Notícies

La directora i membre de l'Acadèmia del Cinema Català, Neus Ballús ha participat a la trobada 'Sunday in the Country' organitzada per l'European Film Academy. Aquesta és la crònica que ens ha fet arribar.

Jo crec que si a qualsevol amant del cinema li preguntes quin és el seu pla ideal per a un cap de setmana, t'anirà dibuixant una experiència molt propera a la que 13 joves cineastes europeus hem viscut aquests dies a Luxemburg. Aïllats en una granja enmig de la natura, equipada amb un bon projector, el nostre programa ha estat el següent: mirar pel·lícules dels altres directors, discutir sobre cinema, menjar, beure, passejar, tornar a la sala de projeccions, tornar a discutir,... i així durant tres dies.

Sobre el paper, l'experiència podria semblar massa lleugera o lúdica, si no fos perquè l'Acadèmia de Cinema Europeu ha constatat que des que es va començar a fer, el 1995, això ha anat generant una xarxa de relacions entre cineastes que va més enllà de les fronteres nacionals, i que està basada en un esperit col•laboratiu i d'aprenentatge mutu; un tipus de relació que, sota el meu punt de vista, cal fomentar en el món del cinema. L'ambient relaxat i informal de la trobada ha generat un clima de debat sobre el cinema d'una profunditat que és difícil de trobar en la nostra vida quotidiana. Hem tingut discussions aferrissades sobre l'ús de la música, per exemple, o sobre els mètodes que utilitzem per dirigir actors o no-actors; hem demanat l'opinió sobre aspectes dels nostres nous projectes, i ens hem preguntat sobre les obligacions morals del cineasta cap a la societat on viu.

A l'experiència de generar aquesta nova xarxa de col•laboració entre semblants, se li afegeix el fet que entre nosaltres hi havia tres membres de l'Acadèmia Europea amb molta més experiència: un director, un productor, i el responsable d'un festival. Lluny de la seva suposada funció d'"experts", han participat en cadascun dels debats de forma sorprenentment horitzontal, aportant el seu punt de vista i la seva experiència. Poder estar en un context de comunicació entre els més i els menys experimentats té per a mi un valor incalculable. Els nouvinguts al sector patim molt la desorientació que provoca desconèixer com funciona el sistema, no saber a qui preguntar, i equivocar-se constantment en coses que probablement son obvies pels demés. Per tant, trobo especialment interessants aquelles activitats que s'organitzen per tal de generar aquesta transferència de coneixements, aquest intercanvi, entre generacions diferents.

Com sempre, les experiències que tinc fora de les nostres fronteres em fan pensar i aprendre coses que voldria aplicar al nostre context. Aquest esperit d'horitzontalitat i col•laboració entre cineastes m'ha fet somiar en futures possibles versions del "Sunday in the Country": Com seria a casa nostra una trobada de joves cineastes compartint punt de vista i preocupacions? Què els podrien aportar els més veterans Acadèmics catalans, espanyols o europeus? Quin tipus de xarxa col·laborativa podria anar generant això de cara al futur? I com podria obrir tot això el cinema català a la resta del món?

Són preguntes que em faig a mi mateixa, fantasiejant després d'aquests dies feliços... Però ho faig de forma oberta, perquè segur que entre tots trobem noves i millors maneres de compartir amb els altres l'experiència de fer cinema.

Neus Ballús

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies.