Cineclub Olot

Mostra.jpg

Primeres passes

L’any 1969 Joaquim Romaguera funda el Cineclub Associació d’Enginyers, que neix com una entitat vinculada al Col·legi d’Enginyers Industrials de Barcelona. Romaguera, que ja havia fundat diversos cineclubs prèviament —el Condal, el Layetano, el Club Fòrum Cinematogràfic— i havia presidit el de l’Escola d’Enginyers (CCI), encapçala un cineclub que organitza les seves sessions a la sala d’actes del Col·legi, a la Via Laietana barcelonina. Durant els anys setanta, el Cineclub Associació d’Enginyers de Catalunya programa diversos cicles: l’any 1970 sobre els grans mestres del cinema; del 1971 al 1973 sobre cinema còmic; el 1974 i 1975 sobre grans tòtems del cinema francès i clàssics i nous talents del cinema alemany; i més endavant sobre cinema independent espanyol, cinema soviètic i cinema d’animació.

Tanmateix, durant tot aquest temps Romaguera i la seva junta fan una crida als socis a facilitar un relleu que permeti a l’entitat tenir continuïtat i noves energies per idear i dur a terme noves iniciatives. 

 

D’entrada, aquesta crida no fructifica, i això porta el cineclub a aturar-se temporalment durant gairebé tres anys. Torna el maig del 1981 amb la Primera Setmana de Cinema Experimental Espanyol, un cicle del qual es fa una publicació on Romaguera explica els motius de l’aturada del cineclub. És conseqüència, per una banda, de la baixada de l’activitat cineclubista a tot el país, fruit de l’auge de les sales d’art i assaig, i per l’altra de la crisi pròpia de la institució que els acull, el Col·legi d’Enginyers, que ha limitat el pressupost del cineclub i s’ha hagut d’adaptar a noves realitats socioeconòmiques.

 

 

Canvi de rumb

La direcció de Romaguera arriba a la seva fi l’any 1981, quan passa a dirigir i coordinar la Federació Catalana de Cineclubs, i des del 1982 assumeixen les regnes de l’entitat Martí Rom i Juan Manuel García Ferrer. Davant el canvi de paradigma cultural i cinematogràfic que viu el país entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, amb la consolidació de la Filmoteca de Catalunya a Barcelona i d’unes sales de cinema que ja no estan delimitades per la censura estatal, aquestes entitats s’han de repensar per seguir oferint estímuls genuïns al públic, especialment en grans ciutats com Barcelona.

 

És per això que els responsables del Cineclub Associació d’Enginyers decideixen relegar l’exhibició cinematogràfica a un segon nivell i dedicar les seves energies a la creació de materials didàctics relacionats amb la cultura del país. Així, Rom i García Ferrer enceten un projecte sobre personatges de la cultura que s’inicia el 1982 i s’allarga fins a l’any 2011, en què s’atura abruptament a causa de la crisi econòmica. Consisteix en l’edició anual d’un llibre i un curtmetratge documental sobre figures rellevants de la cultura catalana, especialment enfocades al cinema sempre obertes a altres disciplines artístiques.

Aquesta ambiciosa i reeixida iniciativa té com a resultat vint-i-vuit retrats de personalitats com Carles Santos, Albert Vidal, José Luis Guerin, Leopoldo Pomés, Joaquim Jordà, Eugènia Balcells, Miquel Porter, Ricard Salvat, Marta Pessarrodona o Julieta Serrano, entre moltes altres. I és que si en la majoria de cineclubs els materials físics estan supeditats als programes cinematogràfics, en aquest cas és al contrari: els membres del cineclub confeccionen materials divulgatius que després presenten acompanyats de debats, música o teatre i projeccions.

El nucli dels llibres consisteix en una llarga entrevista amb la persona —o persones— retratada en la qual es parla de la seva trajectòria artística i entorn, així com textos de gent propera que arrodoneixen la biografia i enriqueixen els punts de vista.

Enginyers8

Fi de cicle i retorn a les projeccions

Entre 2009 i 2011, en plena crisi econòmica, l’Associació d’Enginyers de Catalunya es veu obligada a reestructurar-se i renuncia a moltes de les seves activitats i ramificacions. Com a conseqüència, el cineclub ha d’abandonar la seva sèrie de monografies i, per no dissoldre’s definitivament fa un retorn a la programació cinematogràfica i formativa. Tot i que no té una programació regular, organitza sessions de cinema a la sala d’actes dels Jesuïtes de Casp, projectant clàssics de cinema i posteriors col·loquis. Entre els films programats hi ha El riu (Jean Renoir, 1951), L’Atalante (Jean Vigo, 1934), Un ladrón en la alcoba (Ernst Lubitsch, 1932), El extraño viaje (Fernando Fernán-Gómez, 1964), El cas Winslow (David Mamet, 1999), així com rareses contemporànies amb poca trajectòria comercial com El honor de las injurias (Carlos García-Alix, 2007).

També col·laboren amb altres cineclubs i associacions per a organitzar sessions com una projecció del cicle Cineastes de Granollers, de l’Associació Cultural Granollers, els curtmetratges dels Premis Gaudí, de l’Acadèmia del Cinema Català, o cicle de Cinesud, entre altres. Paral·lelament, s’organitzen seminaris en els quals s’estudia i es debat al voltant d’algunes escenes magistrals de la història del cinema. Aquests seminaris, anomenats “Ombres Mestres” consisteixen en tres sessions dedicades a un cineasta o moviment cinematogràfic concret, un element del llenguatge —els tràvelings, el fora de camp, el tractament sonor...—, i la semiòtica d’un objecte o acció —l’escala, el mirall, el ball...—. Consten de xerrades, projeccions i debats. Actualment, malgrat les limitacions pressupostàries, el cineclub manté aquesta activitat anual i organitza puntualment projeccions en col·laboració amb altres entitats.

 

Text redactat amb la col·laboració de J.M. García Ferrer.

Bibliografia:

ROM, Martí (2015). Cine Club Associació d’Enginyers: Orígens. martirom.cat ROM, Martí (2015). Cine Club Associació d’Enginyers. 1982: Personatges de la cultura. martirom.cat ROMAGUERA, Joaquim (dir.) (2005). Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

 

bannerweb candidatesxiii