Notícies

Ens deixa Montserrat Carulla, Gaudí d’Honor 2013

Carulla va ser la primera dona en recollir el guardó honorífic de l’Acadèmia del Cinema Català

L’actriu Montserrat Carulla ens deixa a l’edat de 90 anys, després d’haver estat la primera dona en recollir el premi d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català el 2013, que va voler reconèixer “la seva extensa i prolífica carrera dedicada a la interpretació i el seu compromís amb la professió i la societat”. 

D’una gran trajectòria teatral, Carulla va treballar al costat de grans directors de cinema, com Vicente Aranda, Josep Maria Forn, Mario Camus o Ventura Pons. A més del Gaudí d’Honor, Montserrat Carulla va ser distingida amb nombrosos premis: el Premi Margarida Xirgu (1992), la Creu  de Sant Jordi (1995), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic (1999) i la Medalla d’Or de la Generalitat  de Catalunya (2008).

Nascuda a Barcelona el 1930, Montserrat Carulla va començar en aquest ofici fent teatre amateur, abans d’ingressar a l'Institut del Teatre de Barcelona a finals de la dècada dels 40. Vint anys més tard començaria a treballar en el teatre professional i arribarien els grans èxits i el respecte i l’estima del públic, fidel a una de les més grans actrius del país.

Des que el 1951 debutés a la gran pantalla amb Surcos, de José Antonio Nieves Conde, Carulla ha treballat al costat de grans directors de cinema. Aquest títol, considerat per la crítica una de les millors pel·lícules de la història del cinema espanyol i referent del neorrealisme, és recordat per l’actriu com “un gol que li van marcar al franquisme”.

Després arribaria Vida de familia (1963), primer i últim llargmetratge de Josep Lluís Font, una mirada crítica i desencisada a la burgesia de Barcelona, feta en un moment en què la producció cinematogràfica catalana trobava impediments i recels per expressar-se sobre la realitat social. Montserrat Carulla interpretava aquí una jove ambiciosa que s'enfrontava a la rigidesa de la família pel control del patrimoni.

Ja en plena transició, Montserrat Carulla va participar en un títol pioner en el tractament  explícit de la transexualitat: Cambio de sexo (1977), de Vicente Aranda. Poc després l’actriu rodaria Companys, procés a Catalunya (1979), de Josep Maria Forn, crònica de l'últim any i mig de la vida del president de la Generalitat de Catalunya i un dels primers exemples del cinema històric català. En un altre registre rodaria El vicari d'Olot (1982), de Ventura Pons, una pel·lícula fresca i descarada sobre el dret a la diferència sexual.

Amb Tu nombre envenena mis sueños (1996), de Pilar Miró, Montserrat Carulla tornaria al cinema després d’anys sense feina a la gran pantalla. Poc després arribarien dues adaptacions literàries: El pianista (1998), debut de Mario Gas en el llargmetratge a partir de la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán, i La ciutat dels prodigis (1999), d’Eduardo Mendoza, una reconstrucció de la Barcelona cosmopolita de l’Exposició Universal de 1888, portada al cinema per Mario Camus.

La darrera aparició de Montserrat Carulla a la gran pantalla va ser a El orfanato (2007), òpera prima de Juan Antonio Bayona. De la seva inquietant encarnació del personatge de Benigna Escobedo, la dolenta d’aquesta història, Carulla conserva un excel·lent record: “em va permetre treballar amb un gran equip de professionals i d’una gran qualitat humana”.

L’actriu també ha fet doblatge al català i al castellà i ha treballat en nombroses sèries de televisió, com La saga dels Rius (1976), Oh! Europa (1994) i Oh! Espanya (1996), Secrets de família (1995), Dones d’aigua (1997), Laberint d’ombres (1997), El cor de la ciutat (2000), Hospital Central, Crematorio (2011) o La Riera (2012).

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat