local del cinema, construït al mateix edifici, amb el senyor Salvador Vidal Majó, El contracte té una durada de vint-i-cinc anys i el preu de l’arrendament es fixa per la quantitat de 25.000 pessetes anuals. L’any següent, en el marc de la nova etapa del cinema, es procedeix a la modernització del pati de butaques. Quan el 1966 mor Salvador Vidal, la gestió del cinema passa a Josep Vidal Barba, el seu fill. L’explotació comercial es fixa en 50.000 pessetes anuals.

Són anys d’esplendor de La Calàndria, amb gran èxit de públic i molt calat dins del poble i les seves formes i hàbits d’oci. Es popularitzen els famosos programes dobles. A cada sessió es projecten dues pel·lícules, la primera normalment espanyola i la segona americana, un èxit del Hollywood clàssic de l’època. Els cinèfils masnovins més veterans recorden fins i tot persones dretes als passadissos. La platea, les llotges i l’amfiteatre es quedaven petits.

L’any 1975 finalitza el contracte amb Vidal i es fa càrrec del cinema Francesc Giralt, que firma un contracte el dia 6 de juny de 1975 per una durada de quinze anys i pel preu de 20.000 pessetes mensuals. Al contracte s’especifica que l’aforament total es de 921 localitats, repartides de la següent manera: 618 a la platea, 165 butaques a les llotges que hi ha al laterals del local i 138 butaques a l’amfiteatre.

Els anys vuitanta s’emprenen noves iniciatives per a consolidar nous públics i fidelitzar el públic jove. Són els anys de, per exemple, les sessions monogràfiques de cinema de terror, amb gran èxit d’un públic entusiasta capaç d’empassar-se cinc o sis pel·lícules seguides en una nit de marató. Amb l’obertura de noves sales a Badalona i Mataró, unida a la gran oferta dels cinemes barcelonins i a la dificultat de veure al Masnou films d’estrena, els primers anys noranta suposen una etapa de cert estancament. Però amb l’arribada del nou segle, el cinema aconsegueix posar-se al dia i estrenar pel·lícules importants.

Això coincideix amb el canvi d’empresari. Francesc Giralt ho és fins 1997, any en què assumeix la gestió Lluís Gros, que equipa el cinema amb butaques més còmodes i modernes. Això comporta una reducció parcial de l’aforament, que passa a 458 butaques a la platea i 138 a les llotges. L’arrendament és de de 81.000 pessetes mensuals. Els films infantils quasi sempre són garantia d’èxit i encara hi ha qui recorda haver de sortir del cinema per la porta d’emergència perquè el públic havia col·lapsat la sala. El motiu? L’estrena de Titanic.

L'actualitat

L’any 2014 arriba una notícia molt esperada i inevitable. La digitalització de les projeccions. La Fundació La Calàndria adquireix un projector digital 2K NEC 2000C, que és el que funciona avui en dia. L’1 de maig de 2017, es traspassa el cinema a Cines la Calàndria, S.L., per un preu de 820 euros mensuals, i aquesta empresa és actualment la responsable de la seva explotació.

(Amb la col·laboració de Josep Puig Marcos i Francesc Fàbregas)