Notícies

Pere Balañá Forts, Joan Bas, Lluís Josep Comerón, Antoni Kirchner i Mercedes Sampietro, nous Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català

foto familia 2017

La Sra. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha rebut avui al Palauet Albéniz de Montjuïc els nominats als IX Premis Gaudí i els nous Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català en un acte conduït per l’actriu i acadèmica Maria Molins. Enguany han estat distingits com a nous Membres d’Honor l’exhibidor Pere Balañá Forts, el productor Joan Bas, el director de cinema Lluís Josep Comerón, el crític i ex Delegat de cinematografia deDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i ex director de la Filmoteca de Catalunya, Antoni Kirchner i l’actriu Mercedes Sampietro

Aquests grans professionals, dos dels quals nonagenaris, han estat glossats prèviament per persones amb qui han compartit moments clau de la vida, per tal de recordar la seva contribució al cinema o la seva trajectòria vital, i han rebut un guardó commemoratiu del seu nomenament, un Gaudí de petit format. Josep Fiestas, fundador de Kelonik (1979) empresa que ha equipat més de 4.000 sales de cinema amb projectors i equips de so, ha recordat el seu primer client glossant la figura de Pere Balañá Forts, que ha rebut la distinció en nom de tota la nissaga i per tots els cinemes que han creat. La consolidació de Kelonik ha anat paral·lela al creixement dels cinemes Balañá i les seves catedrals del cinema; el productor i conseller delegat de Diagonal TV Jaume Banacolocha ha presentat el seu soci i amic, el productor i també conseller delegat de Diagonal TV Joan Bas amb qui ha fet realitat tants projectes; el productor Paco Poch, Membre d’Honor de l’Acadèmia, ha evocat al director de La revolta dels ocells Lluís Josep Comerón, infatigable mataroní que ha deixat les càmeres per la ploma i el piano; el crític cinematogràfic i també Membre d’Honor de l’Acadèmia Jaume Figueras, cofundador amb el mateix Kirchner i el desaparegut Pere Ignasi Fages del Círculo A, els primerscinemes d’art i assaig en v.o., ha estat l’encarregat de glossar el crític Antoni Kirchner, ex Delegat de cinematografia deDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunyai ex director de laFilmoteca de Catalunya, tal com li agrada recordar,i finalment l’actriu Francesca Piñón ha llegit la glossa de Mercedes Sampietro escrita pel director Joaquim Oristrell des de la distància madrilenya, donat que no podia acompanyar-la a l’acte de Montjuic.

La presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, ha donat la benvinguda i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha clos l’acte amb les seves paraules. L'alcaldessa ha destacat el paper transformador del cinema en un moment d'incerteses i esperances. També ha fet una crida a la responsabilitat del setè art "en la seva capacitat de fer-nos imaginar". Colau, que ha felicitat el cinema català pel gran moment que passa, ha reclamat un IVA cultural d'acord als estàndards europeus i lluny del 21% actual.

Després, s’ha fet la tradicional foto de família amb els nominats i els nous Membres d’Honor i, per primera vegada, els nominats han rebut un diploma per la seva nominació als Premis Gaudí.

Seguint la tradició, l’Ajuntament de Barcelona ha cedit el Palauet Albéniz de Montjuic en mostra del suport del govern municipal al cinema català. L’escola Bande à part ha realitzat un any més el making of dels actes previs al lliurament dels Premis Gaudí i el fotògraf David Ruano i el seu equip han instal·lat un set per on han passat els nominats i nominades, pentinats per L’Oréal Professionnel i maquillats per Cazcarra Image Group - Ten Image. Justícia Ruano ha vestit Maria Molins, presentadora de l’acte. Després de la foto de família s’ha servit un refrigeri per gentilesa d’Estrella Damm, Jean Leon, Àpats d’Art i Frit Ravich.

 

Foto dels nominats als IX Premis Gaudí

La tradicional foto de família amb els nominats i els nous Membres d’Honor ha posat el punt final a l’acte. Hi han assistit Isa Campo i Isaki Lacuesta nominats en la categoria de Millor direcció i Millor guió per La propera pell, Marc Crehuet, que opta al Gaudí a la Millor direcció i al Millor guió per El rei borni, Marcel Barrena nominat al Millor guió per 100 metros, Carles Torras, per Callback i Fran Araújo per La propera pell. També hi ha estat les nominades a Millor protagonista femenina per El rei borni, Ruth Llopis i Betsy Túrnez, el nominat a Millor protagonista masculí per El hombre de las mil caras Eduard Fernández, la nominada a la categoria de Millor actriu secundària per La propera pell Greta Fernández, així com David Verdaguer i Bruno Bergonzini, nominats a Millor actor secundari per 100 metros.

També hem comptat amb les directores Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen (Les amigues de l’Àgata), Gemma Ferraté (Tos els camins de Déu) i Aina Clotet (Tiger); els directors Román Parrado (Ebre, del bressol a la batalla), Lluís Danés (Laia), Pau Faus (Alcaldessa), David Fernández de Castro (Priorat), Lluís Quílez (Graffiti), Juanjo Giménez (Timecode) i Damià Serra Cauchetiez (En la azotea); els productors, Aritz Cirbián (Compacto), Ignasi Estapé i Sandra Tapia (Arcadia Motion Pictures), Ventura Durall (Nanouk Films), Tono Folguera i Sergi Moreno (Lastor Media), Alejandra Guimerà (Moiré Films), Oriol Marcos (Setmàgic Audiovisual), Oriol Maymó (Corte y Confección de Películas), Paco Poch (Mallerich Films), Miriam Porté (Distinto Films) i Albert Solé (Minimal Films).

L’acte també ha comptat amb la presència institucional de Juanjo Puigcorbé, diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona; Xavier Diaz, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals; Xavier Trias, regidor president del Grup Municipal de CiU; Carina Mejías, regidora presidenta del Grup Municipal de Ciutadans; Francisco Vargas, director de l'Àrea Audiovisual de l’ICEC; Camilo Tarrazón, President del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya; Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya; Raimon Masllorens, president de Proa, Montserrat Bou, secretària general de PROA, Agnela Domínguez, directora de Comunicació i Activitats de la SGAE i la Fundació SGAE a Catalunya.

 

Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2009-2016)

Narcís Agustí, Josep Miquel Aixalà, Asunción Balaguer, Bigas Luna, Carles Burgès, Montserrat Carulla, Carme Contreras, Manel Esteban, Jordi Feliu, Jaume Figueras, Teresa Gimpera, Macari Gómez, Germans Jordi i Carles Grangel, Román Gubern, A. Isasi-Isasmendi, Anna Lizaran, Antonio Llorens Sanchís, Josep Maixenchs, Fermín Marimón, Joan Mariné, Joana Martí, Elisenda Nadal, Gregory Nava, Rosa Novell, Josep Mª Nunes, Arnau Olivar, Antoni Padrós, Jesús L. Pérez, Josep Antoni Pérez Giner, Francesc Pérez-Dolz, Tomàs Pladevall, Paco Poch, Leopoldo Pomés, Josep M. Queraltó, Montserrat Salvador, Àngel Santacreu, Carles Santos, Jordi Savall, Marta Selva, Anna Solà, Ramón Martos Vivar, Brian Yuzna

 

Els nous Membres d’Honor

Pere Balañá Forts. Va néixer a Barcelona el 12 de desembre del 1924. Va començar com a exhibidor cinematogràfic al cinema Avinguda de la Llum, ubicat als baixos de l’actual centre comercial El Triangle de la Plaça de Catalunya de Barcelona. El Nadal de 1942 va projectar uns dibuixos de Disney, la primera pel·lícula programada per l’empresa Balañá. El segon cinema seria l’Alcázar, inaugurat el 1922 amb el nom de Pathé, i després, el 1949, arribaria el Tívoli, edificat el 1919 per fer teatre però que a partir del 1927 alternaria cinema i espectacles en viu i des de els anys 90 quedaria definitivament com a sala de teatre. Més tard s’incorporarien el Borràs (1953), el Coliseum (1955), el Novedades (1960), el Regio (1962), l’Aribau (1962) i l’Urgell (1963). Després han vingut més locals, alguns dels quals encara existeixen i altres han desaparegut, reconvertits en multisales o en altres negocis, com és el cas del Bosque o del Capitol. L’última incorporació als cinemes de la ciutat ha sigut la del Balmes Multicines, un complex modern que ofereix pel·lícules en versió original. Avui en dia el grup gestiona 8 multicines i un total de 63 pantalles. Han estat més de 70 anys treballant en el sector de l'exhibició cinematogràfica. Al llarg de tots aquests anys, Pere Balañá Forts ha aportat a Barcelona locals emblemàtics, que han estat i són encara espais de referència d'aquesta ciutat.

 

Joan Bas. Va néixer a Barcelona el 1949. Soci fundador de la productora Diagonal TV, ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de la realització i la producció televisiva. Després de cursar estudis d’Enginyeria de Telecomunicacions, es va iniciar professionalment a Ràdio Miramar com a operador i mesclador de so. Posteriorment treballa a TVE durant catorze anys, on intervé en programes de diferents gèneres -infantil, musicals, concurs i dramàtics-, com a ajudant de realització i realitzador. Entre aquests programes destaquen: Terra d’Escudella, Estudio 1, Lletres Catalanes, Català amb nosaltres, Taller de Comèdies i Temps de cançons. Finalment és nomenat Adjunt a la Direcció de Programes de TVE a Sant Cugat. Més tard, a Televisió de Catalunya, durant 13 anys, comença com a Cap de realització, per passar desprès a ser Cap de Programes de ficció. Des de TV3 va crear, juntament amb Josep Maria Benet i Jornet, la primera sèrie diària del territori espanyol, de 180 capítols, Poblenou, que durant el seu any d’emissió va aconseguir una mitjana de share del 39%. També a Televisió de Catalunya participa com a Director de Producció Executiva a diferents produccions, com Quico, Oh Europa!, La Llol, Estació d’enllaç, Pedralbes Centre, Rosa, Vostè mateix, Secrets de família, Nissaga de Poder i Les Teresines. També va participar com a Director de Producció Executiva en dues sèries per al Canal 9: Herència de Sang i A Flor de pell. A nivell educatiu, va ser impulsor i professor del primer Màster de producció i realització de televisió a la UPC. L’any 1997, ja des de Diagonal Televisió, en associació amb Zeppelin TV, va portar a terme la producció de la primera sèrie diària de ficció, espanyola, per a Telecinco: El Súper. També des de Diagonal TV, juntament amb en Jaume Banacolocha s’ha fet càrrec de la producció executiva de sèries com: Calle Nueva, Ambiciones, Temps de Silenci, Moncloa, ¿Dígame?, Rías Baixas, Mirall trencat, Él y Ella, Setze dobles, De moda, Mar de fons, Ventdelplà, 700 Euros, 90-60-90 Diario secreto de una adolescente, La Señora, 14 de abril. La República, Bandolera, KMM, Amar en tiempos revueltos, Infidels, Isabel, Sin Identidad i Carlos Rey Emperador. I dels llargmetratges Va a ser que nadie es perfecto (2006) dirigida per Joaquim Oristrell, La Corona partida (2015) dirigida per Jordi Frades i The bookshop (2016) dirigida per Isabel Coixet. Actualment està a càrrec de la producció executiva de la sèrie Amar es para siempre (Antena 3) i La Catedral del Mar. Ha estat reconegut, entre d’altres, amb el Premio Iris 2012 de la Academia de Televisión al mejor productor per 14 de abril. La República; el Premi Ondas 2012 per Isabel, el Premio Nacional de Televisión 2014 per Isabel, el Premio Iris 2014, el Premio Iris 2015 de la Academia de Televisión al mejor productor per Isabel i el Premio ACE 2016 de l’Associació de cronistes d’espectacles de Nova York al millor productor per Carlos Rey Emperador.

 

Lluís Josep Comerón. Va néixer a Mataró el 1925, i sempre ha volgut residir-hi, malgrat les temptacions de traslladar-se a Barcelona o fins i tot d’instal·lar-se a Nova York o a Hollywood per desenvolupar allà la seva activitat cinematogràfica amb més possibilitats. Comerón ha destacat per la seva carrera com a guionista i director cinematogràfic. Va començar en el sector per casualitat, donat que va estudiar matemàtiques a la universitat i les seves primeres activitats en relació amb el cinema van ser com a periodista i guionista. Juntament amb altres joves de la ciutat va crear l’any 1950 el Cine Club Mataró, on es feien sessions de projeccions de cinema i debat. Sempre va destacar la importància del guió en les seves pel·lícules, de baix pressupost. El cost de la primera d’elles, Larga noche de julio, que es va projectar al cinema el 1974, va ser de quatre milions de pessetes, quan la mitjana de l’època es situava en 20 milions. A les seves ordres com a director, entre molts altres, hi va treballar Antonio Banderas, en els seus inicis. Va col·laborar amb un altre gran director, Antonio Isasi-Isasmendi, i va ser també Director de coproduccions nacionals i internacionals de TV3, etapa en la qual va impulsar el naixement de moltes productores del país. Nombrosos guions, més de cinquanta curtmetratges, documentals i vuit llargmetratges, entre d’altres, conformen la seva trajectòria com a cineasta. El seu primer treball data del 1956, La legión del silencio, amb un guió de Comerón que va dirigir José María Forqué. El seu primer llargmetratge és del 1963, Escuadrilla de vuelo, mentre que amb el que va obtenir més èxit com a guionista va ser Las Vegas 500 millones. La seva darrera pel·lícula, L’altra cara de la lluna, la va escriure i dirigir l’any 2000. Tot i que al llarg de la seva carrera ha desenvolupat diferents ocupacions dins el cinema, és en la feina de director en la que s’ha trobat més còmode. A més de la seva activitat com a cineasta, Comerón és escriptor i compositor musical. Va ser finalista del Premi Josep Pla de novel·la amb l’obra Una cantonada al desert (2001). Va ocupar la presidència de CinemaNet, una associació sense ànim de lucre dedicada a la promoció dels valors humans, familiars, cívics, socials i educatius en el cinema, des de l'òptica de les propostes de l'humanisme cristià. L’any 2015, en complir 90 anys, Comerón va deixar la presidència de CinemaNet i els seus companys el van distingir amb el primer dels Premis cinematogràfics “Família” per la seva trajectòria.

 

Antoni Kirchner. Antoni Kirchner va néixer a Barcelona el 1940. Després de cursar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona va treballar en diverses agències de publicitat fins que va crear SUGEST, el 1962. Gran aficionat al cinema, Kirchner va alternar la publicitat amb conferències, cinefòrums, organització de cineclubs i la feina de periodista, publicant cròniques dels festivals com a enviat especial de La Vanguardia, El Noticiero Universal i Fotogramas, així com també crítiques a Serra d’Or, Destino, Club RACC, Imagen y Sonido, Ensayos de cine, L’Hora, Tele/eXpres i Mundo Diario. També va publicar crítiques de televisió i de circ a El Noticiero Universal. Va ser un dels màxims exponents de la generació de crítics que van aparèixer en la dècada de 1960. Va suposar un canvi en l'apreciació del cinema d'autor, per exemple, en la sensibilitat per la irrupció de les noves cinematografies de països tradicionalment poc desenvolupats en els mercats cinematogràfics, com ara el nou cinema canadenc, el novo cinema brasileiro, el jove cinema txec, les generacions d'autors xinesos o el mateix free cinema britànic, entre d'altres. Durant 10 anys va alternar les publicacions en premsa amb col·laboracions en ràdio i televisió. A Radio Nacional de Catalunya va començar com a crític en diversos programes de Radio Peninsular, i va codirigir, amb Juan Antonio Fernández-Abajo un magazín de cinc hores, els dissabtes a la nit, titulat La gran noche del espectáculo, amb una roda de corresponsals a Madrid, París, Londres, Roma i Nova York, que comentaven l'actualitat cinematogràfica. En aquesta emissora va dirigir i presentar un programa setmanal, La calle 42, dedicat exclusivament al cinema. Quan el 1976 es va crear Ràdio 4, la primera ràdio pública en català després de la Guerra Civil, va dirigir i presentar “Cinema 4”, programa setmanal dedicat a la informació cinematogràfica. A Televisió Espanyola a Catalunya va ser col·laborador del magazín de mitja tarda Escenari, el 1978 i 1979. Del 1967 al 1982, va ser cofundador, amb en Jaume Figueras i Pere Ignasi Fages, del Círculo A, la primera xarxa de cinemes d'Art i Assaig de l'estat, programant sales a Barcelona, València, Madrid, Palma de Mallorca, Saragossa i Bilbao. Els cinemes del Círculo A, que després es va passar a dir Cercle A, van ser els primers a tractar el cinema des d'una òptica cinèfila i d'autor, en versió original, subtitulada. La seva aportació va marcar tota una generació i significà el descobriment d’un altre cinema. Tota la tasca de creació, recuperació i exportació del cinema català, des de la restauració de la Generalitat fins a la seva consolidació als anys 2000, va passar per la figura de l'Antoni Kirchner. Des del 1982 al 2001 va ser Delegat de Cinematografia i Vídeo del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Director de la Filmoteca de Catalunya del 1983 al 2000. En aquests anys, va treballar en diferents funcions com a Delegat del Departament de Cultura: al Festival de Cinema de Sitges, al Patronat de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i als Consells de Direcció del programa de formació europeu “PILOTS” i del Consell de l’Euro-regió “4 motors per Europa”. També va ser director de “Catalan Films & TV”, de l’oficina de promoció exterior i Promotor de l'oficina a Barcelona del programa europeu MEDIA: Media Antena Catalunya i Vocal del Consejo Superior de Cinematografia del Ministerio de Cultura i d’una Comissió per la coordinació d’inversions i ajuts a la producció audiovisual catalana. Del 1990 al 2009 va ser professor de l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Des del 2008 és un dels 17 “arbitrator” europeu de la European Film Exporters Association. Actualment modera, cada setmana, el col·loqui dels “Sopars de Cinema”, un cinefòrum en versió actualitzada que té lloc els dimarts als Cinemes Boliche de Barcelona.

 

Mercedes Sampietro. Va néixer a Barcelona. La seva vida ha estat lligada a la interpretació des que, ben jove, encarrila la seva professió a través del teatre amateur. La primera decisió que va canviar la seva vida seria la d’estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona, del qual naixerà el grup de teatre experimental Cátaro. L’any clau per la Mercedes és el 1970, quan debuta com a actriu professional amb l’obra Olvida los tambores d’Ana Diosdado. Des de llavors ha interpretat una vintena d’obres teatrals d’autors com García Lorca, Shakespeare, Marlow/Brecht, Dürrenmat, Sartre, Hampton, Bond, Eduardo de Filippo, Strindberg, Koltés i Racine; sota la direcció de destacats directors d’escena com Ángel Facio, Lluis Pascual, Mario Gas, Miguel Narros i Sergi Belbel. L’any 1977 l’actriu debuta en el cinema amb A un Dios desconocido, dirigida per Jaime Chavarri, i des d’aquell moment ha interpretat més de quaranta sis pel·lícules. Però sens dubte va ser Gary Cooper que estás en los cielos de Pilar Miró, la primera que li va proporcionar l’aplaudiment de la crítica i els premis d’Interpretació Femenina del Festival Internacional de Cinema de Moscou i el de Taormina, entre d’altres, així com el començament d’una bona relació professional entre la directora i l’actriu, que es va perllongar en quatre pel·lícules més. Ha treballat, en altres, amb els directors Fernando Colomo, Miguel Picazo, Montxo Armendáriz, José Luís Garci, Gracia Querejeta, Gerardo Vera, Patricia Ferreira, Judith Colell, Adolfo Aristarain, Joaquín Oristrell, Manuel Gómez Pereira, Manel Huerga i acaba d’estrenar la primera pel·lícula del director teatral Miguel del Arco. La televisió també ha comptat amb el treball de l’actriu catalana. Entre els títols més destacats hi trobem La Tía de Frankestein (1986), El mundo de Juan Lobón, (1988), dirigida per Enrique Brassó, Juntas pero no revueltas el 1995 dirigida per Antonio del Real, Historias Robadas dirigida per Belén Macías el 2011, Porca Misèria dirigida per Joel Joan, Nissaga de poder i la més recent, La Riera, ambdues de TV3. Aquesta àmplia trajectòria li ha permès aconseguir importants premis, tant cinematogràfics com teatrals. Entre els primers, el de millor interpretació femenina al Festival Internacional de Cine de San Sebastián en dues ocasions, per Extramuros i per Lugares Comunes i el Goya a la millor interpretació femenina protagonista per aquesta última pel·lícula. En teatre, ha rebut, entre d’altres, el Max a la millor actriu protagonista per Dissabte, diumenge i dilluns. A més, li ha estat concedit el Premi Nacional de Cinematografia el 2003. Mercedes Sampietro va ser Presidenta de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas d’Espanya des de novembre del 2003 fins al desembre de 2006, passant-li el testimoni a Ángeles González-Sinde. El 2009 va dirigir el curtmetratge Turismo, pel qual va obtenir el Premi Gaudí al Millor curtmetratge. Així mateix, ha realitzat diverses gires teatrals per Espanya, Argentina i Veneçuela i ha assistit als festivals internacionals de teatre de Nancy, Avinyó i Spoleto.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat