Notícies

Pere Portabella i Pere Arquillué, Premis Jordi Dauder 2013

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, que tindrà lloc a Lleida del 12 al 19 d’abril, ha atorgat els premis que des de 2010 reconeixen la creativitat en el cinema català.

En aquesta tercera edició dels Premis Jordi Dauder, en memòria de l’actor i fidel col·laborador del certamen, el comitè de l’organització del festival ha designat dos guardonats: el director, guionista i productor Pere Portavella, i l’actor Pere Arquillué, ambdós, membres de l’Acadèmia del Cinema Català. Els llorejats recolliran el premi el pròxim 12 d’abril, durant la cerimònia d’inauguració del certamen.
Lluís Homar i Agustí Villaronga, han sigut els professionals distingits en les passades edicions.

PERE PORTABELLA
Des de la dècada de 1960, Pere Portabella es va involucrar en els moviments contra la dictadura de Franco i en el suport de les llibertats. El 1977 va ser elegit senador en les primeres eleccions democràtiques i va participar en la redacció de la Constitució espanyola (1978). Des de l'any 2001 presideix la Fundació Alternatives.

Abans de treballar com a director, amb la seva productora Films 59 va impulsar títols tan emblemàtics com: Los golfos (1959) de Carlos Saura, El cochecito (1960) de Marco Ferreri o Viridiana (1961) de Luis Buñuel, que va provocar un escàndol que el va obligar a traslladar-se a Itàlia. El 1964 va escriure el guió de Il Momento della Verità amb Francesco Rosi.

Va començar a dirigir l'any 1967 amb No compteu amb els dits, seguit del seu primer llargmetratge Nocturno 29 (1968). Vampir-Cuadeduc (1970) és una obra clau en la seva filmografia que, al costat de Umbracle (1972), representa una ruptura radical amb la producció d'aquells anys, que consolida el cineasta com un dels representants més originals del cinema underground i d'avantguarda del moment.

Després d’Informe General (1976) i després de passar pel Senat i el Parlament català de la recuperada democràcia, va tornar a dirigir l'any 1989 amb Pont de Varsòvia. El 2001, les seves pel·lícules es van convertir en part de la col·lecció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). El 2002, Portabella va ser l'únic artista espanyol convidat a la Documenta 11 de Kassel. L'any 2008, el Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) adquireix una còpia de Vampir-Cuadecuc i Die Stille vor Bach (2007). Després de dirigir Mudanza (2008), l'any següent és investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

PERE ARQUILLUÉ
Pere Arquillué va néixer a Terrassa (Barcelona) l'any 1967. Actor de llarga trajectòria, es va formar en el centenari Institut del Teatre de Barcelona i ha tingut l'oportunitat de treballar en teatre, televisió i cinema. Actualment, és un dels intèrprets més destacats i coneguts al nostre país i, últimament, més encara gràcies al seu paper a la telesèrie de TV3 La Riera i la seva celebrada interpretació protagonista en Cyrano de Bergerac a l'aplaudida revisió del clàssic d'Edmon Rostand dirigida per Oriol Broggi. Precisament per aquest paper ha guanyat recentment el Premi Butaca 2012.

S’ha posat a les ordres d’alguns dels directors de teatre més prestigiosos del país com Sergi Belbel, Calixto Bieito, Joan Ollé, Josep Maria Flotats, Àlex Rigola, Ferran Madico o Xavier Albertí. Per les seves interpretacions teatrals ha recollit diversos guardons: ha guanyat en tres ocasions el Premi Butaca, dos premis de la Crítica teatral de Barcelona i un premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya. L'any 1992 va obtenir el premi Raimat "Vi jove" i últimament ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona 2011 i el Premi Nacional de Cultura (Teatre) atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Després d'iniciar-se en el teatre, aviat va començar també a treballar en el món de la televisió on ha rodat sèries en papers protagonistes com Arnau, Laura, Jet Lag, Mar de fons o l'esmentada La Riera. També ha actuat en diverses tv-movies.
El seu debut al cinema va ser amb l'adaptació de Ventura Pons de la novel·la de relats de Quim Monzó El perquè de tot plegat (1994). Posteriorment a aquesta pel·lícula ha anat compaginant la seva feina en el teatre i el cinema amb altres produccions com Subjúdice (1997) de Josep Maria Forn, Buñuel y la mesa del rey Salomón (2001) de Carlos Saura, En la ciudad (2002) de Cesc Gay, Las Voces de la noche de Salvador García Ruiz, Malas temporadas (2005) de Manuel Martín Conca o Princesas (2004) de Fernando León de Aranoa.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat