Del text a les imatges

El Cineclub del Centre de Lectura de Reus neix un 4 de desembre de 1969 en un acte en el qual es projecta Los olvidados (Luis Buñuel, 1950), presentada per Miquel Porter i Moix. Encapçalen aquesta primera etapa de l’entitat, extensió cinematogràfica del Centre, Enric Roig, com a president, Pere Prats, Patrici Ricart i Josep Borrell. Des del principi, el cineclub entra a formar part de la Federación Española de Cine Clubs, que disposa d’un ampli catàleg de films de difícil accés a través de la qual es nodreix la cartellera. Especialment rellevant és la selecció de cinema provinent de l’est d’Europa, gràcies a la qual el cineclub pot programar films d’autors com Andrzej Wajda o Dusan Makavejev, entre altres. Per altra banda, la instauració al país de l’anomenat cinema d’art i assaig facilita l’arribada d’obres com Repulsió (Roman Polanski, 1965), El joven Törless (Volker Schlöndorff, 1966), El servent (Joseph Losey, 1963) o Hiroshima, mon amour (Alain Resnais, 1959) a la programació de l’entitat. 

 

Especialment durant els primers anys de cineclub, ja amb el Teatre Bartrina com a sala principal, es prodiguen molt els cinefòrums, que dinamitzen membres del cineclub o, puntualment, convidats com Maria Aurèlia Capmany, Pere Portabella, Arnau Puig o José Enrique Monterde. Donades les condicions i el context històric, aquestes sessions tenen un caire tant cultural com polític, i regeixen la programació de l’entitat durant la dècada dels setanta. També s’organitzen tallers i cursets, com el que imparteixen Miquel Porter i Miquel Montserrat sota el nom de CHIC (Curs d’Història del Cinema), que possibiliten, per exemple, la projecció clandestina d’El cuirassat Potemkin (Serguei Eisenstein, 1925); i s’edita el fanzine Fulls de Cineclub, on es parla dels films projectats.

Durant aquesta etapa assumeix la direcció Ramon Llop i es crea la secció de Ciències de la Comunicació al Centre de Lectura, on el cineclub se sent plenament representat. Això suposa un pas endavant com a branca audiovisual de l’entitat i atrau més gent interessada en cinema, tot i que, com tot canvi, genera també moments d’inestabilitat. Durant la temporada 1979-80 es produeixen una sèrie de divergències entre els integrants del cineclub i la junta directiva del Centre de Lectura de Reus, que dona com a resultat la suspensió de l’activitat durant la següent temporada i que precipita diversos canvis en la direcció del cineclub.

 

 

De la militància política a l’artística

Entre la dècada dels vuitanta i dels noranta, i malgrat que l’activitat cineclubista és sempre militant, la programació a poc a poc perd la seva vocació política per a centrar-se en l’essencialment cinematogràfica. Es projecten obres de grans cineastes contemporanis com Philippe Garrel, Marcel Pey, Kieslowski, i més endavant Peter Greenaway, Jim Jarmusch, Lars von Trier, Takeshi Kitano, Wong Kar-Wai, o els catalans Pere Portabella, José Luis Guerin, Marc Recha, Cesc Gay, Albert Serra... També s’organitzen cicles i projeccions a les quals acompanyen conferències o xerrades. Entre elles, destaca la que realitza Esteve Riambau el 1990 al voltant de la caça de bruixes de McCarthy o el curset sobre cinema i literatura que es coorganitza el mateix any juntament amb el departament de Llengua i Literatura del Centre de Lectura.

També s’organitzen les anomenades Festes temàtiques del cineclub, que consisteixen en una projecció i una exposició al voltant d’alguna obra o personatge rellevant de l’imaginari col·lectiu. Una d’aquestes festes es dedica al clàssic de Michael Curtiz Casablanca (1942), una altra al personatge de Tintin amb motiu del seu 60è aniversari, o a les figures del pirata o el vampir.

 

Durant les dues darreres dècades del segle XX, el Cineclub del Centre de Lectura de Reus té molta activitat i públic, amb dues sessions setmanals de cada pel·lícula i uns vint títols per temporada. Ni l’obertura dels multicines Lauren fan decréixer el públic de l’entitat, que arriba al canvi de mil·lenni en plena forma.

Caigudes i remuntades

Tanmateix, amb els 2000 es produeixen també molts canvis de paradigma, tant dins com a fora de l’entitat. Tot i que el cineclub renova la seva junta i prossegueix amb la seva programació regular, l’assistència decreix sensiblement. Les dues sessions que es programaven en anys anteriors es redueixen a una, i es deixen d’editar els fulls de sala amb la informació de cada pel·lícula. Per altra banda, a la ciutat també els cinemes comercials pateixen: el descens de l’afluència de públic i la crisi econòmica acaben de rematar les sales Lauren i Reus Palace, deixant el cineclub com a únic agent exhibidor de cinema a Reus, a banda dels Cinemes Axion.

És durant aquesta etapa de crisi econòmica que un nou canvi de junta directiva reactiva l’activitat, neixen nous cicles i es torna als materials didàctics com les fitxes de films. Amb Jom Pàmies, Marcel Banús, Xavier Robert i Venanci Bonet al capdavant, el cineclub proposa nous cicles, com les sessions de clàssics que se celebren a la sala d’actes del Centre de Lectura, amb la presentació de personalitats com Julio Lamaña o Juan Manuel Garcia Ferrer. Els cicles se centren en cineastes com Jean-Luc Godard, Lucchino Visconti o Luis Buñuel o en temàtiques concretes, com l’holocaust nazi. A més durant aquesta etapa s’obren col·laboracions puntuals amb altres entitats o esdeveniments com la Setmana Solidària o el BREUS, Festival de Cinema Curt Europeu.

 

Paral·lelament, el Teatre Bartrina segueix acollint, com ho fa des dels inicis, les sessions regulars del cineclub. La digitalització dels cinemes, en aquest sentit, no afecta el cineclub, que aprofita el projector del propi teatre i passa de fer sessions en 35 mm a fer-les en formats digitals, sigui DVD o Blu-ray. Amb tot, el 2019 el cineclub celebra el seu cinquantenari. Ho fa organitzant una exposició amb cartells històrics del cineclub, i de títols emblemàtics projectats a l’entitat, així com acollint l’assemblea general de la Federació Catalana de Cineclubs. És un període relativament positiu, que si bé no arriba a les xifres de públic anteriors, sí que conserva un gruix fidel d’unes cinquanta o seixanta persones per sessió. Així es manté, una mica més irregular, després de la pandèmia de la Covid, que interromp durant una temporada sencera l’activitat del cineclub. Superada l’etapa més crítica, la programació reprèn la seva programació amb els mateixos títols que van haver-se de cancel·lar-se el març de 2020.

 

Text redactat amb la col·laboració de Venanci Bonet.

Bibliografia:

BONET, Venanci (2014). Cineclub del Centre de Lectura: 1969-2014. Revista del Centre de Lectura. centredelectura.cat