Notícies

L'Acadèmia ha nomenat vuit nous membres d'honor

Colita, Fermí Reixach, Bel·lo Torras, Quique Camín i Toni Camín, Isona Passola, Jaume Peracaula i Juan Ferrer

L’Acadèmia del Cinema Català ha nomenat avui vuit nous membres d’honor: el crític Juan Ferrer, impulsor del cinema llatinoamericà a Catalunya; Jaume Peracaula, un dels grans directors de fotografia del país; els productors Quique Camín i Toni Camín, fundadors d’Ovideo TV; Isona Passola, la productora de Pa Negre i Incerta GlòriaBel·lo Torras, la directora d’art del cinema de Ventura Pons; Fermí Reixach, actor durant cinc dècades a la pantalla i els escenaris, i Colita, la fotògrafa de l’Escola de Barcelona i la “Gauche Divine”. Tots ells són grans valors de la nostra cinematografia que han contribuït de manera determinant a la renovació del llenguatge cinematogràfic al nostre país. Aquesta categoria honorífica ha distingit des del 2009 prop de setanta treballadors i treballadores de tots els oficis de la nostra indústria. L’acte de nomenament ha tingut lloc aquesta tarda al Paraninf de la UB, i ha estat conduït per l’actriu i acadèmica Maria Pau Pigem, amb l'acompanyament del pianista Xavi Lloses

L’escriptor i periodista de cinema Albert Galera ha presentat el crític i director de festival Juan Ferrer (Barcelona, 1957), a qui l'uneix una forta amistat i ha qualificat de "savi intel·lectual". Des dels seus inicis el 1989 al diari Segre, Ferrer porta tres dècades de relació ininterrompuda amb la premsa escrita i amb la ràdio. Com a fundador i director de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, creada l’any 1995, va ser reconegut amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia. Gran altaveu del cinema llatinoamericà a Catalunya i a Espanya durant vint-i-cinc anys, Juan Ferrer ha agraït especialment el premi perquè ell no fa pel·lícules, "les miro i les admiro", alhora que ha recordat la seva cinefília d'infància i la seva llarga tasca com a crític al diari Segre. 

Jaume Peracaula (Salt, 1945), un dels grans directors de fotografia de Catalunya, ha estat glossat per Núria Prims, amb qui va coincidir a Inconscients, de Joaquim Oristrell. L’actriu ha recordat els nombrosos premis de Peracaula, els anys de docència i també els d'aprenentatge, al costat de Néstor Almendros, per concloure que "el referent d'un mestre només pot ser un altre mestre". El nou membre d'honor de l'Acadèmia ha fet un ampli i emotiu agraïment als companys i companyes amb qui ha compartit ofici. Peracaula es va iniciar en l’àmbit cinematogràfic participant en curts d’Agustí Villaronga i Josep Anton Salgot. Jordi Cadena, Eugeni Anglada o Mario Camus també serien directors clau en la seva trajectòria, en la qual s'inclouen etapes tan importants com la de la posada en marxa de TV3. 

El director, guionista i productor Ventura Pons ha glossat la directora d’art Bel·lo Torras (Barcelona, 1947), qui s’iniciaria en el cinema el 1986 de la seva mà amb el llargmetratge La rossa del bar. Esdevindria una fidel col·laboradora en els següents dinou títols del cineasta, entre els quals destaquen Amic/Amat, Anita no perd el tren, Barcelona (un mapa) Forasters. Seves són les direccions d’art d’El zoo d’en Pitus de Mireia Ros, Germanes de sang de Jesús Garay, Perfecta pell, de Lydia Zimmermann, entre d’altres llargmetratges, i també les mítiques sèries de TV3 Dinamita, d’El Tricicle, o la telenovel·la Ventdelplà. Des del 2019 i fins a l’actualitat, Torras treballa en el desenvolupament d’un llargmetratge docu-ficció, Aquella mirada, i en el disseny de producció de Sulla quarta corda, dirigida per Paolo Bianchini, amb rodatge previst el desembre de 2022. Ventura Pons ha agraït haver fet més de vint pel·lícules amb ella, a qui va conèixer en una agència de viatges. Al crit de "Visca la Bel·lo, i de pas la Colita", el director ha aixecat un fort aplaudiment per a la directora d'art. Torres, molt emocionada, ha recordat les dones amb qui ha compartit "una professió màgica". 

El cineasta Manuel Huerga ha glossat els productors Quique i Toni Camín (Barcelona, 1954 i 1949), amb els quals va formar un tàndem de referència en la creació de BTV i amb els Jocs Olímpics de Barcelona. "No els ha tremolat mai la mà per arriscar-se", ha assegurat Huerga, qui també ha agraït aquest paper fonamental que han jugat els germans en el panorama audiovisual de Catalunya. Fundadors d’Ovideo TV el 1985, s’introdueixen en el cinema de la mà de Bigas Luna i Jamón, Jamón, i Marathon, de Carlos Saura. Huevos de oro, de Bigas Luna; En construcción, de José Luís Guerín; Smoking Room, de Julio Wallovits i Roger Gual; o Pretexts, de Sílvia Munt; 53 días de invierno, de Judith Colell i els documentals Veinte años no es nada i Més enllà del mirall, de Joaquim Jordà, són factoria Ovideo. Toni i Quique Camín han agraït "un reconeixement que li dona sentit a la feina" i han rebut un fort aplaudiment del públic. 

L’actriu Serena Vergano ha presentat la fotògrafa Isabel Steva Hernández, més coneguda com a “Colita” (Barcelona, 1940), a qui coneixeria al rodatge de ‘Paraules d'amor’, amb Joan Manuel Serrat, i amb qui compartiria anys d’ofici a l’Escola de Barcelona. "Als rodatges es tornava invisible i robava al temps les imatges amb el seu tercer ull", ha dit Vergano d'una gran amiga. La fotògrafa es va iniciar en la professió al costat de mestres com Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Francesc Català Roca o Leopoldo Pomés, i de la mà del pintor Paco Rebés. Considerada la fotògrafa de moviments com la “Gauche Divine” i la “Nova Cançó”, debutaria en la fotografia de cinema amb Vicente Aranda, Gonzalo Suárez i Jaime Camino. Ha cultivat una galeria de retrats, tan extensa com desconeguda: des d'Ocaña a Gabriel García Márquez, de Maria Aurèlia Capmany a Joan Miró, de Salvador Dalí a la Bella Dorita, d'Orson Welles a Carmen Amaya. La seva obra es troba avui a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o el Museu Reina Sofía (MNCARS), i ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Fotografia 2014, entre molts altres reconeixements. Al seu torn, Colita ha agraït el reconeixement a la gent del cinema, a qui ha descrit com "petits maons, que tots junts, són la Catedral de Burgos". 

El productor Paco Poch ha estat l’encarregat de glossar l’actor Fermí Reixach (Lloret de Mar, 1946), "l'home de les mil cares", amb qui va coincidir a El viatge vertical i Escapada, on Poch va ser productor. Ha destacat l'entusiasme i la passió de Reixach per la seva professió i ha recordat anècdotes viscudes al seu costat. Format en teatre a Barcelona i Nova York, Reixach va ser cofundador l’any 1972 del grup teatral Comediants i del col·lectiu Teatre Lliure. El seu debut en el cinema es produeix el 1979 amb La campanada, de Jaime Camino, i després d’una vintena de pel·lícules com a secundari rep el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a Millor Actor. Ha treballat a les ordres de directors com Antonio Chavarrías, Jordi Grau, Bigas Luna, Jaume Balagueró, Tom Tykwer, Benito Zambrano, Dani de la Orden o Carla Simón. Paral·lelament, la seva trajectòria també s’ha desenvolupat en l’àmbit televisiu i teatral, actuant en més d’una trentena de sèries i pel·lícules per a televisió i participant en més d’una quarantena de muntatges. 

La productora, guionista i directora Isona Passola (Barcelona, 1953) ha estat glossada per Agustí Villaronga, director a qui la uneix una llarga i prolífica relació professional, amb títols com El marPa Negre o Incerta Glòria, tots ells dirigits per Villaronga i produïts per Massa d’Or Produccions, segell que Passola fundaria el 1992. També comparteixen data de naixement. "Dura com una roca, valenta, tossuda i generosa" són alguns dels adjectius que Villaronga ha fet servir per presentar-la, afegint que "per genètica o educació, ha fet de la defensa de la llengua el seu cavall de batalla". El pianista, de Mario Gas; Mirant al cel, de Jesús Nicolás F. Garay o La vida sense Sara Amat, de Laura Jou, són alguns dels llargmetratges de la productora, que també té al seu catàleg els documentals De nens, de Joaquim Jordà; Catalunya-Espanya L’endemà, dels quals Passola també n’és la directora; i Altsasu (Gau Hura), de Marc Parramon i Amets Arzallus. La darrera producció estrenada ha estat la sèrie de televisió Cucut, dirigida per Laura Jou i Fernando Trullols. Reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (2012), ha estat membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català entre 2013 i 2021. Ha recordat aquesta etapa com una batalla pel cinema del país, "per donar-li l'excel·lència i el reconeixement públic que mereix". Actualment, presideix l’Ateneu Barcelonès i l’APIMED.

Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, ha posat el punt final a l'acte, que ha definit com el més emotiu i lluminós de tots els que l'entitat convoca al llarg de l'any.


ORGANITZA: Acadèmia del Cinema Català
AMB EL SUPORT DE: Diputació de Barcelona I ICEC - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
PATROCINADOR OFICIAL: Estrella Damm
AMB LA COL·LABORACIÓ DE: Txell Miras I Cazcarra Image Group I Cafès Novell / Gramona I Frit Ravich I Avellana de Reus
© Fotografia de l'ACC - Martí Pujol (White Horse)

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat