Cineclub Olot

Una inquietud desbordant

Com tantes altres associacions d’amants del cinema, el Cineclub Sabadell té un precedent molt anterior a la pròpia institució que es remunta a l’any 1935, quan un grup anomenat Amics del Cinema, del qual formava part un jove Llorenç Llobet Gràcia —autor del film de culte Vida en sombras (1948)—, organitza sessions de cinema amb obres de grans noms essencialment anglosaxons: King Vidor, Alfred Hitchcock, George Cukor...Mostra.jpg

 

Quan arriba la Guerra Civil, aquesta activitat s’atura i no és fins al 1956 quan les pulsions cineclubistes tornen a bategar, gràcies a un curs d’orientació periodística impartit per Joan Macià Mercadé, qui serà el primer president del Cineclub Sabadell. Una de les sessions d’aquest curs formatiu està dedicada a la crítica cinematogràfica, que desperta en alguns dels alumnes un interès especial. Així és com, l’any 1957, aquests estudiants, juntament amb el mateix Macià Mercadé, funden el Cineclub Sabadell, que en la seva primera etapa es finança a través del diari falangista Sabadell.

Després d’un primer any de gestions, el cineclub arrenca amb molta empenta, i ho fa amb una primera sessió a la seu de Ràdio Sabadell en la qual es projecta Metròpolis (Fritz Lang, 1927), iniciant un cicle dedicat a l’Expressionisme Alemany al qual segueixen altres cicles i preestrenes de pel·lícules com El hombre de las llaves de oro (Léo Joannon, 1956) o El meu oncle (Jacques Tati, 1958). Des del principi, l’activitat del cineclub es divideix en diverses seccions molt definides i amb els seus propis equips humans: Cine-Estudi —on s’analitza el llenguatge cinematogràfic i es programen cicles al voltant de moviments i cineastes—, Cine-Amateur —on es promou i s’exhibeixen obres no professionals—, Cine-Fòrum —on es debat al voltant del que es projecta— i Cine-Escolar —amb una programació formativa per a infants i joves—. Gràcies a aquestes seccions, l’entitat té una activitat diversa i rica. Per una banda, entre els anys 1958 i 1969, organitza els anomenats Certàmens de Cinema Amateur Ciudad de Sabadell, on participen i es premien cineastes amateurs de tot l’estat, i realitza cursets de cinema amateur. Per altra banda, a Cine-Estudi es programen cicles de Jacques Becker, Rene Clair, teatre al cinema, i molts més... I és a través d’aquesta secció, formada essencialment per joves d’ideologia progressista provinents de la Secció Universitària del Cercle Sabadellès, que durant els anys seixanta el cineclub es distancia, de mica en mica, dels seus orígens afins al règim.

Paral·lelament, l’entitat busca complicitats i s’alia amb diverses entitats socioculturals de la ciutat per a la realització de les seves activitats. També organitza projeccions a fàbriques —S.A. Marcet, Artextil S.A., Construcciones Eléctricas Sabadell, S.A...—, amb films com El Judas (Ignacio F. Iquino, 1952) o ¡Viva Zapata! (Elia Kazan, 1952), i per a escolars, amb obres com El globo rojo (Albert Lamorisse, 1956). Aquestes sinergies, juntament amb la complicitat de mitjans de comunicació sabadellencs i de tot l’estat, fan que els primers quinze anys del Cineclub Sabadell sigui tan reeixits com efervescents.

 

 

Brolla la font de l’esperit crític

A mitjan anys seixanta, l’entitat instal·la la seva seu social a l’edifici de l’Obra Social Caixa Sabadell, i fruit del nou rumb propiciat per una junta jove i reformista, les comunicacions escrites es fan en català i participen de la seva activitat personalitats com Pere Gimferrer, José Luis Guarner, Adolfo Arrieta o Terenci Moix, entre altres. Amb tot, la trajectòria de l’entitat la fa mereixedora del Premi Sant Jordi al Millor cineclub de Catalunya. Uns anys després, l’any 1974, l’entitat s’associa amb l’Alliance Française, a través de la qual se celebren algunes de les sessions més destacades de la seva història: l’homenatge a André Bazin, el cicle de projeccions i conferències amb motiu del bicentenari de la Revolució Francesa... o el cicle Jacques Tati amb la presència del mateix director, l’any 1982. També s’organitzen cursos per a joves, seguint i enriquint la línia formativa del cineclub fins al punt de comptar amb col·laboracions com el mestre Pineda als cursets sobre música al cinema. Aquests cursos s’imparteixen ininterrompudament durant 14 anys i, després d’un llarg període sense organitzar-se, es reprenen a partir de l’any 2000. Tota aquesta activitat no cessa durant la dècada dels vuitanta, ans al contrari: és quan més cicles s’organitzen —35—, dedicats a grans clàssics i també als contemporanis Herzog, Rohmer o Chabrol.

 

El Cineclub Sabadell arriba a la dècada dels noranta amb una trajectòria tant sòlida com heterogènia, però amb un dèficit essencial: una sala de cinema. Malgrat ha passat per moltes seus i sales d’actes, mai no ha tingut un cinema on projectar pel·lícules regularment, i és l’any 1992, quan els aleshores responsables del cineclub Pere Cornellas i Jordi Graset arriben a un acord amb l’ajuntament i els cinemes Cineart per fer “Els Dijous del Cineclub al Cineart”, una projecció programada per l’entitat, en versió original, acompanyada d’un full de sessió i, sempre que es pot, presentada per alguna persona lligada, directament o indirecta, amb el film.

Des d’aleshores, les sessions setmanals es converteixen en l’epicentre de l’activitat del cineclub, tot i que no deixen d’organitzar-se cicles i esdeveniments com la Setmana del Cinema Francès, amb l’Alliance Française. El 1995 arriba una renovada junta que consolida aquesta programació, recupera iniciatives passades com els cursets de cinema, reforma els estatuts i, l’any 1998, publica la primera pàgina web.

Enginyers8

Nous cicles, mateixa força

Ja entrats al nou mil·lenni, el cineclub afronta reptes de caire financer, buscant nous acords amb entitats d’àmbit provincial i nacional, i assessorament jurídic en termes de drets d’exhibició de films. També emprèn noves iniciatives com l’edició de la revista Raccord, i nous cursos per a estudiants d’ESO i batxillerat. Tanmateix, les noves juntes, presidides de més antic a més nou per Àlex Bayés, Miquel Forrellad, Magda Costa, Toni Carné, Josep Poblet, Pep Suñé i actualment Glòria Soler, són continuistes amb el que s’ha anat convertint en l’epicentre de la programació, Els Dijous del Cineclub, ara als renovats i cèntrics Cinemes Imperial, i superen la crisi econòmica i el canvi als formats digitals sense veure compromesa la seva continuïtat. La programació regular del Cineclub Sabadell durant aquesta etapa i fins a l’actualitat, acompanyada de la Filmoteca de Catalunya amb la FilmoXarxa i la Federació Catalana de Cineclubs, es divideix en tres branques principals: Estrenes —cinema actual no projectat a la ciutat—, Cinema per descobrir —cinematografies poc conegudes—, Cinema documental —obres destacades del gènere—, Revisions, L'Especial —dedicat a un cineasta o tema—, i Off the Record, enfocat al cinema més alternatiu.

 

A banda d’això, l’entitat segueix realitzant cicles (cinema negre, cinema dels anys 80, road movies, animació...) i col·laborant amb altres festivals com el D’A, el Nits de cinema oriental de Vic o el Festival de cinema de terror de Sabadell, i organitzacions i personalitats de la ciutat com La Lliga dels Drets dels Pobles, la Fundació Bosch i Cardellach, l’Acadèmia de Belles Arts, Sabadell per la República, o amb la Fira Sakura Matsuri. Puntualment programa sessions els dimarts al Casal Pere Quart de la mà de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, la Unió Excursionista de Sabadell, o cineastes com Sílvia Munt, i també organitza les Tertúlies de cinema, col·loquis informals posteriors a les projeccions en bars propers al Cinema Imperial.

 

Text redactat amb la col·laboració de Glòria Soler.

Bibliografia:

MACIÀ, Joan (2007). «Naixement i primers tres anys del Cine Club Sabadell». BLANQUER, Francesc (2007). «El Cineclub Sabadell dels anys seixantes». CORNELLAS, Pere (2007). «El meu (el nostre) Cineclub Sabadell». BAYÉS, Àlex (2007). «Els nostres anys al Cineclub». FORRELLAD, Miquel (2007). «La junta actual». Dins: Quadern de les idees, les arts i les lletres. Vol. 163. Sabadell: Fundació Ars. DIVERSOS AUTORS (2007). Raccord. Vol. 4. Sabadell: Cineclub Sabadell.

  

bannerweb candidatesxiii