El director mallorquí Agustí Villaronga va acceptar el repte que la productora Isona Passola li va proposar: a partir d’uns relats de l’escriptor Emili Teixidor, dibuixar un retrat cru, sec i rosegat de la postguerra.
Un enfocament cap a les figures menys representades de la foto de la època, juntament amb la mestria en la configuració de personatges de l’escriptor d’Osona, i l’inoblidable repartiment del film, van configurar un èxit instantani, i ràpidament es va transformar en la pel·lícula més premiada de la història del cinema català.
Juntament amb l'actor Roger Casamajor, i amb la companyia d’Agustí Villaronga, Àlex Gorina repassa al Sala 33 amb ells algunes de les escenes més emblemàtiques d’una pel·lícula que ja és història.