Notícies

Àlex Gorina conversa amb Albert Serra al Sala 33 de dijous 24 d'abril a les 22:45h.

L'estiu passat, el jurat del festival de Locarno va atorgar la màxima distinció, el Lleopard d'Or, a Història de la meva mort (2013) d'Albert Serra. L'últim llargmetratge d'Albert Serra també va ser seleccionat pel Festival de Toronto i, tot just fa unes setmanes, va formar part de la restringida tria del cicle New Directors/New Films que organitzen conjuntament la Film Society of Lincoln Center i el MoMA, de Nova York. L'atenció d'aquests prestigiosos fòrums internacionals dóna una mesura de l'interès d'un projecte radical i visionari, que el propi director defineix com "una experiència cinematogràfica única, a la qual s'hi ha d'entrar amb curiositat i una certa paciència".

Certament, Història de la meva mort és un treball artístic de primer ordre i, alhora, un joc intel·lectual i sensorial molt suggeridor, en el que no hi falten els tocs d'humor. El film pren el títol de l'autobiografia de Giacomo Casanova, Història de la meva vida (1791-98), i presenta el famós llibertí ja entrat en anys, però amb l'esperit de coneixement intacte. Un dels seus viatges el porta als Carpats, en companyia del seu fidel servent Pompeu (un Lluís Serrat impagable) i allà entrarà en contacte amb una atmosfera enrarida, dominada per la violència del Comte Dràcula. Una confrontació tan lliure com apassionant, Casanova i Dràcula, dos seductors en col·lisió, per representar el pas del món de les llums i el racionalisme al de la foscor i el romanticisme.

Sala 33 acull la primera emissió televisiva d'una pel·lícula altament arriscada i singular, ofereix una conversa enriquidora amb Albert Serra, un cineasta que sovint ha aixecat polèmica amb les seves paraules, però que ostenta un ideari temàtic, estètic i metodològic propi i fonamentat. El programa es completa amb les intervencions de Vicenç Altaió, el poeta i assagista que debuta com a actor en el film amb una interpretació memorable de Casanova, i que qualifica el treball amb Albert Serra com "una de les experiències més radicals de la creativitat".

Lourdes Pérez i Rosa Tharrats van rebre el Premi Gaudí 2014 al Millor Vestuari per Història de la meva mort.