Notícies

“Una extravagant i transgressora història coral sobre la religió i la bogeria”. 

 Després de Queridísimos intelectuales i La cámara lúcida, Carlos Cañeque comença el rodatge de Sacramento, la seva primera pel·lícula de ficció, que tanca la trilogia sobre el plaer i el dolor, la religió i la mort.

Sinopsi:

Trama coral sobre la religió i la bogeria, on tots els personatges estan bojos: un capellà que vol viure com Jesucrist, un altre que ha robat 10 paquets de hòsties per combregar més vegades . També hi ha un home que es creu Napoleó (Fermí Reixach), una dona mística i una altra hegeliana., un seductor misogin i sàdic (Toni Corvillo). Davant d’aquest mosaic d’històries que acabaren malament, el personatge Cañeque i el seu amic Jaume projectaran la pel·lícula que estem veient.

La pel·lícula estarà dedicada a Javier Tomeo, escriptor recentment mort  i amic íntim de Cañeque.

 

Sacramento s'està rodant majoritàriament en croma, amb els actors en blanc i negre sobre un fons en color. Es tracta d'una opció estètica inèdita que Cañeque ja havia utilitzat als seus treballs anteriors (Queridísimos intelectuales, 2011 i La cámara lúcida, 2013). Aquest look serà un dels elements bàsics de Sacramento, perquè en ella s'explicita l'artificialitat del procés creatiu.

El professor i director Carlos Cañeque (Premi Nadal 1997) sempre  ha estat molt interessat en la religió fet que el va portar a escriure la seva tesi doctoral sobre el tele-evangelisme als Estats Units ("Dios en América: una aproximación al conservadurismo político-religioso en los Estados Unidos." Publicada l'any 1988 a l'editorial Península per Josep María Castellet).

L'estructura centrípeta i piramidal de l'Església dificulta el seu discurs mediàtic. A tot el món falten sacerdots, i la pèrdua de fidels és molt notòria a Llatinoamèrica, on s'està produint un fenomen massiu de conversió al protestantisme que, amb la seva estructura centrífuga i la seva llibertat per interpretar la Bíblia permet missatges molt més atractius per a milions de persones que reaccionem a la fredor ritualitzada de la missa i a la ineludible mediació dels sacerdots cèlibes.