A mitjans dels anys 40, Pau Casals és considerat el millor músic del moment. Viu exiliat a Prada de Conflent, des d’on intenta ajudar les famílies republicanes amb necessitats, i on sovint ha de protegir-se de la Gestapo que controla la zona. Un cop acabada la guerra, Casals té l'esperança que la victòria aliada suposarà també la fi de la dictadura franquista a Espanya. Però els desitjos de Casals no es compleixen i, en conseqüència, El mestre decideix no tornar a tocar en públic mentre Franco continuï al poder i les potències occidentals no es determinin a forçar la seva caiguda. Mentrestant, malviu de donar classes a alumnes de violoncel.