Notícies

 

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya otorga els Premis Jordi Dauder a Jordi Cadena i Francesc Betriu, i el Premi Ángel Fernández-Santos al programa de cinema de Radio 3, dirigit per Javier Tolentino, El séptimo vicio. Els guardonats recolliran el premi durant la cerimònia d'inauguració del certamen el dijous 30 de març.

L'any 2011, la divuitena edició de la Mostra, organitzada per l’Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà de Lleida, inaugurava el Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català, un guardó que porta el nom del desaparegut actor que va ser fidel col·laborador des de les primeres edicions del certamen, arribant a ser adjunt a la direcció del mateix, i que es va estrenar reconeixent l'actor Lluís Homar (2011), al director de cinema Agustí Villaronga (2012), a l'actor Pere Arquillué i al director Pere Portabella (2013), a l'actriu Emma Vilarasau i a la directora Mar Coll (2014) , a l'actriu Vicky Peña i a l’actor Àlex Brendemühl (2015) i, en la passada edició, a l’actriu Carme Elias i al cineasta Ventura Pons.

 

Jordi Cadena

Jordi Cadena és un dels cineastes catalans contemporanis més importants.

Director, guionista i productor de cinema català, va ser finalista dels premis Gaudí per Elisa K (2010), pel·lícula que ha participat en més de vint festivals internacionals i per La por (2013), que entre d'altres, va guanya el Premi Gaudí a millor actor. 

Alegria de la confusió va ser el seu primer documental, al qual va seguir un any més tard Taller i obra de Vila Casas. Aquest mateix any, 1975, va fundar al costat de Pepón Coromina la seva pròpia productora de curtmetratges, Onda Films, amb la que va produir i va dirigir diversos dels seus treballs de joventut com Setmana de la sanitat o El dia del llibre.

1977 seria l'any en què Jordi Cadena donaria el pas al llargmetratge amb La fosca història de la cosina Montse, adaptant, per primer cop, una novel·la de Juan Marsé a la pantalla gran, adaptació que va suscitar una gran polèmica a Catalunya, ja que es tractava d'una de les primeres cintes de ficció rodades en la transició. L’any 1980 va escriure i va codirigir al costat de Domènec Font, Octavi Martí i Ramón Sala un dels episodis del llargmetratge titulat Objectiu: Sexe. Així mateix, a l'any següent va estrenar el seu particular retrat dels baixos fons barcelonins a través dels ulls i aventures de dues dones.

La senyora, (1987) va ser, però, la cinta que va col·locar el nom de Jordi Cadena al mapa de la indústria espanyola de cinema, traient a aquest cineasta de l'anonimat. Va ser el seu primer èxit comercial: estrenada a 22 països diferents, només a Espanya va recaptar més de 100 milions de pessetes. Quan dormo que hi veig clar, Els papers d'Aspern, Nexe, Els passos perduts, Elisa K i La por són altres dels seus treballs per a la gran pantalla.

Així mateix, ha col·laborat amb diferents publicacions com Fotogramas, Dirigido por... o, entre d’altres, Ajoblanco. Pel que fa a la televisió, destaquen les seves col·laboracions amb sèries com Cròniques de la veritat oculta o Le retour d'Arsène Lupin.

Actualment és professor de Guió a la Universitat Pompeu Fabra.

 

Francesc Betriu

Francesc Betriu (Organyà, Alt Urgell, 1940) és director de cinema i guionista, tot i que també ha treballat com a productor de cinema i televisió. 

Va treballar com a corresponsal de la revista Fotogramas, va ser director de la Revista Española de Sociología, va exercir com a membre del Grup Teatral Independent "Los Goliardos”  i va ser director escènic de la companyia teatral Mesti.

Es va iniciar en el medi cinematogràfic com ajudant de direcció a la pel·lícula Antonio y Lola (1965), de Manuel Revuelta. Un any més tard rodaria amb el seu company Pedro Costa Musté, el documental Los Beatles en Madrid, que la censura franquista va prohibir la seva exhibició. El 1969 funda la productora In-Scram, que va produir 13 curtmetratges, amb 13 directors nous. Gente de mesón i Bolero de amor són els seus dos primers curtmetratges. L’any 1972, debuta, com a director de llargmetratges, amb Corazón Solitario.

La majoria de les seves pel·lícules estan inspirades en obres literàries. És el cas de Corazón Solitario (1972) i Furia española (1975), amb guions co-escrits pel també cineasta José Luis García Sánchez; la comèdia La viuda andaluza (1976) i Los fieles sirvientes (1980), premiada amb una Menció a la Pel·lícula Espanyola de Major Qualitat a la Mostra de Cinema Mediterrani.

Després de Playas y piscinas (1981) i La plaça del diamant (1982), va rodar una nova adaptació, Réquiem por un campesino español (1985), basada, en aquest cas, en la novel·la homònima de Ramón J. Sender. 

Vida privada (1987) va ser una mini sèrie rodada per a televisió protagonitzada per Héctor Alterio. En el seu següent treball, Sinatra (1988), Francesc Betriu narra la vida d'un imitador del cantant nord-americà Frank Sinatra, interpretat per Alfredo Landa. En el repartiment també es troben la televisiva Ana Obregón i Maribel Verdú. Els seus següents llargmetratges van ser Eurocop (1988) i la sèrie produïda per TVE Un día volveré (1990), basada en la novel·la de Juan Marsé.

Betriu no va tornar a rodar fins a sis anys més tard la comèdia La duquesa roja (1996), una pel·lícula coproduïda per Andrés Vicente Gómez i protagonitzada per Rosa Maria Sardà, i l'any següent va rodar Una pareja perfecta (1997), protagonitzada per Antonio Resines.

L’any 1999 el Festival de Cinema de Peñíscola (Castelló), va homenatjar al cineasta lleidatà exhibint la seva filmografia. 

Els seus dos últims treballs han estat el llargmetratge El paraíso ya no es lo que era (2000) i la pel·lícula per a televisió La madre de mi marido (2004), en el guió també va participar Susana Prieto.

 

Premi Ángel Fernández-Santos al programa radiofònic El séptimo vicio de Radio 3, dirigit per Javier Tolentino

Des de la desena edició ençà, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya concedeix el premi que porta el nom d’un dels crítics cinematogràfics més destacats del nostre país, el desaparegut Ángel Fernández Santos.

Aquest guardó reconeix la tasca informativa i la professionalitat d’una publicació, un programa de ràdio o televisió o una persona que s’ha distingit pel seu treball informatiu i divulgatiu a l’hora d’apropar el cine al públic.

Aquest any el guardó és per al programa radiofònic El séptimo vicio, creat l’any 1999 sota la direcció de Javier Tolentino, amb l'objectiu de proposar un espai per a les cinematografies emergents i facilitar la trobada dels nous autors amb els oients de Ràdio 3.

El séptimo vicio té nombrosos guardons a les seves vitrines, alguns d'ells són el Premi de la Crítica a la millor tasca periodística (2002), distinció que el va portar un segon any a ser també candidat, el Premi del Festival de Cinema de Sant Sebastià (2006), i guardons com el Premi Versió Original d'Extremadura, el Premi de l'Agència de Curtmetratges Espanyola i l'Mirades a 2014, guardó que concedeixen els cinèfils extremenys.

El guardó valora també la trajectòria de Javier Tolentino al capdavant de El séptimo vicio que fa costat al moviment de curtmetratges del nostre país i s'ha definit com un dels programes de referència a la informació i l'opinió cinematogràfica.