La memòria i els llocs de la transmissió. Una perspectiva de gènere

Del 15 de febrer al 8 de març, El Born CCM organitza el curs “La memòria i els llocs de la transmissió” (tots els dijous, de 19 a 21 h) dirigit per la professora de Filosofia de la UB i membre del Seminari Filosofia i Gènere, Fina Birulés. El curs consta de quatre sessions i parteix del “problema de la transmissió en una època en què el lligam amb el passat s’ha tornat problemàtic i alhora necessari”. El futur ha perdut el valor que tenia fins al moment com a promesa de millora i de progrés, i el focus s’ha establert en el moment present. Alhora es constata una progressiva voluntat de posada en valor de l’experiència i reivindicació de la memòria.

El curs pivota sobre aquests eixos, als que en suma d’altres, com la perspectiva de gènere: el paper jugat per les dones en aquesta transmissió de la memòria i l’experiència i com àmpliament no han gaudit de les mateixes possibilitats. També, mitjançant aquest curs, es vol recuperar el llegat de pensadores i filòsofes del segle XX poc conegudes, a la vegada que es mira cap al passat per a descobrir el rol desenvolupat –i destacat- d’algunes dones de classe privilegiada en la difusió dels ideals revolucionaris francesos durant els segles XVII i XVIII. En una sessió també es tracta l’aportació dels moviments feministes al món de l’art, la influència que han tingut en els últims 40 anys i com han contribuït a la creació de moviments i construcció de discursos.

CURS:

Sessió 1 · 15 de febrer de 2018, de 19 h a 21 h
L’ACCELERACIÓ CONTEMPORÀNIA DEL TEMPS I EL TRÀFEC AMB LA MEMÒRIA
En els darrers anys s’ha parlat de crisi en l’experiència contemporània del temps i la categoria de present ha anat convertint-se en dominant i en l’únic horitzó possible. El futur sembla haver perdut la potència simbòlica que havia tingut i se’ns apareix ple de perills. Alhora, creix la sensació d’un gran tràfec amb la memòria, el lloc del passat. Amb aquests antecedents, ens plantejarem la qüestió de la transmissió en una època com la actual.

Fina Birulés (Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC)

Sessió 2 · 22 de febrer de 2018, de 19 h a 21 h
PERDUDES EN LA TRANSMISSIÓ? MEMÒRIA DE L’OBRA I DEL PENSAMENT DE LES FILÒSOFES DEL SEGLE XX
Des de fa més de tres dècades, el feminisme ha anat desenvolupant un treball de recuperació de l’obra de les dones. En aquesta sessió s’abordarà la qüestió de la transmissió del pensament de filòsofes del segle XX. Sabem que el cànon els ha estat particularment hostil, i que, tot i que en els darrers anys, algunes filòsofes han estat objecte de gran interès —per exemple, Hannah Arendt, Simone Weil i Maria Zambrano—, continuen sense estar inscrites de ple dret en la tradició del pensament filosòfic.

Fina Birulés (Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC)

Sessió 3 · 1 de març de 2018, de 19 h a 21 h
TRANSMISSIÓ: PERPLEXITATS I RISCOS
Reconeixement i transmissió: notes per impugnar un paradigma. La transmissió d’un cert saber de les vides viscudes en el límit, en la frontera, en els marges, a través d’algunes figuracions conceptuals del pensament filosòfic femení, serà el punt de partida per analitzar la mecànica de la inclusió i l’exclusió mitjançant el reconeixement i per bastir un discurs sobre les llums i les ombres de la transmissió, sobre les seves possibilitats i els seus riscos.

À. Lorena Fuster (Universitat de Barcelona.
Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC)

En temps d’artivismes, sororitats i emocions: les interaccions canviants entre art i feminisme. Des de la dècada dels setanta del segle XX, les interaccions entre art i feminisme no han deixat d’incidir en el camp de l’art contemporani. Per això hem de reflexionar sobre el llegat material i immaterial creat a partir d’aquesta interacció, i sobre com transmetre’l sense generar genealogies excloents.

Lourdes Méndez (Universidad del País Vasco)

Sessió 4 · 8 de març de 2018, de 19 h a 21 h
ALTRES ARRELAMENTS EN LA HISTÒRIA: DUES EXPERIÈNCIES FRANCESES
La presa de poder de les dones a la França dels segles XVII i XVIII. Tot i estar sotmeses a l’autoritat masculina, excloses dels estudis i de la plenitud de drets, les dones de la noblesa francesa van gaudir d’una posició privilegiada des de les primeres dècades del segle XVII. Van definir les característiques de l’estil de vida aristocràtic i van obtenir dels escriptors una literatura coherent amb els seus gustos: novel·la, escriptura aforística, casuística amorosa. Mlle de Scudéry va originar el primer moviment feminista modern; Mme de La Fayette va iniciar la moderna novel·la psicològica, i Mme de Sévigné va confirmar el primat de les dones en l’escriptura epistolar. I és que les dones, amb els seus salons, formaren una xarxa formidable de difusió del pensament de les Llums.

Benedetta Craveri (llengua: italià)

L’atenció als vençuts. Simone Weil i la gènesi de la justícia anamnètica. Proposem llegir l’obra de Simone Weil dins d’una visió de la justícia internacional lligada a la memòria. En aquest marc, l’atenció als oprimits i als vençuts apareix com a gest de resistència enfront del des-arrelament i de la barbàrie. Un gest que presenta grans reptes en el terreny ètic, polític i jurídic.

Emilia Bea (UV)