Innovació, creativitat i risc. Són els tres valors que considera el Premi Pepón Coromina, els mateixos que definien el carismàtic productor del cinema català dels anys 80. 

Es tracta d'un Premi proposat per l'acadèmica Marta Molins i aprovat per la Junta directiva, que té l'objectiu de distingir les accions audiovisuals més destacables d'innovació, creativitat i risc que es produeixin en l'àmbit del cinema català. Pepón Coromina va contribuir de manera determinant en l'aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional d'un elevat nombre d'artistes i cineastes que demanaven una primera oportunitat.

Les bases es poden consultar aquí: Bases Premi

Pepón Coromina (Barcelona, 1946-1987) va promocionar internacionalment Bigas Luna i va ser el primer productor de Pedro Almodóvar. Carismàtic, promotor de solucions originals i positives, molt apreciat pels professionals del sector, va morir el dia de Nadal de 1987, víctima d'un càncer.

Va fer d'actor en un parell de pel·lícules, va produir una vintena de curtmetratges, una sèrie per a la televisió (De Moda, 1985) i els següents 19 llargmetratges en només 10 anys:
L'obscura historia de la cosina Montse (Jordi Cadena, 1977), Bilbao (Bigas Luna, 1978), El asesino de Pedralbes (Gonzalo Herralde, 1978), El diputado (Eloy de la Iglesia, 1978), Caniche (Bigas Luna, 1979), Navajeros (Eloy de la Iglesia, 1980), Vértigo en Manhattan / Jet Lag (Gonzalo Herralde, 1980), Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (Pedro Almodóvar, 1980), Barcelona Sud (Jordi Cadena, 1981), La cripta (Cayetano del Real, 1981), Las siete cucas (Felipe Cazals, 1981), La revolta dels ocells (Lluís-Josep Comerón, 1981), La plaça del Diamant (Francesc Betriu, 1981), Percusión (Josecho San Mateo, 1982), Círculo de pasiones / Le cercle des passions (Claude d'Anna, 1982), Interior roig (Eugeni Anglada, 1982), Un genio en apuros (Lluís-Josep Comerón, 1982), Últimas tardes con Teresa (Gonzalo Herralde, 1983), Angoixa (Bigas Luna, 1987). 

Com a actor va intervenir a Salut i força al canut (Francesc Bellmunt, 1979) i Putapela (Jordi Bayona, 1980).