Notícies

Vicky Peña i Àlex Brendemühl: Premis Jordi Dauder 2015

La cinquena edició del Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, guardona a l'actriu Vicky Peña i a l'actor Àlex Brendemühl, que recolliran el premi durant la cerimònia d'inauguració del certamen el divendres 10 d'abril.

L'any 2011, la divuitena edició de la Mostra, organitzada per l'Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà, inaugurava el Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català, un guardó que porta el nom del desaparegut actor, Premi Gaudí d'Honor de l'Acadèmia 2011 i fidel col·laborador del certamen des de la primera edició, que es va estrenar reconeixent l'actor Lluís Homar (2011), al director de cinema Agustí Villaronga (2012), a l'actor Pere Arquillué i al director Pere Portabella (2013) i en la passada edició a l'actriu Emma Vilarasau i a la directora Mar Coll (2014).

Vicky Peña Carulla (Barcelona, 11 de gener de 1954), actriu de teatre, televisió, cinema i doblatge, és filla dels actors Felipe Peña i Montserrat Carulla. Després d'haver treballat diversos anys com a infermera, va debutar al teatre l'any 1974 amb El criat de dos amos de Carlo Goldoni, dirigida per Esteve Polls i va actuar a diversos programes televisius, entre els quals La Senyora García se confiesa d'Adolfo Marsillach (1974) o A Electra le sienta bien el luto, d'Eugene O´Neill (1985).

Debuta en cinema amb Cambio de sexo de Vicente Aranda (1976) i des de llavors ha participat en pel·lícules com Dragon Rapide de Jaime Camino (1986), El placer de matar de Félix Rotaeta (1988), Secretos del corazón de Montxo Armendáriz (1996), Piedras de Ramón Salazar (2001), Las voces de la noche de Salvador García Ruiz (2002), El Cònsul de Sodoma de Siegfrid Monleón (2009), Catalunya über alles! de Ramon Termens (2010) en la qual va compartir repartiment amb Jordi Dauder, o Un berenar a Ginebra de Ventura Pons (2012).
Ha estat dues vegades candidata al Goya com a actriu de repartiment (Secretos del corazón i El Cònsul de Sodoma) i va rebre el Premi Gaudí com a actriu de repartiment per Catalunya über alles!.

Al teatre, mitjà professional en el qual ha desenvolupat principalment la seva trajectòria, ha representat obres de Brecht, Priestley, Chéjov, T. Williams i McDonagh, entre altres autors, sent dirigida principalment per Mario Gas, així com per Lluís Pasqual, Konrad Zsiedrich o Carlota Subirós (Après moi le déluge, de Lluïsa Cunillé, en la qual va compartir escenari amb el seu benvolgut amic Jordi Dauder). També ha intervingut en diverses obres musicals (Weill, Sondheim) dirigides per Mario Gas.

Ha rebut quatre premis Max com a actriu protagonista, el Margarida Xirgu, tres Premis Butaca i el Premi Nacional de Teatre, entre altres guardons. Actualment està representant en gira l'obra El largo viaje del día hacia la noche de Eugene O´Neill i recentment ha rodat la pel·lícula Juegos de familia dirigida per Belén Macias.

Àlex Brendemühl i Gubern (Barcelona, 27 de novembre de 1972) és un actor espanyol de cinema i teatre. Fill de pare alemany i mare espanyola, va estudiar en el Col·legi Alemany de Barcelona. És llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona i també ha cursat 5 anys de fagot i solfeig i 3 de saxo. Parla català, castellà, anglès, francès i alemany, la qual cosa li ha permès desenvolupar la seva carrera en diferents països. Els seus inicis com a actor es remunten al teatre i, més tard, a la televisió, on ha tingut l'oportunitat de treballar en diverses sèries. També ha participat en algunes tv movies, amb directors com Jordi Cadena, Carles Torrens, Eduard Cortés, Silvia Munt o Agustí Villaronga. La seva primera aparició al cinema va ser en la pel·lícula de Ventura Pons El perquè de tot plegat (1995) i al 1999 tindria l'oportunitat d'interpretar el seu primer paper protagonista a una pel·lícula d'Agustí Vila Un banco en el parque. Durant la seva trajectòria professional al cinema ha treballat en pel·lícules de Jaime Rosales, Cesc Gay, Joaquín Oristrell, Judith Colell, Pere Portabella, Ventura Durall o Sígfrid Monleón. I més recentment amb Óscar Aibar, Lucía Puenzo, Lluís Miñarro o Isaki Lacuesta.

Al 2009 va guanyar el Premi Gaudí al Millor Actor pel seu paper a Les dues vides d'Andrés Rabadán de Ventura Durall i ha estat nominat en dues ocasions més, amb El bosc d'Óscar AIbar el 2012 i Stella Cadente de Lluís Miñarro el 2015. També va ser reconegut el 2013 a Argentina amb el Premi Cóndor de Plata per la seva interpretació a Wakolda, el metge alemany de Lucía Puenzo i ha estat guardonat amb altres premis, tals com el Premi Sant Jordi o la Biznaga de Plata del Festival de Màlaga. Més enllà de la seva carrera com a actor, en més d'una ocasió ha treballat darrere de les càmeres i ha estat coautor del guió de Yo (Rafa Cortés, 2007), pel·lícula que va guanyar el premi a la Pel·lícula Revelació de la crítica a Cannes.

Al 2009 va dirigir el seu primer curtmetratge, Rumbo a peor que va participar en la secció oficial del Festival de Cannes.

A la temporada 2010-2011 del Liceu, va participar en el repartiment de l'òpera El cazador furtivo.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat