LES STARS DE STUDIO FILMS

studio films2

...I UNA MICA MÉS D'HISTÒRIA

El salt de les Jordi al cinema

Les actrius de teatre Elena Jordi i la seva germana Tina Jordi no foren alienes al món del cinema. Un món que arrelava amb força en la mesura que les seves fantasies s’anaven fent presents a les ciutats i als pobles.

Entre els anys 1915 i 1920, Barcelona va ser una de les capitals europees del cinema mut. Entre les companyies més destacades hi trobem l’Excelsa Films, la Boreal Films, l’Argos Films, la Barcinógrafo, la Cabot Film, la Condal Film, la Segre Films, la Royal Films, la Hispano Films, o la Studio Films.

Studio Films va néixer com a laboratori especialitzat en cinematografia l’any 1915 fundada per dos grans tècnics, i bons amics procedents de la casa Pathé on havien dirigit el prestigiós Pathé Journal i del Barcinógrafo, en Joan Solà i Mestres (1878-1922) i l’Alfred Fontanals i Sala (1883-1944). Estava ubicat al carrer de la Universitat, en els baixos del número 13, i tenia la secció de lloguer de pel·lícules en les oficines del carrer Claris de Barcelona. Fora de Catalunya tenia una sucursal a Madrid, situada al Paseo de Recoletos. Per fer-se una idea de la seva dimensió a nivell internacional direm que, en els bons moments, va arribar a tenir representants a París, Londres, Milà, Nova York, Mèxic, Buenos Aires i Egipte.

Segons Miquel Porter i Moix amb la Studio Films “El cinema del país comença una nova etapa que, i de moment, semblà la del seu definitiu assentament, Els capdavanters de l’evolució foren Joan Solà-Mestres i Alfred Fontanals, dos ex-tècnics de la Barcinógrafo, que mitjançant la seva productora, la Studio Films, aconseguiren omplir les sales de tota la península amb les insospitades, poc lògiques i emocionants aventures de quatre grans actrius de cinema: Lola Paris, Blanca Valoris, Elena Jordi i Silvia Mariategui”.

Però com van entrar en contacte les Jordi, actrius de teatre de vodevil, amb el món del cinema, i amb la Studio Films? Tot i que era molt freqüent que els actors i actrius del cinema mut vinguessin del món del teatre (Adrià Gual, Margarida Xirgu, Domènec Ceret, Josep Santpere en són alguns exemples), i que aquesta fos, de fet, una experiència desitjada per la majoria d’actrius i actors per les possibilitats que oferia, no era un salt a l’abast de tothom.

En el cas de la Jordi, sembla que la figura clau és Domènec Ceret (1865 -1922), actor i company de projectes teatrals de les Jordi a qui, preocupats per augmentar la qualitat de les produccions, Solà i Fontanals contractaren l’octubre del mateix any. No ens hauria d’estranyar, per tant, que fos el mstudio filmsateix Ceret qui pensés en elles quan dirigia la Studio Films.

Segons Palmira González, Ceret va portar al món del cinema: “l’ambient d’un teatre bastant escàs de valors artístics però del gust d’un nombrós grup d’espectadors”, com sabem es refereix al món del teatre de vodevil. Ella mateixa esmenta que entre les incorporacions fetes per Ceret a Studio Films amb motiu de les grans produccions que volia afrontar, hi trobem les germanes Jordi: “L’elenc d’actors de Studio Films s’havia eixamplat per aquestes pel·lícules i comptà a les seves files, juntament amb Josep Font, i l’estrella Lola Paris, amb altres figures de l’escena muda, com les famoses germanes Elena i Tina Jordi, Alberto Martínez, Ernesto Treves, Baltasar Banquells, Julian de la Cantera, Trino Cruz, Carolina López i la nena Reiggine".

Miquel Porter i Moix ho explica així a la revista L’Avenç dedicada a “El cinema a Catalunya”: “Però de totes les productores sorgides en aquest moment, la més viva i interessant és la Studio Films [...] Amb els planteigs més oberts que les demés productores, fan un tipus de cinema eminentment popular i internacional en el gust. A les seves cintes d’aventures inicien una política d’actors en la creació de “stars”: Elena Jordi i Lola Paris esdevenen figures populars”.

La voluntat de la Studio Films de crear estrelles pròpies que poguessin agradar al públic d’aquí, i tenir, al mateix temps, projecció mundial, va comportar la creació d’una “escola d’actrius” que en l’any 1918, tenia com a directora la Lola Paris, primera actriu de l’empresa. A la revista El Cine ho explicaven així: “La importante manufactura española Studio Films S.A. establecerá en su amplia galeria una Escuela teórico-práctica solo para señoritas, bajo la dirección de la popular actriz de pose, Lolita Paris. Como el fin de la Escuela es crear actrices cinematográficas, solo serán admitidas las que la dirección considere que han de ser aptas para el arte cinematográfico, siendo, por lo tanto, la enseñanza libre de todo gasto para las discípulas admitidas”.

Les pel·lícules d’Elena i Tina Jordi a Studio Films

Pel que sabem, fins ara, les Jordi actuaren en algunes de les millors pel·lícules dirigides per Domènec Ceret en aquest període a la Studio Films, la majoria d’elles filmades, i estrenades, entre l’any 1916 i el 1918.

Aquestes són les quatre pel·lícules de la Studio Films en què van participar les Jordi:

La loca del Monasterio, de Domènec Ceret (1916).

Probablement la primera pel·lícula on Elena Jordi intervé, amb un paper secundari. Dirigida i escrita per Ceret a partir d’un text de Salvador Ardèvol, La loca del Monasterio es va estrenar el novembre de 1916 al Cinema Salón Cataluña de Barcelona. A Madrid, la pel·lícula es va estrenar el dia 5 de gener del 1917.

L’estrena va anar precedida d’un gran llançament publicitari tant en les revistes de cinema, com a la premsa en general. La majoria dels anuncis es referien a la pel·lícula com un “drama emocionant”, i plena “d’escenes interessants”. Pel que feia referència a l’escenografia s’anunciaven: “Grandiosos panoramas de la agreste montaña de Montserrat”.

El repartiment era excel·lent, amb el millor de l’escena de Barcelona: Lola Paris, Elena Jordi, Consuelo Hidalgo, Domènec Ceret, Josep Font, Tino Cruz, Ernesto Treves i la nena Reiggini.

La revista Arte y Cinematografía es feia ressò de l’èxit de públic i econòmic del film: “Con verdadera complacencia apuntamos, el señalado éxito obtenido en el Salón Cataluña por Studio Films, con su obra La loca del Monasterio, que de tan interesante modo interpreta la señorita Paris. La obra al decir de la empresa, ha sido una de las que mayores rendimientos ha dado, calculando que no han bajado de 25.000 personas las que han desfilado por el salón para ver tan hermosa obra española. La cinta, que terminaba la tarde del domingo 10, tuvo que ser prorrogada por la noche a petición del público. Felicitamos a todos y nos felicitamos nosotros”.

Regeneración, de Domènec Ceret i Joan Solà i Mestres (1916).

Filmada la tardor de 1916 i estrenada el mes de gener de 1917, es tractava d’un drama “amb sentit moralitzador”, d’argument senzill. El repartiment, encapçalat per Josep Font i Lola Paris, Reiggini, Carolina López i Tino Cruz, inclou Tina Jordi en un petit paper. Segons deia la premsa del moment, Elena Jordi no va participar en aquesta pel·lícula perquè les seves activitats teatrals no ho permeteren. La bellesa de Tina Jordi i les seves capacitats d’actriu de cinema eren reconegudes cada vegada més pels espectadors.

La revista Arte y Cinematografia explicava, d’aquesta manera, la seva impressió sobre la pel·lícula Regeneración: “Desde el primer cuadro se entra en la obra, se entra bien y con discreción, se teje muy finísimamente, y en un momento de la intriga sobre situaciones que convencen y surgen con naturalidad y cuando estamos en tales momentos comenzamos a ver un decoroso desenlace; pero no tan decoroso, tan original y tan rápido como el que se nos presenta y que hace subir la película en belleza y, por tanto en valor. Quizás esta es, hasta el presente, la mejor de todas las obras de la Studio, aun contando con alguna nota que por su insignificancia no merece pararse en ella... La representación, muy elegante y rica; la dirección merece un aplauso, el señor Ceret, y en general todos merecen una sincera felicitación”.

Humanidad, de Domènec Ceret i Alfred Fontanals (1916).

Escrita per Salvador Ardèvol i amb fotografia de Solà i Mestres, és el projecte que consolida Tina Jordi com a actriu de cinema. El diari La Lucha, l’any 1917, així ho reconeixia: “Humanidad contiene cuadros dignos de compararse con las mejores películas extranjeras. En esta película hemos conocido dos artistas que poseen relevantes condiciones para triunfar en este género: Tina Jordi y Alberto Martínez. Tina Jordi...vive intensamente lo que hace sin preocuparse de la hipócrita y estúpida pudorosidad de otras artistas nacionales, dentro de la corrección artística”.

Fins i tot s’insinuava en altres articles que la Tina, esperonada pel seu èxit, pensava dirigir i produir, en el futur, les seves pròpies pel·lícules.

Humanidad era una superproducció en la que van participar setanta actors, i més de tres mil figurants. Es parlava d’un pressupost d’enregistrament a l’entorn de 100.000 pessetes. El repartiment estava format per: Lola Paris, Alberto Martínez, Tina Jordi, Carolina López, Baltasar Blanquells, Vicenç Ciurana, Tino Cruz, Pepe Font, J. Ponseti i Pepita Ramos “La Goyita”.

Per l’estrena de la pel·lícula el març de 1917, es va escollir el Teatro Nuevo, del Paral·lel amb entrades a 1 pesseta la butaca i 25 cèntims la general. “Se ha estrenado la grandiosa película Humanidad de la Studio Films. El Teatro Nuevo estaba como en los dias de las grandes solemnidades y atestado de público de todas las clases sociales".

En la pel·lícula es feia un tractament molt realista dels ambients marginals, i la proposta per sortir-ne era tan innovadora que la censura no va saber massa com agafar-la. Tant podia semblar una clara provocació, com una gran proposta didàctica. El Diario del Comercio parlava de la suposada immoralitat que alguns atribuïen a la pel·lícula: “Alguien ha dicho que adolece de inmoral y de ello hemos de protestar, puesto que en la misma sólo hallamos escenas de la vida real trasladadas a la pantalla con toda pulcritud, moralidad y una realidad admirable”.

La herencia del diablo, de Domènec Ceret i Joan Solà i Mestres (1917).

Escrita de nou per Salvador Ardèvol, i amb fotografia del mateix Solà, la nova producció de Studio Films era en realitat la continuació de La loca del Monasterio (1916), encara que el nexe d’unió argumental entre les dues era molt feble. Tina Jordi encapçalava el repartiment al costat de noms com Lola Paris, Assumpció Casals, Alberto Martínez i el mateix Domènec Ceret, entre d’altres.

La pel·lícula classificada en el gènere d’aventures, es va filmar a Barcelona, Tossa, Costa Brava i Montserrat, i va ser la darrera pel·lícula de Domènec Ceret a Studio Films. Sembla que quan es va estrenar, el 18 de febrer de 1918, Ceret ja havia deixat aquests estudis.

En aquesta pel·lícula Tina Jordi interpretava el paper d’una jove que Adolfo Marsillach tenia segrestada per haver-la confós amb una altra noia. El fet que el “malvat” de la pel·lícula es digués Adolfo Masillach, va provocar la denúncia d’un dramaturg i periodista amb el mateix nom, Adolfo Marsillach i Costa, conegut pel seu anticatalanisme i les seves idees lerrouxistes, que considerava que es feia una utilització malintencionada del seu nom en la pel·lícula. Com a detall curiós dir que era l’avi del dramaturg i actor Adolfo Marsillach.

Per aquest motiu Studio Films va haver de retirar la pel·lícula per ordre governativa una setmana després, de la seva estrena, fins que finalment tot es va aclarir i es va continuar amb la seva exhibició.

El trasllat a “La casa de vidre” a Sants

La importància que van prendre tan artísticament com econòmicament les produccions de la Studio Films, va obligar a incrementar el nombre i la qualitat dels actors, i a fer inversions en material i instal·lacions.

Una mostra d’això va ser la compra l’any 1918, dels estudis, i laboratoris que la Boreal Films de Fructuós Gelabert tenia en el número 106 del carrer de Sants. La revista Arte y Cinematografía ens explica aquest fet en un llarg i simpàtic article: “Pero digamos algo de la adquisición de la Studio. Esta empresa industrial ha adquirído la inmensa galeria de “pose” y los Laboratorios construidos en el 106 de la calle de Sans por la Boreal Films.[ ...] No he pretendido saber lo que la cesión ha costado, pero estimo que en lo que ha quedado la adquisición y lo que costaria hoy construirla hay un beneficio para Studio del cincuenta por ciento [...] Prescindamos de detallar la gran instalación. Allí tiene la casa Studio Films donde trabajar a todo placer y quiera Dios que sea, para bien de todos.”

Imatges
1. Fotografia de la seu de Studio Films a Sants. Autor: desconegut. Font: CUNILL CASALS, Josep. Elena Jordi: una reina berguedana a la cort del Paral·lel (Àmbit de Recerques del Berguedà, 2021).
2. Retrat de Tina Jordi. Autor: Walken (1914). Font: Filmoteca de Catalunya
3. Retrat d'Elena Jordi. Autor: Areñas (1910). Font: Filmoteca de Catalunya
4. Cartell de La loca del monasterio. Autor: desconegut. Font: CUNILL CASALS, Josep. Elena Jordi: una reina berguedana a la cort del Paral·lel (Àmbit de Recerques del Berguedà, 2021).

bannerweb candidatesxiii