Cineclub Olot

Embrions i naixements

El Cineclub La Seu d’Urgell neix l’11 de Juliol del 1969, com una continuació de l’anomenat Cine Fórum J.A.C. —acrònim de Joventuts d’Acció Catòlica—, fundat dos anys abans. Aquesta entitat ja ve, al seu temps, d’un protocinefòrum amb origen a l’escola La Salle, on s’organitzen sessions durant els anys 50 i 60. El grup fundador es reuneix per veure pel·lícules després d’haver adquirit un projector de 16 mm amb l’ajut del Rector de la Parròquia de la Massana (Andorra), motivats per l’afecció al bon cinema, juntament amb la inquietud política i humana del moment.Mostra.jpg

 

Entre les activitats que realitza el cineclub en la seva primera etapa hi ha un curset d’iniciació al cinema, el mateix 1969, organitzat juntament amb l’associació A.C.S.I., que consisteix en projeccions i col·loquis conduits per crítics reputats. No obstant, hi ha moltes limitacions de caire tècnic —el projector és molt precari i s’espatlla sovint— i temàtic —la intrusió eclesiàstica i política coarta molt títols i converses—. Malgrat tot, el Cineclub La Seu s’inscriu a la Federación Española de Cine Clubs i accedeix així a més materials i films de circulació restringida.

Ja encetada la trajectòria de l’entitat, amb l’arribada de la dècada dels setanta, el Cineclub La Seu d’Urgell es consolida. Per una banda, amb la progressiva obertura del país, els debats i cinefòrums són cada vegada més rics i desacomplexats, i la programació de film menys encorsetada. Es fan cicles d’Orson Welles, d’Eisenstein, de Buñuel, de cinema brasiler —amb Glauber Rocha al capdavant— o fins i tot, l’any 1978, de les dues primeres parts de La batalla de Chile (1975-76) de Patricio Guzmán. Totes les projeccions són en versió original subtitulada, però en múltiples ocasions no hi ha còpia en 16 mm amb subtítols en castellà o català, sinó en anglès o alemany. En aquests casos, són els mateixos membres del cineclub que dominen llengües qui fan la traducció simultània en veu alta. Per altra banda, es pronuncia la vessant pedagògica del cineclub, que organitza diversos cicles de cinema juvenil i aconsegueix la complicitat de tots els centres educatius de la ciutat.

Durant la mateixa dècada, l’associació s’erigeix com un referent en la promoció cinematogràfica a la zona, col·laborant molt activament amb el Cineclub d’Andorra —on durant la dictadura s’hi podien veure pel·lícules prohibides al país— i contribuint al naixement de nous cineclubs de la contrada, des dels d’Organyà i Oliana fins als de Solsona i Puigcerdà. El Cineclub La Seu d’Urgell també col·labora amb entitats aleshores incipients, com Òmnium Cultural o el Secretariat del Congrés de Cultura Catalana de l’Alt Urgell, i coorganitza recitals de cançó catalana amb artistes com Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat.

 

 

De l’ímpetu al desànim

Com moltes altres entitats i cineclubs, l’arribada i consolidació de la democràcia suposa un canvi radical en la seva activitat. A partir de 1979 es produeix un sotrac en l’associació: gairebé tots els membres de juntes anteriors es desvinculen de la institució per raons diverses; la sala on habitualment fan les projeccions —el Cine Valira, també conegut com “el de baix”— tanca les seves portes i obliga a traslladar-se a la sala d’actes de La Salle; i finalment l’arribada del vídeo i la competència dels cinemes comercials provoca que el públic decreixi sensiblement, així com el nombre d’associats. Tot plegat provoca un cert desànim en els continuadors de l’associació.

 

Però la perseverança de la nova junta fa que se superi aquesta etapa de transició i el cineclub remunta de nou, tornant a endinsar-se en filmografies de cineastes com Andrzej Wajda o Jacques Tati, i s’embarca en noves línies de programació, amb cicles com “Català al cinema” o “La dona al cinema”. També organitza cinema a la fresca, amb títols més comercials com Flash Gordon (Mike Hodges, 1980) o Carmen (Carlos Saura, 1983), que retroben l’entitat amb el públic més ampli. Tot plegat porta al cineclub a recollir el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat al Millor cineclub del país (1984).

Figura StalkerLa força de la cinefília

Aquesta mateixa junta, amb un canvi de president el 1984, aposta per unes programacions cada cop més cinèfiles —i conjunturalment menys polítiques— que combinen grans clàssics —Jean Renoir, John Ford, Ingmar Bergman...— amb cineastes contemporanis. Se segueixen organitzant cicles temàtics, i fins i tot alguna marató, com les 12 hores de cinema el 1989, o la primera sessió d’autocine a La Seu. Tots aquests esforços al llarg dels anys obtenen resultats: el nombre d’associats passa dels 127 del 1969, als voltants dels 250 els anys vuitanta i noranta.

 

Finalment, el recorregut d’aquesta junta i de tota una manera de fer i programar molt identificada amb el seu president, Antoni Moles, arriba fins a la seva fi el 2002, quan una nova junta la succeeix i evita així que l’entitat s’extingeixi. Aquest canvi se suma al forçós canvi de seu. Es deixa la sala de La Salle i les projeccions es traslladen a la sala 2 dels Cinemes Guiu, que aleshores ja fa anys que és l’únic cinema comercial que queda a la ciutat. En aquesta època hi ha una davallada considerable en el nombre d’associats, de sessions i d’assistència. La programació està molt supeditada a la del cinema i això limita la versatilitat i varietat de la programació. Però la flama continua viva, fins a arribar a finals del 2010, quan un grup reduït de socis decideix fer un pas endavant i agafar el relleu en la direcció del cineclub. Aquesta transició coincideix amb una reducció substancial del principal ajut públic que rep el cineclub, la subvenció municipal. La crisi econòmica del 2008 finalment també trasbalsa la comptabilitat de l’associació, que pot continuar activa gràcies a la fidelitat dels seus socis: durant tot el segle XXI es mantenen al voltant dels 150.

Enginyers8

Malgrat això, al llarg de la segona dècada dels 2000 el Cineclub La Seu d’Urgell viu un nou creixement en nombre de sessions i activitats i en assistència. Es fan cicles temàtics i sessions a la fresca, es coorganitzen sessions amb altres associacions de la ciutat, es col·labora activament amb la Federació Catalana de Cineclubs i les seves iniciatives (El dia més curt, Per estrenar...), amb la Filmoteca de les Terres de Lleida, amb la FilmoXarxa de la Filmoteca de Catalunya, amb festivals com el D’A o l’Americana... Fins a l’arribada de la pandèmia, quan l’entitat no té més remei que aturar-se, i preveu reprendre l’activitat el 2023.

 

Text redactat amb la col·laboració del Cineclub La Seu d’Urgell.

Bibliografia:

DIVERSOS AUTORS (1984). Cineclub La Seu d’Urgell. 15 anys. La Seu d’Urgell: Cineclub La Seu d’Urgell. DIVERSOS AUTORS (1994). Cineclub La Seu d’Urgell. 25 anys. La Seu d’Urgell: Cineclub La Seu d’Urgell.

  

bannerweb candidatesxiii