This entry is not available in English.

All news & events


L'actriu, reconeguda amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter el 2016, ens ha deixat després d’anys de lluita contra el càncer

Rosa Maria Sardà ens ha deixat avui, dijous 11 de juny, a l'edat de 78 anys, a causa d'un càncer contra el que portava lluitant des del 2014 i que ja li va impedir recollir personalment el Premi Gaudí d'Honor - Miquel Porter amb el que la Junta Directiva de l'Acadèmia del Cinema Català la va voler reconèixer el 2016, destacant el caràcter i personalitat que sempre han impregnat les interpretacions de tota la seva carrera. Així ho destacava avui també la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català en les seves declaracions als mitjans: "Ha marxat una de les més grans, per no dir la més gran. Era l'actriu més versàtil”.

L'actriu, nascuda a Barcelona el 1941, va debutar als escenaris amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso, i la seva trajectòria es va forjar a mig camí entre el teatre i el cinema. El 1975 va fer el salt a la televisió amb Una vella, coneguda olor, basada en l'obra de Josep Maria Benet i Jornet i dirigida per Lluís Maria Güell, i el 1979 presenta el programa Festa amb Rosa Maria Sardà. La seva faceta com a presentadora va continuar amb programes com Ahí te quiero ver (1984-1987) o Olé tus vídeos (1991-1992). 

La seva trajectòria cinematogràfica va començar de la mà de Ventura Pons amb El vicari d'Olot, el 1981, amb qui repetiria en nombroses ocasions al llarg de la seva carrera: Actrius (1996), Carícies (1997), Amic/Amat (1998), Anita no perd el tren (2000), Barcelona (un mapa) (2007), Any de Gràcia (2012). L'extensa filmografia de l’actriu la va portar a treballar al costat de directors catalans com Joaquim Oristrell, Francesc Bellmunt, Gonzalo Herralde, Josep Maria Forn, Antonio Chavarrías o Isabel Coixet, entre molts d’altres; i a Madrid amb cineastes com  Fernando Trueba, Pedro Almodóvar, Imanol Uribe o Icíar Bollaín. Va ser mereixedora del Premi Goya a Millor actriu secundària en dues ocasions: el 1994 per ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira; i el 2001 per Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell; i va rebre una nominació el 1998 per la seva interpretació a La niña de tus ojos, de Fernando Trueba. Els seus títols més recents són Ocho apellidos catalanes (2015), d'Emilio Martínez Lázaro, i Salir del ropero (2019), d'Ángeles Reiné.

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies.