Patrimoni Cinematogràfic Català

Cinema Quinqui

No tots els Quinquis estaven a la Mina

L'Acadèmia dedica la seva Acció de Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic del 2023 al Cinema Quinqui, un gènere estretament vinculat a Barcelona, l'extraradi urbà, i per extensió l’àrea metropolitana, amb tentacles a altres ciutats del territori, especialment Girona.

La idea és recuperar unes pel·lícules que van ser molt populars, però poc valorades per la crítica i sobretot per la societat, especialment la dels barris on es localitzen les històries. Amb aquesta petita selecció volem mostrar que els quinquis no es limitaven a uns films o a un barri, sinó que es poden trobar en pel·lícules o escenaris aparentment molt allunyats del model que va marcar Perros callejeros.

A la selecció hi ha tres dels títols fonamentals del Cinema Quinqui dels setanta i els vuitanta: Perros callejeros, del 1977, que en certa manera inaugura el gènere; la segona part de Perros callejeros del 1979, que consolida el gènere; i Yo, El Vaquilla, del 1985, que es pot considerar l'última pel·lícula quinqui realment interessant; totes tres dirigides per José Antonio de la Loma. Però a més d'aquests films indispensables, hem volgut recuperar dos títols que ens sembla que els emmarquen: d’una banda la pel·lícula de Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa, del 1984, ambientada l’any 1957, perquè la figura emblemàtica de Manolo, el Pijoaparte, és un clar antecedent dels quinquis dels setanta; i de l’altra Fanny Pelopaja, que Vicente Aranda va rodar el 1984, protagonitzada per una quinqui desarrelada del seu entorn, una post quinqui. En aquesta relació no podia faltar el film de Daniel Monzón, Las leyes de la frontera, que el 2022 va fer una relectura contemporània d'aquest gènere, portant-lo a l'actualitat.

L'Acadèmia vol amb aquest cicle reivindicar que barris i ciutats associades al Cinema Quinqui, eren en realitat llocs amb enormes conflictes socials, en els quals es van gestar potents moviments col·lectius que des dels anys setanta lluitaven per transformar-los. És possible entendre el Cinema Quinqui com una manera de posar en pantalla realitats socials fins ara amagades i així denunciar-les d’alguna manera? Segueix essent necessari mostrar aquestes realitats marginals de la nostra societat en la qual els quinquis dels setanta han deixat lloc a les bandes llatines o els guetos musulmans? Aquestes pel·lícules ens demostren que sí. S’està fent? Qui ho hauria de fer? De la mateixa manera que el Cinema Quinqui ens ha permès fer un exercici de memòria d’un temps passat, hauria de ser un deure del nostre cinema present deixar memòria ara del moment, i fer-ho de la mà de les persones que formen part d’aquestes realitats, per a què el futur les pugui reflexionar. Nuria Vidal.

   

patrimoni històric català

Teatre Mundial

La Bisbal d'Empordà

Cinema Catalunya

Ribes de Freser

Sala Mozart

Calella

Casal Camprodoní

Camprodon

Cinema Catalunya

Terrassa

Cinemes Imperial

Sabadell

Cinema Bosque

Barcelona

Cinema Prado

Sitges

Centre Parroquial

Argentona

   

La Calàndria (El Masnou)

Història del cinema

Segons consta en el llibre d’actes de l’entitat, a data 16 de gener de 1910 ja funcionava a la societat La Calàndria d’El Masnou un cinematògraf a càrrec del senyor Baldomero Guarda. No es té constància de cap contracte d’explotació amb Guarda però tot sembla indicar que aquest empresari llogava el local per realitzar sessions cinematogràfiques amb material de projecció propi.

Aquestes sessions tenien èxit entre els ciutadans d’El Masnou ja que en sessió datada el 28 de març de 1910, la Junta Directiva proposa instal·lar directament un cinematògraf i oferir espectacles públics a la sala de festes de la societat. Finalment no es du a terme la idea per no fer competència a un cinema particular que hi havia en aquells moments al Masnou i que estava situat a l’actual carrer Prat de la Riba, 12.

L’inici oficial del cinema La Calàndria és l’any 1914. A l’acta de la Junta General de data 5 d’abril de 1914, s’acorda per unanimitat comprar i instal·lar un aparell cinematogràfic a la societat. També s’acorda que el preu de l’entrada serà de 15 cèntims pels socis i 20 cèntims pels no socis. No s’ha pogut trobar, o almenys no hi ha constància, de la persona o empresa encarregada de gestionar aquesta activitat. L’1 de setembre de 1933 es firma un contracte per l’explotació del cinema amb Salvador Vidal Majó, que havia estat president de la Societat la Calàndria. Tres anys després s’instal·la calefacció a la sala d’espectacles que, per cert, era coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans.

A mitjans d’abril de 1950, es firma un nou contracte d’arrendament pel nou local del cinema, construït al mateix edifici, amb el senyor Salvador Vidal Majó, El contracte té una durada de vint-i-cinc anys i el preu de l’arrendament es fixa per la quantitat de 25.000 pessetes anuals. L’any següent, en el marc de la nova etapa del cinema, es procedeix a la modernització del pati de butaques. Quan el 1966 mor Salvador Vidal, la gestió del cinema passa a Josep Vidal Barba, el seu fill. L’explotació comercial es fixa en 50.000 pessetes anuals.

Són anys d’esplendor de La Calàndria, amb gran èxit de públic i molt calat dins del poble i les seves formes i hàbits d’oci. Es popularitzen els famosos programes dobles. A cada sessió es projecten dues pel·lícules, la primera normalment espanyola i la segona americana, un èxit del Hollywood clàssic de l’època. Els cinèfils masnovins més veterans recorden fins i tot persones dretes als passadissos. La platea, les llotges i l’amfiteatre es quedaven petits.

L’any 1975 finalitza el contracte amb Vidal i es fa càrrec del cinema Francesc Giralt, que firma un contracte el dia 6 de juny de 1975 per una durada de quinze anys i pel preu de 20.000 pessetes mensuals. Al contracte s’especifica que l’aforament total es de 921 localitats, repartides de la següent manera: 618 a la platea, 165 butaques a les llotges que hi ha al laterals del local i 138 butaques a l’amfiteatre.

Els anys vuitanta s’emprenen noves iniciatives per a consolidar nous públics i fidelitzar el públic jove. Són els anys de, per exemple, les sessions monogràfiques de cinema de terror, amb gran èxit d’un públic entusiasta capaç d’empassar-se cinc o sis pel·lícules seguides en una nit de marató. Amb l’obertura de noves sales a Badalona i Mataró, unida a la gran oferta dels cinemes barcelonins i a la dificultat de veure al Masnou films d’estrena, els primers anys noranta suposen una etapa de cert estancament. Però amb l’arribada del nou segle, el cinema aconsegueix posar-se al dia i estrenar pel·lícules importants.

Això coincideix amb el canvi d’empresari. Francesc Giralt ho és fins 1997, any en què assumeix la gestió Lluís Gros, que equipa el cinema amb butaques més còmodes i modernes. Això comporta una reducció parcial de l’aforament, que passa a 458 butaques a la platea i 138 a les llotges. L’arrendament és de de 81.000 pessetes mensuals. Els films infantils quasi sempre són garantia d’èxit i encara hi ha qui recorda haver de sortir del cinema per la porta d’emergència perquè el públic havia col·lapsat la sala. El motiu? L’estrena de Titanic.

L'actualitat

L’any 2014 arriba una notícia molt esperada i inevitable. La digitalització de les projeccions. La Fundació La Calàndria adquireix un projector digital 2K NEC 2000C, que és el que funciona avui en dia. L’1 de maig de 2017, es traspassa el cinema a Cines la Calàndria, S.L., per un preu de 820 euros mensuals, i aquesta empresa és actualment la responsable de la seva explotació.

(Amb la col·laboració de Josep Puig Marcos i Francesc Fàbregas)

Dades i curiositats:

  • Nom: La Calàndria
  • Adreça: Carrer del Doctor J. Agell, 7, El Masnou
  • Nom original: La Calàndria
  • Any d’inici de les projeccions: 1914
  • Capacitat original: 800 persones (quan la sala era circular) i 921 persones a partir de la reforma que li va donar l’estructura actual.
  • Capacitat actual: 500 persones
  • Una curiositat: La sala d’espectacles original era coneguda popularment com el Circ, per la seva forma circular, que recordava als emblemàtics circs romans.

Teatre Cinema Comtal (Ripoll)

Història del cinema

El Salón Condal, situat al carrer dels Pirineus de Ripoll, xamfrà amb el carrer de Berenguer el Vell, l’edifica Esteve Cruells Darnius en un solar de la seva propietat. El projecte del local és encarregat a l’arquitecte Antoni Coll Fort. El Ple de l'Ajuntament, reunit el 14 de febrer de 1917, informa de l'interès de Cruells per construir el cine.

El cinema obre les portes el 22 juliol de 1917. El setmanari local Delit, del dia 26, en publica la crònica. Un altre periòdic, el Ripollès, del 28 de juliol, també recull la notícia. Esteve Cruells mor a Barcelona el març de 1922. El seu fill, Antoni Cruells, reforma l’edifici a mitjan 1924, cosa que suposa canviar-ne la fesomia interior. El local passa a tenir un aforament de 270 butaques a platea, 150 places de llotja, 75 cadires a l’amfiteatre del primer pis, 75 seients fixes i 175 seients de general. Antoni Cruells, a més, també gestionava la programació de teatre del Casino, un altre local del poble.

El Condal programa, principalment, sessions de cinema, però també acull representacions de teatre, sessions de ball, conferències i mítings polítics. Algunes de les persones que exploten la sala al llarg dels anys són Josep Vila i Vicenç Salvatella. Ramon Soldevila Gironella, industrial veí de Barcelona, el gestiona amb anterioritat a l’inici de la Guerra. Amb motiu del conflicte bèl·lic, el local és incautat i gestionada la programació des del Comitè Econòmic d’Espectacles Públics.

L’any 1940 el compra Antoni Camprubí i Casals i després de gestionar-lo un temps el ven al seu fill, Antoni Camprubí i Condominas que l’explota en solitari fins el 1965. Ell mateix constitueix la societat d’espectacles CAVICA, acrònim format per les inicials del primer cognom de tres socis: Camprubí, Miquel Viñas Bernadas Gaspanet i Vicenç Calabuig. El 1977 Camprubí es desvincula de la societat.

L’any 1990, l’Ajuntament de Ripoll compra el local que en aquells moments era propietat de Miquel Viñas Bernadas i Vicenç Calabuig Guillén. Un cop fetes unes importants reformes, el 28 d’abril de 1995 reobre amb el nom de Teatre Cinema Comtal amb una programació estable de cinema i teatre i la dinamització de l’equipament al servei de la comunitat, entitats i associacions de Ripoll i tota la comarca.

L'actualitat

Des de l’1 de gener de 1998 fins avui en dia, l’empresa Circuit Urgellenc S.A., fundada el 1963 a Penelles (Lleida) per Joan Aumedes i Ramon Vilaltella, s’encarrega de la programació comercial de cinema i l’Ajuntament de Ripoll de la programació de teatre, música i dansa així com de la dinamització de l’equipament cultural al servei del municipi i de la comarca.

Entitats de llarga trajectòria com el Cineclub Aric, els grups de teatre Agrupació Teatral Marià Font i Taller de teatre La Teranyina, la Comissió de Pastorets, les escoles de Ripoll, escoles de dansa, o la Fundació MAP, entre d’altres, han desenvolupat part de les seves activitats a l’equipament per apropar la cultura als vilatans i eixamplar el teixit associatiu del municipi.

El Comtal ofereix programació continuada i s’han fet diverses reformes tècniques per adaptar-lo a les necessitats de cada moment. Destaca l’adquisició el 2010 d’un projector digital.

En l’actualitat, el cinema obre de dissabte a dilluns i ofereix estrenes, cinema infantil i films de cineclub. També participa en el Cicle Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català.

Recentment, de resultes dels nefastos efectes de la pandèmia de la Covid-19, el Comtal ha participat en una campanya empresa pel Circuit Urgellenc amb un objectiu claríssim: salvar els cines de poble. Per fer-ho van proposar al públic adquirir de manera anticipada abonaments per usar quan les sales recuperessin l'activitat.

Dades i curiositats:

  • Nom actual: Teatre Cinema Comtal
  • Adreça: Carrer dels Pirineus 8, Ripoll
  • Nom original: Salón Condal
  • Any d’inici de les projeccions: 1917
  • Capacitat original: 450 persones (aprox.)
  • Capacitat actual: 418 persones
  • Una curiositat: El 1959 el Condal acollia la I Semana de Estudio del Cine Español, un congrés i cicle de cinema espanyol que revoluciona el poble amb la preestrena en exclusiva de Tu marido nos engaña, de Miguel Iglesias, que porta a Ripoll algunes de les grans estrelles cinematogràfiques i radiofòniques nacionals, entre elles Ricardo Palmerola, més tard conegut per ser la veu de Yoda, el mític personatge de La guerra de les galàxies.

Sala Mozart (Calella)

Història del cinema

L´any 1896 obre les portes a Calella el Teatre La Constància, amb un cafè a l’entrada i unes sales polivalents al primer pis. Un ampli espai dedicat al lleure i a la cultura.

L’arribada del cinematògraf està documentada en cròniques i revistes del 1904 (en un mateix dia d’aquell any es van programar dues pel·lícules i tres sarsueles curtes) encara que possiblement les projeccions itinerants de curtmetratges de Gaumont o Pathé Frères, tan freqüents a l’època, es fessin en dates anteriors a aquest any.

Quan La Constància instal·la el seu cinema, l’esdeveniment s’anuncia amb l’estrafolari nom de "El antiplástico cromolístico electro serpentigraf". Des d´aquell moment les projeccions (mudes amb piano o orquestrines, sonores, amb efectes especials, en color, en tots els formats...) han continuat fins el dia d’avui.

El 1926 el músic, pedagog i compositor Claudio Salom Morera i la seva esposa Francisca Romaguera Salvà compren l’edifici i canvien el nom pel de Sala Mozart. Instal·len al pis superior l’Acadèmia de Música, que serveix per completar i augmentar la resta d’activitats culturals, d’oci i entreteniment que s’esdevenen a la Mozart. Vàries generacions familiars han seguit l’esperit cultural de la casa.

El cinema ha tingut i té al llarg dels anys a la Mozart totes les variants i manifestacions possibles. Fins i tot durant la Guerra Civil i la Postguerra no s’atura l’activitat del centre. Les sessions compromeses i de vegades quasi clandestines de l´anomenat Cinefòrum es desenvolupen des de finals dels cinquanta fins els anys vuitanta, i són presentades per figures com Miquel Porter Moix, Josep Mª López Llaví, Antoni Kirchner i Jaume Figueras, entre molts d’altres. El cinema també organitza nombroses presentacions del pel·lícules amb l’assistència de l’equip tècnic i artístic, va ser el cas de La piel quemada de Josep Mª Forn o La plaça del Diamant de Francesc Betriu. La programació habitual de la Mozart compta amb les estrenes dels films més rellevants de la cartellera.

La sala, de manera habitual i consubstancial a la seva personalitat cinèfila, ha conreat l’hàbit de promocionar i acollir diversos festivals de fort arrelament local com el de curtmetratges Festimatge, organitzat per Foto-film Calella i on cineastes com J. A. Bayona hi presenten els seus primers treballs. També el Calella Film Festival, que ajuda al llançament de produccions de baix cost i que ha comptat amb presència d’actors com José Sacristan i Sergi López, entre d’altres professionals. La Sala Mozart ha mostrat en diverses ocasions part de la gran i extraordinària col·lecció de material cinematogràfic de Josep Mª Queraltó.

Una fita rellevant arriba l’any 1988, quan la sala rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya, per la difusió del cinema català.

L'actualitat

Amb l’objectiu d’actualitzar les antigues instal·lacions, especialment l’escenari, d’estructures centenàries, poder adequar la sala a les normatives i, especialment, donar continuïtat a les moltes activitats culturals que acull, la propietat cedeix el 2018 a l’Ajuntament de Calella l’espai de l'edifici que ocupa el cinema. Les millores fetes i les següents actuacions a la sala han permès mantenir i ampliar tota mena d’activitats, entre elles el cinema, amb el Cicle Gaudí, les sessions de cineclub, festivals i diverses projeccions.

D’aquesta manera el Centre Cultural Can Salom, nom popular que l’Ajuntament de Calella ha proposat donar a l’equipament, podrà seguir existint com a espai social, popular i urbà, i resistir així la desaparició progressiva i sembla que inevitable, de tants teatres i cinemes al nostre país.

(Amb la col·laboració d’Arcadi Lluís Salom)

Dades i curiositats:

  • Nom actual: Sala Mozart
  • Adreça: Carrer de l’Església 91, Calella
  • Nom original: La Constància
  • Any d’inici de les projeccions: 1904
  • Capacitat original: 775 persones
  • Capacitat actual: 458 persones
  • Una curiositat: La instal·lació del cinematògraf a la sala, l’any 1904, s’anuncia amb l’estrafolari nom de "El antiplástico cromolístico electro serpentigraf".

bannerweb candidatesxiii