This entry is not available in English.

Academy activities


Isaki Lacuesta, Elena Trapé, Celia Rico i Bárbara Díez han explicat les interioritats dels guions de les seves obres a la primera trobada amb Nominats als XI Premis Gaudí que organitza l'Acadèmia del Cinema Català

Els XI Premis Gaudí han començat a escalfar motors aquest dijous amb el debat Les claus dels guions catalans de l'any, el primer d’un cicle de quatre trobades que aplegaran nominats als guardons de l'Acadèmia del Cinema Català. Hi ha participat el director i guionista d'Entre dos aguas, Isaki Lacuesta, la guionista i directora de Viaje al cuarto de una madre, Celia Rico, la directora i guionista de Les distàncies, Elena Trapé, i la productora de Petra, Bárbara Díez. Amb ells, s’han anat desvetllant interioritats dels guions, com que Les distàncies tenia un final rodat que mai es va arribar a muntar. Tots han coincidit en què les seves són pel·lícules tristes, però esperançadores. “És com el cinema català, trist, però amb un bri d’esperança”, ha ironitzat Lacuesta al finalitzar la sessió.

#ConversesAcadèmia - Les claus dels guions catalans de l’any

📝 Les claus dels guions catalans de l’any - 🔴 Segueix en directe la primera sessió de les #ConversesAcadèmia, amb els guionistes nominats als XI #PremisGaudí, des de l’SGAE Catalunya 👉 bit.ly/trobadesnominats

Posted by Acadèmia del Cinema Català - Premis Gaudí on Thursday, January 10, 2019


En un debat obert al públic i a professionals a la seu de l’SGAE Catalunya, els autors de les quatre nominades a millor guió han reflexionat sobre el procés de creació de les seves pel·lícules, i se n’han adonat, alhora, com de diferent treballa cada cineasta. Debatre sobre aquestes qüestions és l’objectiu de les "Converses de l’Acadèmia", una novetat d'enguany que a més s'han programat i agrupat durant les setmanes prèvies de la gala a diferència d’algunes trobades que es feien altres anys després de l’entrega de premis.

Isaki Lacuesta ha explicat que el guió de Entre dos aguas es va anar reescrivint a mesura que avançaven els càstings o els assajos. Respecte fer una segona part de La leyenda del tiempo, ha confessat que la intenció hi era des de l’inici, quan van treure el film el 2006, però que havien pensat que no l’arribarien a fer. “Però quan el Cheíto ens va explicar el viatge per l’Àfrica, vam creure que era un bon punt de partida”, ha dit Lacuesta, que ha confessat sentir-se més còmode treballant el guió en equip, en aquest cas amb Fran Araújo i Isa Campo. “El que intentem és que, a partir de les eines de la narrativa clàssica, el guió sigui invisible. Que no sembli que la pel·lícula hagi estat escrita, ni actuada, ni il·luminada”, ha explicat Lacuesta. Tot per buscar un “grau de realisme molt gran”. Els guionistes de Les distàncies, Josan Hatero i Miguel Ibáñez Monroy, han acompanyat a la directora i també guionista Elena Trapé, que s’ha volgut treure aquesta etiqueta. “No sóc guionista, crec que no ho seré mai. Faig aportacions més visuals, sé quin es el concepte que hi ha darrere, on ho vull situar, com ha de començar i acabar una escena”, ha explicat Trapé. Sobre l’origen del guió, ha explicat que va escriure fa anys en un paper amb Josan Hatero que es casarien si a una edat determinada no havien trobat parella. Aquesta anècdota personal, plasmada a la pel·lícula, i “l’estat d’ànim de decepció que impregnava el seu entorn”, va ser l’origen de la pel·lícula. “Necessitàvem perfils complementaris en un grup d’amics, i vam escriure pàgines i pàgines de descripció de personatges”, ha detallat Trapé. Sobre la gènesi dels seu guió, la directora Celia Rico ha explicat que l’origen de Viaje al cuarto de una madre va ser el “malestar” de saber que no podia “correspondre” l’amor dels seus pares. “Sóc de Sevilla i fa 15 anys vaig venir a Barcelona. Això marca la relació amb la teva família. L’escriptura t’ajuda a platejar-te aquestes qüestions”, ha explicat. En la que és la seva òpera prima, Rico ha confessat la “por” que va sentir a l’enfrontar-se a la direcció dels actors. “Potser estava tot massa pautat, sentia que ho feia malament però que ho havia de fer així. Tots els diàlegs són ‘tal qual’, clavats”, ha reflexionat. Rico no reescriu els guions, com fan els altres ponents, sinó que torna a començar de nou per a cada versió. “Sóc una mica lenta”, ha apuntat. De la pel·lícula Petra, s’ha posat èmfasi en la manera de fer del director Jaime Rosales, que va iniciar el guió però que va escriure conjuntament amb Clara Roquet i Michel Gaztambide fins a realitzar 20 versions. I en contraposició al mètode de Celia Rico, a ‘Petra’, Jaime Rosales no deixava assajar als actors abans dels rodatges. ”Vol la frescor del primer moment. Però el rodatge va ser difícil, perquè hi ha actors que a la primera ho fan molt bé però d’altres que necessiten més vegades”, ha explicat la productora de la pel·lícula, Barbara Díez.

Notícia elaborada amb la col·laboració de l'ACN

Propers debats amb Nominats als XI Premis Gaudí

El segon debat de les "Converses de l’Acadèmia" serà el 15 de gener i girarà al voltant de les pel·lícules documentals nominades. El tercer serà el 17 de gener sobre les pel·lícules per a televisió, i l’últim el 24 de gener sobre els muntadors nominats als premis, amb el títol "El muntatge, les costures invisibles del cinema".

Més informació sobre les properes sessions a bit.ly/trobadesnominats

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies.