Actividades Academia

700 assistents han viscut la 13a edició dels Premis a l’Auditori del Fòrum-CCIB en una edició adaptada a les mesures de protecció de la Covid-19

Majoria històrica de dones al palmarès, que ha confirmat la tendència ja apuntada a les nominacions

La revisió de la llegenda negra d’Enriqueta Martí, La vampira de Barcelona, s’ha endut 5 estatuetes, entre elles les de Millor pel·lícula i direcció artística per Lluís Danés

La seva experiència en una escola de monges als anys 90 ha portat a Pilar Palomero a recollir el Gaudí a Millor direcció per Las niñas, reconeguda també com a Millor pel·lícula en llengua no catalana

Núria Giménez Lorang fa història amb My Mexican Bretzel, que ha guanyat els Gaudí a Millor documental, Millor guió i Millor muntatge

Candela Peña (per La boda de Rosa), Mario Casas (per No matarás), Verónica Echegui (per L’ofrena) i Alberto San Juan (per Sentimental) s’han emportat els premis interpretatius d’enguany

Carme Elias ha protagonitzat un dels moments més emotius de la gala en recollir el Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2021 de mans de Vicky 

 

Barcelona, 21 de març de 2021.- Tres òperes primes són les grans vencedores d’un palmarès dels Premis Gaudí que pràcticament no ha deixat cap dels títols més nominats sense recompensa: La vampira de Barcelona s’ha endut cinc guardons, Las niñas, quatre, i My Mexican Bretzel, tres.

Amb una llarga trajectòria com a escenògraf i després de signar documentals com Llach: La revolta permanent, Lluís Danés s’estrenava en el llargmetratge de ficció amb La vampira de Barcelona, un tomb a la versió oficial d’una llegenda de la crònica negra de principis del segle XX, Enriqueta Martí, suposada bruixa i assassina de nens. Guanyadora del Gaudí a Millor pel·lícula, s’ha endut també els reconeixements a Millor direcció artística pel mateix Danés, que ha bolcat en el film tot un imaginari oníric hereu del cinema mut i el món del teatre i el circ, a Millor vestuari per Mercè Paloma (el cinquè de la seva trajectòria), el de Millors efectes visuals per Lluís Rivera (que també repeteix per cinquena vegada), Anna Aragonès i Aleix Torrecillas, i el de Millor maquillatge i perruqueria per Laura Pérez i Xavi Valverde.

Dues dones debutants se situen també al capdavant d’un palmarès que parla en femení: Pilar Palomero ha recollit a Las Niñas les seves experiències i records (i les del seu entorn) com a alumna d’una escola religiosa, per fer una contundent i tendra radiografia d’aquelles generacions d’infants que es van educar en un sistema hereu del franquisme. Un emocionant coming of age que ha guanyat els Gaudí a Millor pel·lícula de parla no catalana, direcció, fotografia i so.

Núria Giménez Lorang, per la seva banda, fa història amb My Mexican Bretzel, en aconseguir tres guardons amb una pel·lícula documental. Desdibuixant els límits entre realitat i la ficció, la cineasta catalana explora el concepte de la memòria a partir d’unes filmacions casolanes enregistrades als anys 50 i 60 del segle passat, trobades i muntades com a il·lustració del diari d’una dona, la Vivian. Giménez Lorang proposa un relat hereu dels melodrames de Douglas Sirk, i segueix una de les frases que apareixen al film: “La mentida és només una altra manera d’explicar la veritat”. Guanyadora del Gaudí a Millor documental, My Mexican Bretzel s’ha endut també els premis a Millor guió (una fita que havia aconseguit un altre documental, l’any 2010, Garbo, l’espia) i a Millor muntatge (compartit amb Cristóbal Fernández).

Aquest no ha estat l’únic documental amb recompenses habitualment destinades a llargmetratges de ficció: Niño de Elche ha guanyat el Gaudí a Millor música original per Niños somos todos, el film de Sergi Cameron que segueix l’artista en un significatiu viatge a Bolívia que l’ajudarà a experimentar nous processos de creació musical.

 

Més premiades que premiats

Amb un 54 per cent de candidatures nominatives per a dones professionals, els guardons d’enguany han seguit la tendència premiant 12 dones i 10 homes, alhora que han inclòs reconeixements a dones en categories tradicionalment hipermasculinitzades. És el cas de la Millor fotografia, que s’endú Daniela Cajías (també guanyadora del Goya) per Las Niñas - una disciplina en la qual no es premiava una dona des de la primera gala dels Gaudí, l'any 2010, quan Neus Ollé va recollir el guardó per El cant dels ocells. El Gaudí al Millor so ha anat a la mateixa pel·lícula, Las Niñas, en reconeixement a la feina d’Amanda Villavieja, Alejandra Molina i Fernando Novillo. També premia el treball d’una dona el Gaudí a la Millor direcció de producció, per Anna Parra i Luis Fernández, i la seva feina a Adú.

En l'apartat interpretatiu, l’Acadèmia de Cinema Català ha reconegut la lluminosa feina de Candela Peña a La boda de Rosa, d’Icíar Bollaín, crònica d’un empoderament dut fins les darreres conseqüències. És el segon Gaudí de Peña, després de l’aconseguit per Una pistola en cada mano (2013). També repeteix com a vencedora Verónica Echegui: el va guanyar per Katmandú, un espejo en el cielo (2012) i ara s'ha endut el guardó a Millor actriu secundària pel seu visceral personatge a la tràgica L’Ofrena, de Ventura Durall.

Si les actrius repeteixen premi, els actors coincideixen en guanyar el primer Gaudí de les seves carreres després d’una nominació anterior. I tots dos, a més, arriben al palmarès amb el Goya a la butxaca. Per un costat, Mario Casas s’endú el guardó a Millor protagonista masculí pel seu descens als inferns urbans de No Matarás, de David Victori. Ja havia optat al premi fa dos anys, amb El fotògraf de Mauthausen. I Alberto San Juan ha guanyat el Gaudí a Millor actor secundari per Sentimental, de Cesc Gay, després de perdre’l per Mientras duermes (2012).

 

Cinema de reparació

Del palmarès d’enguany cal destacar també els premis aconseguits per La mort de Guillem, escollida Millor pel·lícula per a televisió, i per Ni oblit ni perdó, Millor curtmetratge. Per la primera, Carlos Marques-Marcet segueix augmentant la seva col·lecció de guardons, després dels guanyats pels llargmetratges 10.000 Km., Terra ferma i Els dies que vindran i la pel·lícula per a televisió 13 dies d’octubre. Amb La mort de Guillem es recorda el cas de Guillem Agulló, símbol de l’antifeixisme, un jove de 18 anys assassinat per un grup de neonazis per la seva militància antirracista, independentista i antifeixista. La pel·lícula busca la reparació després d’un judici que va dur l’autor del crim a la presó només durant quatre anys. El curtmetratge Ni oblit ni perdó, de Jordi Boquet Claramunt, parla del mateix cas, i forma part de la mateixa iniciativa, La lluita continua, amb aquesta voluntat de restitució pública i reivindicació de la memòria de Guillem Agulló.

Permanent exemple d’un cinema compromès, combatiu i social, la feina de Ken Loach s’ha vist també reconeguda en aquests Gaudí amb el premi a Millor pel·lícula europea per Sorry We Missed You, o l’emotiva mirada del cineasta al dia a dia d’un treballador que lluita contra la precarietat fent de repartidor.

 

Premi del públic, premi d'honor

Per quart any consecutiu, i amb una magnífica recepció popular, l'Acadèmia de Cinema Català ha tornat a entregar el Premi especial del públic a la millor pel·lícula. Les dues nits d’ahir, òpera prima de Pau Cruanyes i Gerard Vidal, ha estat escollida per prop de 10.000 espectadors que han efectuat el seu vot al web premidelpublic.premisgaudi.cat. Una road movie naturalista sobre la pèrdua i el dol, centrada en la peripècia de tres joves que roben les cendres d’un amic mort per espargir-les en el seu darrer viatge junts.

Un dels moments més emotius de la gala ha arribat amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2021, que ha recollit Carme Elias de mans de Vicky Peña, la seva companya a la funció Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?, en un homenatge en el qual també ha participat Claudia Pinto, cineasta amb qui ha filmat La distancia más larga i Las consecuencias, darrer film d’una actriu amb una llarga trajectòria al cinema, amb treballs com L’orgia, Stico, Pont de Varsòvia, Pesadilla para un rico, Planes para mañana o Quién te cantará, al teatre, i en sèries tan icòniques com Turno de oficio. El Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter ha reconegut anteriorment les carreres de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa María Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercè Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Francesc Betriu (2020).

Els Gaudí contra la conjuntura

En l’any més difícil de les nostres vides, encara immersos en plena pandèmia del coronavirus, la cerimònia de la tretzena edició dels Premis Gaudí ha volgut fer un homenatge a les sales de cinema, en una situació delicadíssima després dels tancaments i les mesures preses per les autoritats sanitàries. Les butaques i les crispetes que han omplert l’escenari de l’Auditori del CCIB, l’entrega del Premi del públic a la Sala Mozart de Calella, un emotiu In Memoriam rodat al Prado de Sitges, i el rodatge de l’espot al Principal són alguns dels elements que han teixit el leitmotiv d’una cerimònia produïda per El Terrat (The Mediapro Studios), dirigida per Enric Cambray i amb la participació d’Andreu Buenafuente, Sílvia Abril, Enric Auquer, Bruna Cusí, Elisabet Casanovas, David Verdaguer, Maria Rodríguez, Elisenda Carod, Elisenda Pineda, Charlie Pee (també guionista, juntament amb Dani Amor i Oriol Pérez) i els músics Rigoberta Bandini, Maria Arnal i Marcel Bagés, i amb l’aparició sorpresa de Josep Maria Mainat com a fals conductor de la gala.

La XIII edició dels Gaudí s’ha celebrat a l’Auditori del Fòrum – CCIB, seguint totes les mesures de seguretat recomanades pel Departament de Salut i pel PROCICAT, amb els nominats a la platea, després d’haver passat per un test d’antígens i amb un aforament de convidats reduït al 30 per cent, reservat a acadèmics i autoritats.