Notícies

Ahir diumenge 9 de juny va morir a Madrid a l’edat de 78 anys, un dels grans creadors del cinema espanyol: Elías Querejeta.

Des de 1962, Querejeta ha estat al darrere i al davant de films que s’han imprès en majúscules en la història del cinema espanyol i també europeu.

Carlos Saura (La caza, Ana y los lobos, Cría cuervos...), Víctor Erice (El espíritu de la colmena, El sur), Manuel Gutiérrez Aragón (Feroz...), Montxo Armendáriz (Tasio, Historias del Kronen...), Fernando León de Aranoa (Familia, Barrio, Los lunes al sol) i la seva filla, Gracia Querejeta, (Una estación de paso, Siete meses de billar francés...), són alguns dels directors que van tenir la sort de comptar amb un productor tan visionari i entregat com Querejeta que era present, fins i tot, a les sales de muntatge dels films.

I és que Elías Querejeta va ser molt més que un productor. Més enllà d’incentivar i recolzar el cinema de qualitat, n’era una peça clau, fonamental. Un productor tan proactiu que el convertia també en creador, dotat de gran sensibilitat i tècnica artística.

Querejeta va promocionar el cinema espanyol a Europa, en aconseguir els seus films diverses vegades, remarcables distincions a festivals internacionals (Deprisa, Deprisa i Peppermint Frappé, ambdós de Carlos Saura, van guanyar l’Òs d’Or i de Plata respectivament al Festival de Berlín). I ho va fer en un context gens fàcil, en plena censura franquista que hàbilment va saber esquivar per fomentar un cinema democràtic, universal i d’altíssima qualitat.

Unes fites que se li van reconèixer en propi territori. El 1986 va rebre el premi Nacional de Cine i el 1998 la Medalla d’Or de l’Academia de Cine espanyola. En aquell acte, el aleshores president José Luis Borau va pronunciar aquestes paraules: "El cine español ha chupado mucha rueda de ti. Ha ido detrás de ti amparado en tu prestigio, tu descaro y tu valor”.

I ho continuarà fent. Emparat, ara, en el seu llegat i en el seu record.