Història del cinema

L’Imperial de Sabadell és una sala molt popular situada al capdavall de la Rambla, cantonada amb Fèlix Amat. Inaugurada l'any 1911, com a Gran Saló Imperial, era obra de l'arquitecte Jeroni Martorell, marcat per l'estil de la Secessió vienesa i autor de diferents edificis de nova planta a Sabadell, com la Caixa d'Estalvis i l'Escola Industrial d'Arts i Oficis.

Tenia una façana modernista molt singular, ornamentada amb senzills motius vegetals. Tres grans portades permetien l'accés al vestíbul. A dalt hi havia una cabina de dos nivells. La sala, de 42 metres de llargària, tenia capacitat per a més de mil espectadors asseguts en un ampli pati de butaques central i dues galeries laterals que després es convertirien en llotges. Un acusat pendent del terra permetia una òptima visibilitat, amb l'eix de projecció perpendicular al centre de la pantalla.

Segons documenta Antonio Santamaria a iSabadell, la vetllada inaugural va consitir en una selecció de pel·lícules de la productora Pathé Frères i entre els primers films exhibits destaquen Nuestra Señora de París, El rescate del rey Juan, La novela de una joven, El sitio de Calais o El Azote de la Humanidad.

Les sessions de cinema mut s'alternaven amb espectacles de varietés (l'any 1913 hi va debutar una joveníssima Raquel Meller). Les projeccions cinematogràfiques s'acompanyaven sovint, del 1914 al 1920, amb la música del Quintet Imperial o Quintet Cabané, dirigit pel mestre i compositor sabadellenc Cebrià Cabané, que competia amb el Quintet Recreo (posteriorment Quintet Padró) dels Camps de Recreo. El novembre de 1929 el cinema sonor va arribar exitosament a Sabadell via l'Imperial.

Gran coneixedor de l’Imperial és el director de fotografia Tomàs Pladevall, que va ser-ne ajudant de projeccionista durant els anys seixanta. Treballar al cinema significava experimentar en carn pròpia l’acció ominosa de la censura. A les còpies de pel·lícules no prohibides totalment pels censors, s'hi adjunta un full on s'hi indiquen els fragments censurats en cada rotlle. Per exemple, junt als rotlles de Constantino el Grande, el full de censura porta la indicació: “Cortar los besos de Fausto y Aurelia". Al tràiler d'El desierto de pigalle ja hi ha sis talls de censura. A la fitxa de censura d'un altre tràiler: "Quitar las palabras: Deseo y Venganza". Una altra, a Fedra: "Tachar el beso de Fedra y la criada, en la boca”.

L'edifici de l’Imperial va envellir de mica en mica a causa de l’escàs manteniment i durant els anys seixanta va haver de competir amb les noves sales que s'instal·laven als barris de la ciutat. La popularitat del cinema va anar decreixent i ja solament s'hi feien sessions els caps de setmana i els festius. L'Imperial va viure una certa recuperació amb les sessions de la Filmoteca, que del 1983 al 1985 va dirigir Francesc Blanquer, i amb les sessions de cinema infantil, del 1970 al 1989, any en que es van tancar les portes del cinema.

 L'actualitat 

L'any 1993, davant la possibilitat que la històrica sala s'enderroqués, es va iniciar una campanya ciutadana per a la recuperació del Saló Imperial com a cinema singular i centre d'activitat cinematogràfica; primer a través de la comissió L'imperial s'ho val i després amb la constitució, l'any 1994, de la Societat Cinematogràfica Saló Imperial-1911, amb socis aficionats al cinema i professionals del món cinematogràfic, que van emprendre una campanya internacional de sensibilització.

En aquest període, per exemple, l’ESCAC es mostra favorable al seu trasllat a Sabadell, amb la conseqüent adopció de l’Imperial com a sala de projecció i la reforma de les seves naus per a ser utilitzades com a estudis. La idea no fructifica.

Amb moltes adhesions nacionals i internacionals, tant de particulars com de tota mena d’institucions culturals i cíviques, el 1997 la Societat va presentar a l’Ajuntament de la ciutat un pla de reforma, programació i viabilitat econòmica futura per al cinema que va ser desestimat. L’any 2000 l’edifici va ser enderrocat per ser construït des de zero.

Els Cinemes Imperial de Sabadell són un multisales amb onze pantalles que compta amb una façana rèplica de l'original.

(Amb la col·laboració de Tomàs Pladevall)

Imatges cedides per l'Arxiu Històric de Sabadell:

• Imatge 3 - Autor: Josep Borrell
• Imatge 4 - Autor desconegut
• Imatge 6 - Autor: Josep Borrell
• Imatge 7, 8, 9, 10 i 11 - Autor desconegut
• Imatge 12 - Autor: Joan Monistrol Pons