Departamento contra los abusos

Fa deu mesos que l’Acadèmia va engegar el Departament contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques, un grup de treball format per diferents professionals del sector que amb energia i entusiasme treballen plegades per aconseguir un sector segur per a totes, lliure de violència.

Aquesta paraula (violència), que sembla tan grossa quan la pronunciem, és quelcom més arrelat, subtil i transversal del que ens pensem.

Durant aquests mesos de treball, investigació, converses i reflexions, hem tingut l’oportunitat d’estar al costat de la Lola Clavo, la primera Coordinadora d’Intimitat (CI) catalana, d’un total de cinc en tot l’estat. Aquesta figura que per a nosaltres (i per les plataformes que ja han begut de les conseqüències del #metoo nord-americà) esdevé essencial en el desenvolupament d’una producció audiovisual, és encara una figura poc coneguda a casa nostra, però al llarg d’aquests mesos ha estat clau per entendre dinàmiques que es produeixen en els rodatges i es dibuixa a hores d’ara com un dels elements que formarà part del Protocol contra els abusos en el qual l’Acadèmia està treballant, de la mà i escoltant atentament les necessitats del sector.

Avui tenim l'oportunitat de parlar amb ella i fer-vos extensa aquí la conversa.

Hola Lola,  moltíssimes gràcies per dedicar-nos aquest temps. Durant aquests mesos de reflexió cada dia veiem més clara la necessitat de tenir cura no només de les ferides físiques que es poden ocasionar en la feina, tasca que realitzen els coordinadors de lluita sinó també de les ferides emocionals, de les que teniu cura vosaltres. Per què consideres necessària la figura de la coordinadora d’intimitat?

Sí, en aquest temps post metoo, post covid i amb les lluites feministes més al front que mai, cada cop hi ha més consciència de la necessitat d'un benestar emocional i de la creació d'espais segurs, especialment a l'entorn laboral. La figura de la coordinadora d'intimitat personifica aquest canvi social i posa el focus a uns espais que tradicionalment s'havien deixat de banda, com són la intimitat i la salut mental. Tothom entén que si l'actor principal fa una escena d'acció i es trenca la cama doncs serà molt difícil continuar rodant. En canvi, un intèrpret pot tenir una ferida emocional oberta en canal i fer una escena. El que la indústria està entenent ara és que, al final, aquestes ferides són més profundes que les físiques i sovint acaben afectant la producció negativament i que és responsabilitat d'aquestes produccions garantir la seguretat dels seus treballadors. Al final estem parlant d'una cosa tan bàsica com és la prevenció de riscos laborals. Els/les/lis coordinadorxs d'intimitat, com els/les/lis coordinadorxs de stunts, actualment portem a terme una tasca essencial per garantir espais segurs i professionals a les produccions audiovisuals, i per això som tan necessaris.

Quan sentim el títol de coordinadora d’intimitat directament pensem en escenes de caire sexual. Què volem dir amb la paraula intimitat dins la teva professió?

Tot i que és cert que la majoria d'escenes que treballem impliquen una relació amb la sexualitat, quan parlem d'intimitat des del punt de vista de la CI ens referim a qualsevol escena on hi ha hagi hiperexposició de l'intèrpret i, per tant, un nivell extra de vulnerabilitat. Per exemple nus o seminús, una escena de part, un menor a una banyera, una exploració mèdica... però també allò que per a un intèrpret necessita cura especial, com podria ser ensenyar una cicatriu, una marca de naixement o una part del cos que per l'intèrpret sigui difícil mostrar.

Si la coordinadora d’intimitat treballa amb els actors, llavors quina diferència hi ha entre una coach d’actors i la coordinadora d’intimitat?

La coordinadora d'intimitat no treballa només amb els actors sinó que està al servei de tota la producció, necessita tenir coneixements de realització i contribueix a la visió artística. Com especialista pot aportar detalls d'interpretació, però també d'attrezzo, vestuari, coreografia, inclús il·luminació que ajudin a aconseguir que l'escena funcioni. A més, el departament de CI fa desglossos tècnics, avaluacions de risc i seguiments postrodatge, entre d’altres.

Dins l’organigrama d’una producció audiovisual on hauríem d’encaixar a la coordinadora d’intimitat? Dins de quin departament?

La coordinació d'intimitat és un departament en si mateix, no només un rol. Pot haver-hi més d'una persona encarregada de la CI d'un projecte, i sovint treballem amb ajudants. Com la majoria de departaments, la nostra implicació comença a la fase final d'escriptura de guió, per al qual podem oferir assessorament i feedback a l'hora de pensar i escriure les escenes íntimes. D'aquí passem a desglossar el guió i parlem amb la persona que dirigeix el projecte per entendre la seva visió artística i entendre què es vol explicar amb l'escena. I d'aquí passem a conversar amb els intèrprets. És molt important que hi hagi un dia per assajar les escenes íntimes que impliquin més d'un intèrpret i/o necessitin coreografia. És aquí on construïm una dinàmica de treball basada en el consentiment i la relació direcció-CI-intèrprets s'estableix. D'aquesta manera tothom arriba al set sabent què ha de fer, amb més seguretat.

Les coordinadores d'intimitat som un canal constant de comunicació que facilita les converses difícils, ajuda a respectar els límits individuals de les persones i agilitza la producció. Treballem en coordinació amb altres departaments i fem informes i avaluacions. És important que des de producció s'inclogui la CI com a departament a pressupostar i no com a rol dintre d'un altre departament, ja que a més aquesta és la manera que puguem treballar amb independència i, per tant, puguem també comunicar qualsevol preocupació o observació que ens sembli rellevant directament a producció o a l'interlocutor que sigui pertinent.

La coordinadora d’intimitat treballa només als rodatges o també en altres fases del procés de creació d’un film (creació, producció, postproducció)?

La coordinació d'intimitat treballa sobretot a preproducció. Es tracta de parlar i preparar tot tan bé que al set vagi tot rodat i cadascú s'hagi de centrar només en la seva feina (actuar, dirigir, il·luminar, etc.). A més a més, fem un seguiment post rodatge amb els actors i, si ho considerem necessari, també amb l'equip. Normalment, no estem a la sala de muntatge, però en algunes ocasions se'ns pot cridar per assessorar, vigilar que es compleixen les clàusules dels contractes o per facilitar el treball de certes escenes especialment complexes.

Certament, estem davant de la construcció d’una nova professió i amb ella dins d’un nou paradigma en el rodatge i creació de l’audiovisual. Com seria per tu l’espai ideal de treball? 

Doncs el meu espai ideal de treball seria un lloc on tothom pogués dir que no sense por a repercussions i on les relacions de poder fossin més horitzontals.

L’Acadèmia està treballant en un protocol contra els abusos en el sector. Creus que la introducció de la figura de la coordinadora d’intimitat i una bona definició dels límits reals de la seva feina podrien ser una mesura interessant de prevenció i detecció?

Òbviament, el problema dels abusos dintre del nostre medi és un problema estructural lligat al patriarcat, les dinàmiques de poder, la precarització laboral, etc. i les escenes íntimes són només una fracció dels espais on aquests abusos s'han portat a terme històricament. Dit això, és veritat que el que fa la CI és implementar un canvi de mentalitat i de dinàmiques de treball on d'alguna manera es trenquen aquestes jerarquies totals i on es posa el benestar de les persones per sobre de l'obra artística. L'aparició de la CI el que fa és demanar espais de treball segurs i dir "ja no s'hi val tot". Quan una productora com HBO decideix que estandarditza l'ús la CI a totes les seves produccions el que està fent també és enviar un missatge dient "atenció que les normes del joc han canviat". Per molta gent la nostra presència simbolitza aquest canvi i ens convertim en un punt de referència relativament neutre al que poden acudir si detecten alguna situació irregular. Per tant, penso que, per una banda, sí que la introducció de la coordinació d'intimitat és una bona mesura de prevenció, però per l'altra és perillós carregar aquesta responsabilitat sobre les nostres espatlles. Aquesta és una responsabilitat compartida entre tots i ni la presència d'una CI garanteix la seguretat total ni és responsabilitat d'aquesta única persona garantir-la. Aquest és un tema que parlem molt entre el col·lectiu de coordinadores d'intimitat, el pes de responsabilitat que portem a sobre les espatlles i que sovint afecta la nostra pròpia salut mental i emocional.

A què creus que es deu la dificultat de comunicació i de gestió de casos d’assetjament en una producció audiovisual i com creus que pots contribuir-hi des del teu rol?

Crec que es deu a un cúmul de factors. Primer la naturalització que hem fet de les violències al nostre medi, el fet que estigui tan regit pel boca a boca, la precarietat econòmica de moltes persones del medi, i la sensació que si denuncies un assetjament, poses en perill el teu futur professional i, inclús, personal. Segon, que a les dones i persones de grups marginalitzats se'ns ensenya des de petits que hem de tolerar un cert nivell de violència si volem prosperar, que és una cosa "normal, del dia a dia". La irrupció del meu rol ve a dir "espera que potser això no ho haig d'aguantar" perquè hi ha algú que està allà per defensar-te. Encara que només vinguem per escenes íntimes creem una relació de confiança i seguretat amb els intèrprets i podem ser una persona referent en qui confiar.

Vols afegir alguna cosa més?

M'agradaria recordar que la coordinació d'intimitat en realitat és un departament creatiu i que, contrari a una idea generalitzada de que la nostra presència censura, el que molts cops passa és que l'intèrpret accedeix a rodar escenes que sense la presència d'una coordinadora no faria, perquè és sent més segur.

De cara al futur de l'especialització, desitjo que cada cop sigui menys necessari el nostre rol de seguretat i se'ns doni més espai per coordinar les escenes i crear contingut de qualitat. Penso que el medi implementarà protocols i canviarà la manera de treballar cap a uns espais molt més segurs amb tolerància zero a les violències i, per tant, que nosaltres ja no haurem de ser les úniques defensores del consentiment sinó simplement les especialistes.