Esta información no está disponible en castellano.

Actividades Academia

Homenatge a Concha Velasco a la Filmoteca

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, presidirà l'acte d'homenatge a l'actriu Concha Velasco, que tindrà lloc el dijous 10 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya. 

Concha Velasco assistirà la projecció de la pel·lícula Pim, pam, pum ¡Fuego! (1975), acompanyada d'Isona Passola (Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català), Judith Colell (Vicepresidenta de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España) i Esteve Riambau (Director de la Filmoteca de Catalunya). Abans de la projecció, es glossarà la figura de l'homenatjada.

La sessió, que tindrà lloc a la Sala Chomón (340 localitats) de la Filmoteca, serà d'entrada gratuïta per gentilesa del productor, José Frade. El públic interessat podrà recollir les invitacions el mateix dia a la Filmoteca, de 9 a 14 hores i a partir de les 16 hores.

L'acte és fruit de l'acord entre les acadèmies de cinema catalana i espanyola, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, amb l'objectiu de promoure l'obra dels Premis d'Honor que anualment atorguen les dues entitats. Per la seva banda, l'Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España va homenatjar el passat mes d'abril a l'actriu Montserrat Carulla, Gaudí d'Honor 2013, amb la projecció de la pel·lícula de José Antonio Nieves Conde, Surcos (1951).

 

Pim, pam, pum... ¡Fuego! (1975) dirigida per Pedro Olea, guió de Rafael Azcona i Pedro Olea. Intèrprets: Concha Velasco, Josep Maria Flotats, Fernando Fernán-Gómez, José Orjas, Mara Goyanes, José Franco, José Calvo, Erasmo Pascual. Espanya. VE. 100'

Productor: José Frade Producciones Cinematográficas S.A.

Sinopsi: A l'inici dels anys quaranta, una corista s'enamora d'un soldat desertor, però es veu obligada per la necessitat a acceptar els favors d'un estraperlista d'avançada edat i ben situat, una relació que acabarà en un final tràgic. 

Aquest film va ser un dels primers a mostrar, d'una forma amarga i desencantada, les conseqüències de la Guerra Civil, lluny del triomfalisme que el franquisme havia posat en les pel·lícules fetes fins llavors. Concha Velasco, que deu els seus millors papers en cinema a Pedro Olea, va utilitzar per a la creació del seu personatge-víctima tota la seva vella saviesa teatral.

 

Concha Velasco (Valladolid,1939) va debutar al cinema amb La reina mora de Raúl Alfonso el 1954. Però serà el 1958 amb Las chicas de la Cruz Roja, de Rafael J. Salvia, quan es convertirà en representant de la nova comèdia espanyola, que va trencar motlles amb el cinema de postguerra. Segons el Diccionario del Cine Español, dirigit per José Luis Borau, l'anomenada "aleshores Conchita Velasco encarnava la imatge de noia moderna però honrada, simpàtica i coqueta, pícara, amb sentit comú i respectuosa de l'ordre, és a dir, una perfecta núvia". Després de protagonitzar aquesta cinta, va intervenir en un llistat interminable de títols: El día de los enamorados, de Fernando Palacios; Los tramposos, de Pedro Lazaga; La verbena de la Paloma, de José Luis Sáenz de Heredia; Las que tienen que servir, de José María Forqué; En un lugar de la manga, de Mariano Ozores; Tormento, de Pedro Olea; i La colmena, de Mario Camus, entre d'altres. Alfredo Landa, José Luis López Vázquez i, sobretot, Tony Leblanc i Manolo Escobar, van ser algunes de les parelles professionals de l'actriu. Les seves últimes aparicions al cel·luloide han estat a Rabia, de Sebastián Cordero; Enloquecidas, de Juan Luis Iborra; Chuecatown, de Juan Flahn; Bienvenido a casa, de David Trueba; i El oro de Moscú, de Jesús Bonilla. També va co-protagonitzar junt amb Michel Piccoli París-Tombuctú, l'última pel·lícula de Luis García Berlanga.

Concha Velasco, que el 1987 va rebre la Medalla de Oro de las Bellas Artes i el 2003 la Medalla de Oro de l'Academia de las de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, ha estat candidata als Goya dues vegades: el 1989 com a Millor Actriu de Repartiment, per Esquilache; i el 1996 com a Millor Actriu Protagonista, per Más allà del jardín.

Molts dels seus èxits els ha aconseguit al teatre, on ha treballat en més d'una trentena d'obres, entre les que destaquen Filomena Marturano, Yo me bajo en la pròxima, ¿y usted?, La truhana, Don Juan Tenorio, Inés desabrochada, La vida por delante, i Concha, yo lo que quiero es bailar, obra que narra els seus 50 anys de carrera i que va representar al Teatre Goya-Codorniu de Barcelona sota la direcció de Josep Maria Pou, que també l'ha dirigida en La vida por delante. Ha desenvolupat també una carrera paral·lela a la televisió, on va treballar amb Josefina Molina a Teresa de Jesús. També ha participat a ¡Mamá, quiero ser artista!; Yo, una mujer; Compañeros; Motivos personales; Herederos; Las chicas de oro i, Gran Hotel. Actualment està de gira protagonitzant Hécuba, la tragèdia d'Eurípides que es va estrenar el passat mes d'agost al Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.

El passat mes de febrer, l'Academia de las de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, la va distingir amb el Goya de Honor per la seva trajectòria cinematogràfica.

 

Acte organitzat per l'Acadèmia del Cinema Català amb la col·laboració de l'Academia de las de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, la Filmoteca de Catalunya, José Frade Producciones i l'Amister Art Hotel.

 

 

 

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat