Notícies

La filla d’Orson Welles, Chris Welles, mostra el seu agraïment per la distinció amb una carta.

“En ocasió de la cerimònia de Cardona el 22 d’octubre del 2016

El juny de l'any passat, per invitació del meu distingit amic Esteve Riambau i Möller, vaig venir a Barcelona per participar en un homenatge al meu pare, Orson Welles, Com a director de la Filmoteca de Catalunya i una autoritat en el treball del meu pare, en particular del seu film Chimes at Midnight, Esteve estava en una posició privilegiada per organitzar el seminari que durant una setmana es va desenvolupar a la Filmoteca. Cada jornada va ser fascinant i va gaudir d'una bona assistència d'estudiosos de tota Europa, així com de Catalunya i tota Espanya. Tanmateix, el punt culminant del seminari va ser l'últim dia quan tots vam anar fins la encantadora ciutat de Cardona. Aquí, el 1964, el meu pare va rodar-hi escenes crucials que apareixen a Chimes at Midnight, utilitzant amb saviesa diferents parts de la Col·legiata de Sant Vicenç perquè semblessin dos castells diferents i una catedral.

Aquesta jornada de Cardona la recordo amb un gran caliu perquè vaig tenir l'oportunitat de parlar amb una sèrie de persones locals que recordaven haver vist al meu pare mentre treballava. Una dona, que en aquella època devia ser una criatura, em va explicar que creia que el meu pare era un "mag" perquè duia una capa molt llarga i un gran barret negre. Li tenia una mica de por, em va confessar. Certament, des del moment que rodava escenes per una pel·lícula tan propera al seu cor, Orson Welles estava fent màgia a Cardona.

Aquest dia memorable va acabar amb una projecció de Chimes at Midnight en la mateixa església on s'havia rodat la pel·lícula. Vaig estar molt contenta de que l'església estigués tan plena aquell vespre. La gent havia vingut d'arreu per veure el film en aquell lloc únic i encara que ja havia vist molts cops l'obra mestra del meu pare, aquella projecció va ser molt especial per a mi. Que satisfet hauria estat el meu pare aquella nit, envoltat de gent que apreciava la seva genialitat! I, qui sap? Potser en esperit estava entre nosaltres.

M'agradaria pensar que avui també està aquí amb nosaltres, amb motiu del gran honor que per a la seva memòria suposa que l'Acadèmia del Cinema Europeu hagi distingit la Col·legiata de Sant Vicenç com a Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea. A tothom involucrat en aquest premi concedit a Orson Welles, li agraeixo en nom seu i de tot el meu cor.

Chris Welles Feder
New York City, octubre 2016”