Notícies

Esteve Riambau ha estat guardonat amb el Premi FILM-HISTÒRIA a la millor investigació pel seu llibre sobre Orson Welles i Falstaff. El premi li serà lliurat el mateix divendres 20 de maig a l’Aula Magna de la Facultat d’Història (UB).

El divendres 20 de maig, a les 11.30, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història (carrer Montalegre, 6 – Barcelona), el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, dissertarà sobre Falstaff al país de Don Quixot en el marc de les XII Tribuna del Cinema Espanyol que organitza el Centre d’Investigacions de Film-Història des de l’any 2001. 

Al llarg d’aquests anys hi ha participat cineastes com ara José Luis Guerín, David Trueba, José Luis Borau, José María Nunes, Julio Fernández, Josep Maria Forn, Edmon Roch, Andrés Morte, Daniel Benmayor, Assumpta Serna i Emilio Gutiérrez Caba.

Esteve Riambau, director de la Filmoteca, rebrà també aquest mateix dia el Premi FILM-HISTÒRIA 2015 a la Millor Investigació pel seu últim llibre, Las cosas que hemos visto. Welles y Falstaff (Luces de Gálibo, 1025), tot coincidint amb la celebració del 400 aniversari del traspàs de Cervantes i de William Shakespeare, autors estretament vinculats al cinema d’Orson Welles. 

Llicenciat en Medicina (1978) i doctor en Ciències de la Comunicació (1995) i professor Titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit cursos i conferències a diverses universitats i ha exercit la crítica de cinema en la premsa diària, especialment al diari Avui, i en publicacions especialitzades com Fotogramas i Dirigido por. Entre els més de quaranta llibres publicats, destaquen Orson Welles, el espectáculo sin límites (1985), Orson Welles, una España inmortal (1993), El paisatge abans de la batalla. El cinema a Catalunya 1896-1939 (1994), Guionistas en el cine español (1998, Premi Muñoz Suay de l’Academia de Cine Español), El cine francés 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada (1998), La Escuela de Barcelona. El cine de la “gauche divine” (1999), entre d'altres. Guionista dels documentals televisius L’Escola de Barcelona. La passió possible (1999) i Orson Welles en el país de Don Quijote, de Carlos Rodríguez (2000), amb Elisabeth Cabeza, ha estat guionista i director dels llargmetratges documentals La doble vida del faquir (2005) i Màscares (2009). Aquest últim segueix l’obra teatral Su seguro servidor, Orson Welles (2008), de la qual va ser director i finalista als premis Max per la seva adaptació.